Reduir la contaminació als nivells del 2020 podria evitar 600 morts anuals a Barcelona

El covid i l'aturada general dels primers mesos de confinament han tingut, com a mínim, una derivada positiva a Barcelona: la ciutat ha experimentat una millora sense precedents de la qualitat de l'aire. La reducció dràstica de la mobilitat, que va arribar a caure un 73%, va servir perquè per primera vegada totes les estacions de vigilància de la ciutat detectessin valors de diòxid de nitrogen (NO2) per sota del límit que fixa la Unió Europea, que és de 40 µg/m3. El 2020 fins i tot les estacions que el solen sobrepassar de llarg, com les de l'Eixample i Gràcia, es van mantenir per sota del topall. També va millorar la contaminació vinculada a les partícules en suspensió, que és el contaminant amb una mortalitat associada més important, però no en un percentatge tan notable i, de fet, en aquest àmbit l'any del covid va aconseguir mantenir-se per sota del límit de la UE però no del de l'OMS (10 µg/m3 ), que és més estricte.

L'últim informe de l'Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) estima que el manteniment d'aquests nivells de contaminació de forma permanent tindria un impacte directe en la salut: s'evitarien el 4% de les morts naturals (unes 600 cada any), un 19% dels nous casos d'asma infantil (uns 300 anuals) i el 5% dels nous casos de càncer de pulmó (uns 50 cada any).

"Dades molt importants", segons ha emfatitzat la regidora de Salut de l'Ajuntament, Gemma Tarafa, que ha remarcat que la ciutat ha de tendir a mantenir els nivells de contaminació del 2020 per aconseguir aquest guany per a la salut de la població. La concentració mitjana a la qual s’exposen els veïns de la ciutat es va reduir l'últim any un 28% pel que fa a diòxid de nitrogen –només un 3% de població va estar exposada a nivells massa elevats d'aquest contaminant, quan normalment aquest percentatge se situa en el 35%– i un 23% pel que fa a les partícules en suspensió. En aquest cas, la majoria dels barcelonins van continuar exposats a un nivell per sobre del màxim que fixa l'OMS.

Per què? Segons l'informe sobre la qualitat de l'aire de l'ASPB, perquè aquest contaminant guarda una relació menys directa amb el trànsit i s'associa també a unes altres activitats, com les obres, el port o a les explotacions ramaderes que hi ha fora dels límits de la ciutat. Aquest últim és, de fet, un dels aspectes que més inquieta ara i que l'ASPB està estudiant conjuntament amb el CSIC (Consell Superior d'Investigacions Científiques). Sí, l'amoníac que emeten els purins arriba a la ciutat de Barcelona i reacciona de manera secundària amb els gasos que la ciutat té a l'atmosfera, fins a convertir-se en partícules en suspensió.

Ho ha radiografiat Elisenda Realp, directora de l'ASPB, que ha assegurat que la reducció d'aquesta mena de contaminants no va caure tant com els experts s'esperaven durant el confinament i que per això es van començar a buscar altres fonts que s'estan analitzant. Una són les explotacions ramaderes que hi ha a altres zones del país. Per això, una de les recomanacions que fa l'informe de la qualitat de l'aire del 2020 és disposar de l’anàlisi detallada de com contribueix cada font a les emissions i veure com es poden mitigar.

Millora a les escoles

L'informe també s'ha fixat en la qualitat de l'aire específicament a les escoles de la ciutat, després que l'any passat es detectés que una de cada quatre estaven exposades a més contaminació que la permesa i que la situació era especialment delicada a l'Eixample. Les últimes dades mostren una millora generalitzada vinculada al covid que va retallar la distància entre els centres més i menys contaminants i que va ser especialment notable a l'Eixample, que tot i això es manté com el districte on més escoles suspenen en qualitat de l'aire. Les escoles de Barcelona van estar exposades a un nivell mitjà de 27 µg/m3 de NO2 durant l’any 2020, un valor un 27% més baix que els cursos 2018 i 2019. 

Amb aquestes dades a la mà, l'ASPB recomana continuar aplicant mesures que redueixin el trànsit a la ciutat i la millora ambiental dels vehicles, intensificar les actuacions a la zona de l'Eixample, millorar el transport públic interurbà per evitar que cada dia hi hagi 930.000 desplaçaments amb vehicle privat per entrar o sortir de la ciutat, i revisar el model turístic per reduir les emissions vinculades al port i l'aeroport, just ara que es debat la possible ampliació del Prat.