El Govern condiciona la creació d'un miler de places noves en residències als pressupostos
El pressupost de Drets Socials se centra en la reducció de llistes d'espera per dependència i preveu 880 milions d’euros contra la pobresa infantil
BarcelonaReduir les llistes d'espera per accedir a una residència i augmentar els recursos contra la pobresa infantil i el risc de desemparament. Aquests són els principals eixos defensats aquest dimecres per la consellera de Drets Socials, Mònica Martínez Bravo, en la presentació del projecte de pressupostos per al seu departament. La partida destinada a Drets Socials creix un 28% respecte del 2023 fins als 4.248 milions d'euros, i segons la consellera, té com a objectiu reforçar l'estat del benestar. En aquest sentit, si s'aprovessin els números, el Govern preveu la creació d'un miler de noves places en residències –eminentment per a gent gran, però també per a persones amb discapacitat– per a aquest mateix any.
“Ens convertim en el tercer departament del Govern amb més creixement”, ha afirmat Martínez Bravo al Parlament, que ha detallat que el gruix de les partides de la conselleria (60%) es destinarien a l'àrea relacionada amb dependència i discapacitat i les prestacions d'aquest àmbit, que suposarien un total de 2.587 milions d'euros. De fet, es proposen 1.322 milions d'euros per finançar places residencials ja existents i per a la creació d'un miler més; una xifra que se sumarà a les 2.740 places des del 2024, i que suposarà que a finals d'any s'assoleixi el 62% de l'objectiu de la Generalitat de tenir 6.000 places el 2028. A banda, es construiran 15 residències públiques, nou de les quals ja estan en curs; tres centres per a persones amb discapacitat (ja previstos) i un nou centre de dia per a gent gran.
En el mateix capítol, Drets Socials preveu destinar 446 milions per a prestacions econòmiques per dependència i 1,23 milions per al desplegament de la nova Agència d'Atenció Integrada Social i Sanitària. També es reforçarà la partida del Servei d'Atenció Domiciliària (SAD) amb 165,8 milions d'euros (20,3 milions més) per millorar el preu per hora d'aquests professionals, que passarà de 21 a 24 euros. A banda, hi haurà 5 milions d'euros més per a ens locals que necessitin desplegar equipaments al territori, i 25 milions d'euros addicionals per finançar la contractació de més valoradors de la Generalitat que escurcin l'espera per accedir a aquests recursos.
496 M€ per cobrir prestacions
En l'àmbit "lluita contra la pobresa, inclusió social i acció cívica", el Govern preveu 967 milions d'euros. La meitat (496 milions d'euros) es destinarien a cobrir prestacions econòmiques i socials, principalment la renda garantida de ciutadania (RGC), i 3,5 milions a assumir la gestió de l'ingrés mínim vital (IMV), si bé l'executiu preveu mobilitzar 300 milions més amb la seva gestió, que ara depèn de l'Estat. També s'incorporaran 115 professionals per a tramitacions i es reformarà la RGC per fer-la compatible amb l'IMV. "S'ha demostrat que tenir una bona xarxa àgil per sufragar augments puntuals en el cost de vida és una eina fonamental que no podem deixar passar", ha dit la consellera.
La lluita contra la pobresa, especialment la infantil, a què l'executiu vol destinar 880 milions d'euros, també inclouria una partida de 20 milions més per al finançament de nous programes que facilitin l'accés a prestacions en barris amb un nivell socioeconòmic baix. En paral·lel, s'han previst 130 milions d'euros per a 984 entitats dins la convocatòria habitual de subvencions. D'altra banda, s'ha previst una inversió de 30 milions per combatre el sensellarisme que s'hauria de destinar a la xarxa d'equipaments i les places d'emergència per a 5.000 persones fins al 2029.
300 professionals per infància
En tercer lloc, el suport a les famílies, la prevenció i protecció a la infància i les polítiques de joventut rebrien 542 milions d'euros. En concret, es volen destinar 111 milions d'euros al reforç de la Direcció General de Prevenció i Protecció a la Infància i l'Adolescència (DGPPIA) i 10 milions a la incorporació de 300 professionals, així com més mans per als equips d'atenció a la infància i l'adolescència (EAIA) i els centres oberts. "L'objectiu és reduir el risc de desemparament fins a un 31%", ha detallat Martínez Bravo.
Finalment, l'executiu contempla 150 milions d'euros per materialitzar l'equiparació salarial, que beneficiari un total de 100.000 treballadors concertats del sector social.