Desprotegits davant del desnonament: "Els polítics no s'imaginen la realitat que vivim"

BarcelonaLes mesures de l'escut social, que dijous es va tombar al Congrés amb els vots en contra de PP, Vox i Junts, protegien 60.000 persones vulnerables a tot l'Estat, unes 13.000 de les quals a Catalunya. Una d'elles és Francesca Cervelló. Aquesta veïna del barri barceloní del Putxet, de 63 anys, fa mesos que temia que aquest dia arribés. "Què faré jo ara? Què passarà amb mi?", es pregunta en conversa amb l'ARA.

L'atzar ha fet que la Francesca encadeni una sèrie de desgraciades casuístiques. Sense parella, ni fills, es va fer càrrec de la seva mare, fa anys, quan va emmalaltir. "Una coneguda em va dir que li quedava buit un pis seu i em va oferir si m'hi volia traslladar, per un lloguer de 600 euros. El pis tenia una habitació més que el meu i vaig pensar que em serviria per a la meva mare", explica. Els problemes no van trigar a arribar. Tot i que aleshores els preus dels pisos no eren els actuals, la Francesca recorda que la propietària la pressionava sovint: "Em trucava per dir-me que ella podria estar traient més diners pel pis o feia venir el seu germà a controlar com estava el pis".

Així va passar sis anys, pagant el lloguer, fins que va arribar el dia que els metges van recomanar l'ingrés de la seva mare i ella va deixar de ser-ne l'única cuidadora. "Ella va anar a una residència i jo vaig trobar una bona feina venent productes d'ortopèdia en una farmàcia. Vaig pensar que la vida m'havia fet un tomb, que tot començava a canviar, però tres mesos després va arribar el càncer", continua. La malaltia la va tenir un any sencer lluitant, amb tractaments i operacions. "El tumor inicial estava sota la llengua, i després de tota la radioteràpia, em van haver de reconstruir la mandíbula amb un os de la cama, per això tinc dificultats a la parla", explica serena.

800 euros de pensió i 600 de lloguer

Això ho va precipitar tot. Invalidesa permanent. Pensió de 800 euros. I arriba la pandèmia. "Els metges em van dir que no podia treballar. I amb una pensió de 800 euros, en poc temps vaig haver de triar si pagava el lloguer de 600 o si pagava subministraments i menjava; fer front a tot era impossible, i no et pensis que menjava pas bistecs cada dia!", lamenta. A partir d'aquí la seva història entra dins dels Serveis Socials, de les anades i vingudes burocràtiques, dels informes de vulnerabilitat i de la mesa d'emergència per trobar un habitatge alternatiu i públic. "Fa tres anys que estic apuntada a les llistes de la mesa i res. Ara ja quan truques ni tan sols et diuen en quin número d'espera estàs", lamenta. El 2024 la seva propietària la va denunciar per impagament, però la moratòria antidesnonaments mantenia el seu procediment aturat.

Fins ara. La vida, admet, li fa pujada. "Tinc aquesta maleïda malaltia, no puc treballar, fa set anys que entro a quiròfan sense parar, i ara això? De veritat ara he de lluitar amb el fet que em puc quedar al carrer? Quan podré respirar tranquil·la, jo? De debò que estic molt cansada de lluitar, ja no tinc forces per a res", admet visiblement emocionada. Tot i això, la Francesca no s'ha aturat. Els últims dos anys ha continuat en tractament, s'ha mogut per tenir una advocada d'ofici, va buscar ajuda a la PAH, es va assessorar i és una habitual a les finestretes per tenir "tots els papers en regla".

"Ara em diuen que em vagi buscant una habitació i que ells ja m'ajudaran, i jo penso: si em poden ajudar a pagar una habitació perquè no em poden ajudar ara, que és quan tinc el problema? Jo ja miro de buscar solucions, però no hi ha ni habitacions, ni albergs, ni pensions lliures; tot això ja ho he preguntat!", enumera. "Visc enganxada a TV3, per veure què diuen, patint tot el dia, plorant tot el dia. Estic angoixada i això em fa por. Em fa molta por anar al carrer. Jo he vist desnonaments fins i tot de mares amb bebès! Imagina't què farien amb mi!", reflexiona.

Les entitats clamen una solució

Les entitats i plataformes socials coincideixen que la derogació de la moratòria antidesnonaments provocarà una nova "allau de desnonaments". "Estem parlant de famílies molt vulnerables. Gairebé el 80% ja eren usuàries dels Serveis Socials, perquè ja no tenien alternatives", explica Irene Escorihuela, directora de l'Observatori Desca. "Ara tots aquests desnonaments es reprendran de cop", alerta Enric Aragonès, portaveu del Sindicat de Llogateres, que qualifica d'"extremadament irresponsable" haver deixat perdre aquesta mesura. "És cert que havíem criticat la moratòria per insuficient, perquè només parava un de cada quatre desnonaments, però, tot i això, són molts els que s'han evitat", explica Escorihuela, que subratlla que a partir d'ara "hi haurà una allau de gent buscant un habitatge alternatiu que no existeix".

La Taula del Tercer Sector de Catalunya coincideix que actualment "ni les administracions, ni les entitats socials poden fer front a la possible onada de desnonaments". "És un escenari extremadament preocupant", confessa Martí Batllori, coordinador del grup d'habitatge de la Taula: "Aquesta mesura potser no era la més idònia, no era estructural, era un pedaç... però protegia moltes famílies", afegeix. Batllori també fa una crida a la "responsabilitat política" i demana una solució: "Que hagi caigut aquesta mesura no vol dir que no pugui tornar a ser. Cal resoldre aquesta situació, cal equilibri social i nosaltres pensem que aquesta mesura, que contemplava una compensació per als propietaris que havien deixat de rebre el lloguer, era prou equilibrada", remarca.

Escorihuela coincideix que hauria estat millor mantenir la moratòria, "com a mínim durant un any", mentre els propietaris anaven rebent compensacions. "En aquest temps es podria haver instat el govern i les comunitats a treballar per construir una alternativa que no deixi aquestes persones al carrer. Fer-ho sense xarxa és molt cruel", conclou la directora, que assegura que sent "indignació" pel fet que els partits hagin fet servir el discurs de l'ocupació: "És fals, els casos d'ocupació dins la moratòria són mínims", assegura. "Junts ha pujat al tren de les falses notícies, en lloc d'entendre que estem davant d'un cas de drets humans", apunten els portaveus de la PAH. "És lamentable que se sumin a la via de l'extrema dreta més radical", afegeixen, alhora que fa una crida a la concentració que totes les entitats han programat per a aquest dissabte a la tarda, a la plaça Sant Jaume de Barcelona.

La Francesca té clar què diria als polítics. "Que passessin un sol dia a l'atur, per saber què és això. Ells no toquen de peus a terra, ells viuen bé. No s'imaginen la realitat que vivim altres. Ells tenen pis i segona residència –continua– i a viure la vida, que són quatre dies; això sí, a costa nostra. I nosaltres som els okupes", conclou.