L'espiral de la pobresa atrapa 2,5 milions de joves
Un de cada deu ciutadans d'entre 18 i 29 anys a l'Estat pateix una exclusió social greu, segons un estudi de Càritas
BarcelonaA nivell macroeconòmic, Espanya va com un coet. De fet, fa uns mesos, l’OCDE assenyalava l'Estat com l’economia avançada que més creixerà aquest any, amb una previsió de fins al 2,6% de creixement. Però mentre les grans xifres brillen, per a molts infants i joves el relat del creixement econòmic sona llunyà, gairebé irreal. La seva realitat és una altra: la de la precarietat, l’habitatge inaccessible i les oportunitats que s’esfumen. Des del 2007, l’exclusió social entre la població infantil i juvenil no ha deixat de créixer, i avui es consolida com una autèntica bretxa generacional. Així ho adverteix el IX Informe Foessa, elaborat per Càritas i presentat aquest dimecres.
La fundació assenyala que la infància emergeix com el grup més castigat: els menors representen un terç de tota l’exclusió greu, i la seva taxa de pobresa s’enfila fins al 29%, la més alta de tots els grups d’edat i una de les més elevades d’Europa. Els joves són un dels altres dos grups més castigats.
Ja són 2,5 milions de joves a l'Estat els que estan atrapats en una precarietat estructural que es veu en altes taxes de temporalitat, parcialitat involuntària i sous baixos. Els joves d’entre 18 i 29 anys formen una generació marcada per dues crisis successives: la del 2008 i la pandèmia de la covid. Un 11% d’aquesta població viu en exclusió greu, cosa que suposa un increment del 83% respecte al 2007.
A més, els joves accedeixen al seu primer lloc de treball en pitjors condicions i amb sous entre un 15% i un 30% inferiors als de les generacions anteriors. “No és una crisi juvenil, és una crisi de societat que ens hipoteca a tots, fractura la cohesió social, amenaça l’estat del benestar i deteriora la nostra salut democràtica”, ha explicat Raúl Flores, coordinador de l’informe.
L’organització adverteix d’una “cronificació alarmant” de la desigualtat i subratlla que “el codi postal i la motxilla familiar pesen més que la capacitat i l’esforç”, perquè l’origen familiar determina més que el mèrit les possibilitats de mobilitat social. Els fills de pares amb baix nivell educatiu tenen més del doble de probabilitats de caure en la pobresa que els que tenen progenitors formats. A més, l'informe alerta que amb tenir l’ESO ja no n'hi ha prou per escapar-se de la pobresa: el veritable tallafoc es troba ara en els nivells postobligatoris –batxillerat i formació professional–, fet que multiplica els riscos per a qui no completa aquests estudis.
Contracció de la classe mitjana
L’informe, elaborat arran d'una enquesta a 12.289 llars de tot l’Estat i per un equip de 140 investigadors, constata que Espanya és el país europeu amb una de les taxes de desigualtat més altes i està travessant un procés inèdit de fragmentació social. La classe mitjana es contrau, i moltes famílies es desplacen cap a estrats inferiors. La integració social s’erosiona, i l’exclusió greu afecta 4,3 milions de persones.
Els principals factors de l’exclusió social a Espanya són estructurals. Entre ells destaquen la manca d’un habitatge digne i la precarietat laboral, que afecta gairebé la meitat de la població activa. Tot i les dificultats, tres de cada quatre llars en exclusió greu activen estratègies d’inclusió: busquen feina, es formen, amplien les seves xarxes o ajusten les despeses. De fet, un 77% d’aquestes famílies ho intenten, davant del 68% registrat el 2021.
“El mite de la passivitat de les persones en situació de pobresa i exclusió –aquesta idea que viuen de prestacions sense buscar solucions– és fals. Aquesta realitat demostra que no fallen les persones, falla el sistema”, ha insistit Flores.
L'estudi també assenyala el traspàs ecològic d’aquesta crisi social. Les llars amb més ingressos consumeixen fins a tres vegades més energia i fins a quatre vegades més en transport privat que les de rendes baixes, i generen emissions desproporcionades. El resultat és una paradoxa: hi ha unes “elits climàtiques”, amb consums sobredimensionats, i 1,8 milions de llars en vulnerabilitat energètica que no poden mantenir la llar en condicions tèrmiques adequades.
Entre les seves recomanacions, la fundació proposa un sistema integrat de polítiques públiques que previngui la desigualtat des de l’origen i abordi de manera estructural el problema de l’habitatge. Això passa per ampliar el parc de lloguer social i regular el mercat per contenir pujades abusives de preus. També reclama polítiques laborals que transformin l’ocupació, erradiquin la precarietat i generin feines verdes i de cures, i dignifiquin especialment aquestes últimes.