Les victòries de la selecció de futbol del Marroc ofeguen les protestes socials
Les cada cop més recurrents aparicions del príncep hereu fan pensar que la successió al tron ja està planificada
RabatTan aviat com va entrar a la porteria el penal definitiu xutat per un jugador marroquí, la bogeria es va apoderar del centre de Rabat. El Marroc havia derrotat Nigèria a les semifinals i després de 50 anys de sequera podria tornar a proclamar-se campió de la Copa d'Àfrica de Nacions (CAN). A més, aquest cop el títol es podria aconseguir davant de l'afició, ja que la final contra el Senegal és aquest diumenge a Rabat. En qüestió de minuts, milers d'aficionats eufòrics es van concentrar a l'avinguda Mohammad V de la capital per celebrar la victòria. Entre els clàxons dels automòbils i els brams de les trompetes, el soroll era ensordidor. Queden lluny les protestes socials del moviment GenZ 212 que l'octubre passat van sacsejar el país.
Una de les crítiques més afilades que els joves manifestants van llançar al govern és que s'hagi gastat una milionada en la construcció o renovació de nous estadis de futbol per a la CAN i el Mundial del 2030. El cost total, que inclou el flamant estadi Moulay Abdalah, seu de la final, puja a uns 1.800 milions d'euros. Alguns activistes han boicotejat el torneig, però altres no veuen una contradicció entre haver participat en les protestes i bolcar-se amb la selecció. "Cal buscar un equilibri. És possible invertir en esdeveniments com el futbol i també invertir diners en sanitat o educació", diu Mohammad Amin, un llicenciat en màrqueting de 23 anys que va participar en les manifestacions. Mohammad no només segueix els partits, sinó que s'ha apuntat com a voluntari de l'organització.
Amal Salmi, també voluntària, segueix els quarts de final al seu costat en un bar encara amb més passió. En un contraatac camerunès, es tapa la cara amb les mans i crida “Defense!” Ella no va participar en cap manifestació. “Crec que els diners que deixaran aquests esdeveniments acabaran multiplicant la inversió”, augura Amal. El seu optimisme s'estén a la marxa del país: "Hi ha progrés al Marroc, també en àmbits com la salut. Ja hem avançat alguns països d'Europa". No obstant això, ella, igual que el Mohammad, està a l'atur malgrat disposar d'un diploma universitari. En la mateixa situació es troba un 30% de la joventut marroquina.
Segons Khadija Riady, de l'Associació Marroquina de Drets Humans (AMDH), el perfil d'aquests joves s'ajusta al dels que van participar en les protestes. "Eren joves de classe mitjana amb estudis, no eren pobres. També destacava el fet que no estaven polititzats", explica aquesta veterana defensora dels drets humans. Tot i que les crítiques del moviment anaven dirigides al govern que lidera el primer ministre Aziz Akhannouch i no al rei Mohammad VI, la repressió policial va ser implacable. Dels més de 5.000 joves que van ser arrestats, l'AMDH ha comptabilitzat que almenys uns 900 ja han estat jutjats i condemnats a dures penes de presó de fins a 15 anys. Ara bé, es creu que la xifra real podria ser encara més elevada.
Per tant, no només la passió futbolera i els èxits de la selecció expliquen el replegament dels activistes. "El moviment GenZ 212 continua celebrant debats online, no és mort. Però és dubtós que torni a convocar protestes a curt termini. El seu objectiu ara és alliberar els joves empresonats, i des de l'AMDH ens coordinem per ajudar les famílies de molts d'ells", afegeix Riady. Per a moltes famílies, l'èxit del Marroc a la Copa d'Àfrica no és la preocupació principal.
Tot a punt per a la successió reial
Tot i que al Marroc la censura al voltant de la família reial és ferma, els rumors sobre un sobtat agreujament de l'estat de salut del rei Mohamed VI són recurrents. Més enllà de si són certs, en les seves últimes aparicions el seu aspecte transmetia fragilitat. Tots els senyals apunten que la maquinària de la successió del príncep hereu, Mulai Hassan, ja està ben greixada i quan s'hagi de produir, més aviat o més tard, es farà sense cap sobresalt.
Entre els senyals més clars, el fet que fos Mulai Hassan qui presidís la inauguració de la CAN i fes el servei inicial. La seva presència pública ha anat en augment progressivament durant els últims anys, sobretot després d'assolir la majoria d'edat. "No crec que el rei Mohamed VI abdiqui per problemes de salut. Per tant, no es pot preveure quan hi haurà la successió. Però tots els ressorts ja estan preparats, i la successió serà un procés ordenat, sense problemes", sosté un observador polític marroquí ben connectat.
Un dels elements que facilitaran la transició és el fet que no hi ha cap amenaça seriosa a l'estabilitat del Regne. Del príncep hereu, de 22 anys, se sap poc més enllà que manté una relació molt estreta amb la seva mare, Lalla Salma, de la qual el rei Mohamed VI es va divorciar el 2018. De fet, viu amb ella i s'augura que tindrà una gran influència en les decisions del futur rei. Diverses fonts apunten que circula el rumor que el jove príncep té més interès per la política que el seu pare. “Sembla que ha sortit com el seu avi”, es comenta amb un cert recel, tenint en compte el tarannà autoritari de Hassan II.
