Què motiva algú a provocar un incendi?

Espanya viu un dels pitjors estius pel que fa als incendis que cremen de nord a sud enmig d’una onada de calor implacable. En els últims dies les desenes de focs que estan actius en diverses comunitats –Galícia, Castella i Lleó, Madrid, Extremadura i Andalusia– han deixat dues víctimes mortals, més d’una desena de persones hospitalitzades, milers de desallotjats i més de 30.000 hectàrees arrasades. Tot i que de molts encara no se'n coneix el motiu –a part dels efectes del canvi climàtic i l'onada de calor–, en les últimes hores s'ha fet públic que alguns dels incendis que han cremat aquest estiu a l'Estat han estat provocats.

De fet, recentment s'han detingut quatre persones implicades en la declaració d'incendis i, des de l'inici de l'estiu, s'han arrestat fins a 25 persones per provocar incendis arreu de l'Estat. Ara bé, els motius darrere aquests incendis provocats poden ser molt diversos. “És una manera d’actuar violentament, amb motivacions similars a un altre tipus de delictes. Però també existeixen els piròmans, que senten un impuls irrefrenable de fer foc”, explica Antonio Pueyo, catedràtic de psicologia de la violència de la Universitat de Barcelona (UB).

L'expert adverteix, però, que la piromania “és poc freqüent i té una importància criminològica relativa” pel que fa a l'origen dels incendis, perquè la majoria no són obra de persones amb trastorns mentals. En canvi, sí que solen néixer de la ira, la venjança o interessos econòmics, “com podria haver estat el cas del bomber d’Àvila”, apunta Pueyo. Segons dades de la Fiscalia de l'Estat, el 2023 el 68% dels incendis a Espanya van ser conseqüència de negligències, mentre que un 19% van ser intencionats, i la resta tenen causes desconegudes.

Segons el psicòleg, el perfil predominant entre les persones detingudes per provocar un incendi és la figura de l’home d’entre 30 i 40 anys. Pueyo afegeix que, en el cas dels incendis forestals, moltes vegades es tracta de persones “vinculades a l’àmbit rural, amb un cert nivell de desadaptació social o als marges del funcionament psicosocial”.

Les conseqüències psicològiques que pot patir qui provoca un incendi també varien en funció del perfil de la persona i de la seva motivació. Normalment, “l’acte delictiu s’acompanya d’un sentiment de culpa, de vergonya o de dolor, sobretot quan mor algú o es comet un delicte greu”, explica Pueyo, ja que un cop iniciat l’incendi les conseqüències són incontrolables. A més, els perfils que cometen delictes incendiaris no solen ser reincidents: “Són criminals d’un sol fet”, assenyala l’expert.

No passa el mateix amb els piròmans. Ells "sí que arriben a una sensació de relaxament, de tranquil·litat, d’objectiu assolit": "És, d’alguna manera, un plaer euforitzant", indica el psicòleg. A més, els piròmans “tenen un historial força crònic i reiteratiu”, cosa que els porta a repetir els seus comportaments.

Una dècada de foc i detencions

Entre el 2014 i el 2023 es van detenir 3.600 persones per cremar més d’un milió d’hectàrees de sòl forestal a l'Estat. El 2019 va haver-hi una xifra rècord de detinguts, amb 429 persones, i ni la pandèmia va frenar aquesta dinàmica, amb 352 detinguts durant el 2020. La xifra més baixa es va donar el 2018, amb 245 persones detingudes per provocar o tenir relació amb l'origen d'un incendi. Ara bé, la xifra de detinguts poc o res té a veure amb la de les condemnes. Dels 420 detinguts per provocar incendis forestals que hi va haver l'any 2022 a l'Estat, només 63 van acabar amb una condemna.

El Codi Penal preveu sancions d'entre sis mesos i un any per a qui encengui foc en muntanyes o zones forestals sense que arribin a propagar-se les flames. Ara bé, si l’acte posa en perill la vida i la integritat de les persones, les penes poden augmentar fins als 20 anys de condemna. Tot i aquestes mesures punitives, Pueyo insisteix que “qui comet aquests actes no els analitza racionalment": "No valora si crema només el jardí, la casa o un arbre”.