“Dormo amb les meves filles entre cuques i rates mortes”

BarcelonaSi la situació no canvia, aviat la família de la Nadira [nom fictici, com el de la resta de testimonis] complirà un any a l’alberg privat Sant Màrius, derivada pels serveis socials. Hi viu amb les seves quatre filles —de 19, 16, 10 i 9 anys—, després que el seu marit arruïnés la família al casino. Després que els cops es fessin habituals a la relació. Després que la Nadira trobés la força per deixar-lo, per convertir-lo en el seu ex. Després dels judicis i les condemnes, van deixar les nenes indocumentades. Els serveis socials de l’Ajuntament de Barcelona allotgen, en establiments turístics, unes tres mil persones vulnerables com elles, el 41% de les quals són famílies monoparentals, amb un 92% de dones com a referents adults.

La Nadira, asseguda en un banc d'un carrer tranquil, parla del lloc on viu. No hi pot convidar ningú a entrar per la diversitat de condicions de vulnerabilitat de les famílies que hi viuen. Encara que li agradaria mostrar amb claredat les condicions en què viu, tem ser assenyalada per parlar del que passa portes endins, i perquè tem que això li pugui costar l’expulsió i la separació de les seves filles.

Però el seu telèfon és testimoni del que hi passa. Hi acumula un catàleg fotogràfic on es pot veure la varietat d’insectes i rosegadors amb què la Nadira i les seves filles han de conviure a la seva habitació —centpeus, llimacs que s’enfilen per les parets, rates mortes—, a més de les humitats que han fet malbé l'armari i els ha tacat la roba.

La mare comenta la poca higiene i la manca d’espai, havent de dormir amb matalassos encaixats com peces de puzle. Però, sobretot, destaca el fred que van patir durant l’hivern i la calor que han passat a principis de juliol, en una casa que no té ni calefacció ni ventiladors. Per posar-hi remei, va comprar, amb els seus diners, un aire condicionat portàtil i una nevera petita per mantenir l’aigua freda, però la propietat li va tallar la llum i la va obligar a treure'n els electrodomèstics amb el pretext que havia “sobrecarregat la instal·lació elèctrica”.

“Van entrar a la meva habitació i em van tallar la llum com a càstig per posar-hi una nevera i un aire condicionat portàtil. Només volia poder dormir a la nit i mantenir freds els batuts o l’aigua, perquè ens prohibeixen guardar res a la nevera de la cuina”, comenta la Nadira.

Els desnonaments de pisos, el preu disparat de l’habitatge i el pes del mercat turístic han fet que la demanda d’habitatge d’urgència hagi crescut exponencialment aquests darrers anys. Això ha comportat que l’Ajuntament hagi de fer un ús cada cop més intensiu dels establiments del recurs d’Allotjament Temporal d’Urgència (ATU) i que les partides pressupostàries augmentin any a any. Aquest 2025, el consistori ha destinat 38 milions d’euros a la contractació de 3.000 places en allotjaments privats destinats a serveis socials, cosa que suposa una mitjana de més de mil euros mensuals. Fent números, implica que l’alberg Sant Màrius deu estar rebent uns 30.000 euros mensuals.

La Valentina és una més entre tantes dones que entren i surten de l’alberg Sant Màrius. Fa una mica més de quatre mesos que hi viu en una altra habitació “insalubre”, juntament amb la seva filla de 10 anys i el seu nadó de 9 mesos. En el seu cas, no ha estat la manca d’higiene el que l’ha portat a alçar la veu, sinó la precarietat alimentària que pateix la família, especialment el seu nadó, una nena que no té aliments adequats: la seva alimentació es basa en sucs ensucrats i aliments sòlids plens de conservants.

“Jo només vull poder tenir una liquadora a l’habitació per fer farinetes a la meva filla”, explica la Valentina, però li diuen que això es consideraria cuinar i aniria en contra de les normes de la casa. L’única solució que li ofereixen és “que doni aigua al nadó”.

La queixa per l’alimentació també afecta la seva filla gran. Ara que és estiu, cada dia al matí va a un casal, però no pot endur-se'n menjar: a l’alberg no li preparen res ni permeten a la mare accedir a la cuina. La Valentina també critica la qualitat dels àpats que reben diàriament. “El que ens donen no val ni un euro”, assegura, tot assenyalant les racions escasses i amb poca proteïna i la impossibilitat de repetir, i denuncia que els aliments que sobren es tiren a les escombraries.

Segons l’Ajuntament, el 15% de les incidències rebudes el 2024 feien referència a l’alimentació, mentre que el 19% corresponien a plagues i més de la meitat, el 52%, a les instal·lacions. El consistori va anunciar a principis d’any que doblaria les inspeccions a pensions i albergs que acumulen persones derivades dels serveis socials. Durant el primer semestre de l'any s'han fet prop d'un centenar d'inspeccions programades a establiments ATU.

La Noor arriba amb les seves dues filles. Totes dues duen el mateix vestit acolorit com si fossin bessones, però ni tenen la mateixa edat ni les mateixes necessitats. La més petita té autisme i epilèpsia, però la Noor assenyala que rep el mateix tracte “inhumà” que la seva germana a l’alberg. La mare denuncia que no es respecten les necessitats alimentàries específiques de la seva filla, cosa que fa que sovint es quedi sense menjar. I quan el menjar sí que és apte, la Noor es priva de la seva pròpia ració per donar-la a la nena, malgrat estar embarassada de diversos mesos.

No sap quant de temps més aguantaran. Fa vuit mesos que és al mateix alberg i no sembla que a curt termini hagi de canviar res. La Noor i la Nadira representen el 65% de les persones que, segons fonts de l’Ajuntament, superen els sis mesos en un ATU, mentre que un terç hi porten entre un i dos anys i el 15% restant es troba entre el segon i el tercer any. Legalment no es pot superar el límit dels sis mesos, però ni la legalitat ni la coherència semblen tenir cabuda a Sant Màrius.

La Nadira, la Valentina i la Noor abaixen el to de veu quan un home que amb prou feines deu superar la vintena s’acosta a la porta de l’alberg. "Viu aquí [a l’alberg], amb les cuineres", diu la Valentina quan es tanca la porta metàl·lica que dona accés a l’interior de l’alberg.

L'Ajuntament contradiu les denúncies

Fonts municipals han assegurat a aquest diari que, recentment, es va fer una inspecció a petició d’una de les residents a l’alberg, sense especificar la data exacta de l’actuació. Segons aquestes fonts, no es va detectar presència de rosegadors ni insectes durant la revisió, tot i que igualment es va dur a terme una acció preventiva de desinfecció i desratització. També afegeixen que “l’establiment —l’alberg Sant Màrius— compleix els nivells de qualitat exigits”.