Quan fer un Erasmus és una obligació

BarcelonaL’Escola de Camins de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) inclou la “mobilitat internacional” com un requisit indispensable perquè els estudiants es puguin graduar en enginyeria geològica i enginyeria civil. Així, doncs, tots els alumnes han de fer una estada a l’estranger, del programa Erasmus o d’algun altre tipus, que duri com a mínim un quadrimestre. Aquesta obligació ha provocat el rebuig de part dels futurs enginyers, que denuncien que han de renunciar a la seva feina o a una plaça de doctorat per marxar a estudiar fora o que no tenen prou recursos econòmics per finançar-se els estudis en un altre país.

Els responsables de l’Escola de Camins de la UPC defensen la normativa i argumenten que l’estada a l’estranger dóna als estudiants eines en matèria d’experiència professional i perfeccionament d’idiomes. El director, Sebastià Olivella, a més, assegura que precisament la dificultat que tenen molts joves per trobar feina a l’Estat ha influït en la decisió de fer obligatori aquest Erasmus. “L’estada a l’estranger els obre més portes laborals”, deixa clar. Ara bé, admet que la crisi econòmica fa més difícil la imposició de l’obligatorietat, ja que els alumnes disposen de menys recursos econòmics.

Precisament per aquests casos, l’escola estableix un sistema d’exempcions i ofereix l’alternativa de fer unes pràctiques professionals de caràcter internacional aquí. Olivella assegura que la direcció resol totes les demandes, però diversos estudiants denuncien que no sempre atén les seves peticions. Aquests alumnes, sobretot d’enginyeria geològica, lamenten que el centre no ha volgut establir un diàleg sobre la conveniència de mantenir la mobilitat obligatòria. Yolanda Rovira va estar un quadrimestre a Ferrara (Itàlia), la qual cosa li va suposar un augment de 1.000 euros mensuals en despeses. “Aquí podia viure a casa d’un familiar. Allà havia de pagar lloguer i buscar un lloc on cuidessin els meus gossos”, recorda. “L’estada obligatòria comporta l’exclusió de la universitat pública per raons econòmiques”, considera.

Malgrat la situació econòmica actual i les queixes dels estudiants, la direcció de l’Escola de Camins es mostra ferma en la seva decisió de mantenir l’Erasmus obligatori. L’autonomia de les escoles de la UPC fa que la universitat no intervingui en els seus plans d’estudis i, per extensió, en els programes de mobilitat. De fet, dos dels màxims responsables del centre afirmaven l’abril passat que desconeixien que aquesta estada fos obligatòria per graduar-se en enginyeria geològica, i només tenien constància que ho fos en els estudis d’enginyeria civil.

El vicerector de política universitària de la UPC, Cisco Vallverdú, i la cap de gabinet de relacions internacionals, Helena Martínez, també defensen la mesura per l’augment de possibilitats de trobar feina que, segons afirmen, els alumnes tenen després de fer una estada a l’estranger. Ara bé, Vallverdú reconeix que en alguns casos el context econòmic xoca amb la realitat. “No és fàcil que un estudiant estigui treballant per pagar-se els estudis i que després de marxar a l’estranger mantingui el lloc de treball. Normalment el perd”, admet. De tota manera, tant Vallverdú com Martínez coincideixen a assenyalar que la via d’exempcions funciona correctament i que s’atenen les peticions de tots els alumnes.

Sense canvis

La universitat, doncs, no té previst modificar la normativa de l’Escola de Camins, tot i que tampoc potenciarà que altres escoles de la UPC emprenguin el mateix camí. “Considero que una estada acadèmica en un altre país és recomanable, però no cal que sigui obligatòria. És millor que la gent marxi fora per convenciment propi”, afirma Vallverdú. En canvi, Martínez es mostra més contundent: “Si a algú no li agrada com està plantejada una titulació, la pot fer en un altre lloc o triar-ne una altra”. A Catalunya, però, no hi ha cap altra universitat pública on es pugui estudiar enginyeria geològica.

Per la seva banda, l’administració catalana també s’escuda darrere l’autonomia de centre. La secretaria d’Universitats i Recerca assegura que cada universitat pot decidir si la mobilitat internacional és un requisit obligatori perquè els estudiants es graduïn o no.