La morositat de les administracions públiques obliga el tercer sector a endeutar-se
Les entitats superen per primer cop els dos milions de persones ateses i en sumen 100.000 en només dos anys
BarcelonaLes 3.000 entitats del tercer sector (des de les que s'encarreguen de temes d'infància o pobresa, passant per lleure o salut mental) van superar l'any passat la barrera dels dos milions de persones ateses. El creixement de l'activitat, però, no va acompanyat d'un finançament estable, i aquesta mancança condemna les associacions a endeutar-se. Sense anar més lluny, el 41% d'aquestes entitats estan pendents que les administracions públiques els hi paguin les partides compromeses, segons les conclusions del baròmetre que ha presentat la Taula del Tercer Sector de Catalunya amb dades de l'exercici tancat del 2023. De mitjana, el deute públic representa una quarta part dels pressupostos de les entitats, és a dir, 25 euros de cada 100.
El deute públic d'aquell any es va incrementar un 5% respecte al 2021, i és la Generalitat l'administració més morosa, seguida dels ajuntaments. “Això provoca tensions en la tresoreria”, sosté Marta Campo, de la junta de la Taula, entitat que fa de paraigua d'entitats i federacions. Per continuar amb l'activitat, les entitats més grans tenen musculatura per contractar pòlisses de crèdit amb les quals aconsegueixen una línia de finançament per gestionar el dia a dia. Per contra, les més petites han de buscar solucions més dràstiques, com l'endarreriment de les activitats programades, una solució que afecta directament els usuaris i la qualitat del servei.
Les dificultats en el finançament són el gran cavall de batalla del tercer sector amb les administracions públiques. Malgrat que la Generalitat i les empreses del sector han pactat increments de tarifes, que també han de servir per augmentar els sous de les plantilles, són augments insuficients per equilibrar els anys de preus congelats i pujades de l'IPC. Són passes insuficients, assenyala la Taula, que recrimina que “al mes de maig encara no se saben les quantitats de diners de la gran convocatòria d'ajudes del departament de Drets Socials i Inclusió” que dirigeix la consellera Mònica Martínez Bravo.
A l'espera d'una llei pròpia
Una de les grans esperances és que, finalment, s'aprovi la llei del tercer sector, que es va començar a tramitar a la legislatura anterior, i que ha de comportar un reconeixement jurídic del paper que tenen les associacions. També ha de garantir un pressupost. L'objectiu és deixar de dependre de la convocatòria de subvencions i ajuts i passar a un model de concertació, com la que tenen els àmbits educatiu i de la salut.
En la presentació del baròmetre, la presidència de la Taula va insistir que la xarxa d'entitats són indispensables per atendre persones que sense la seva atenció quedarien sense cobertura. En aquest sentit, va parlar d'atenció “humanitària”, com ho demostra el fet que en pocs anys les entitats que treballen contra la pobresa s'han doblat i ara ja suposen el 14% del total.
Segons el baròmetre del 2024, les entitats van atendre 100.000 persones més que fa dos anys, un 5% més. Concretament, 2.077.000 persones van passar per alguna de les associacions, la majoria de les quals dedicades a l'atenció a la infància, la gent gran, les persones amb discapacitat i la pobresa.
La radiografia també assenyala que l'activitat social té un impacte directe en el PIB català i ja suposa l'1,94%, un percentatge que es tradueix en 3.874,4 milions d'euros i que representa mig punt de creixement respecte al 2022. El sector també té un impacte en l'àmbit immobiliari valorat en 431 milions d'euros per la necessitat de construir habitatge i centres per a les persones ateses.