El feminisme en nois adolescents: "Envien les noies a fregar els plats, però a casa els freguen ells"

BarcelonaNascuts en la quarta onada del feminisme, el Me Too i les polítiques igualitàries, els nois i les noies adolescents que ara són als instituts estan més separats que els seus pares a la mateixa edat. A ells el feminisme se'ls ha entravessat, perquè sostenen que se'ls assenyala a tots com a agressors i al final resulten discriminats perquè tot es fa per afavorir les dones. En canvi, les noies assumeixen que el feminisme significa igualtat, però per mantenir la convivència amb els companys rebutgen els posicionaments que consideren radicals.

Conscients d'aquesta bretxa de gènere, que es constata enquesta rere enquesta, investigadors de l'Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS) han plantejat diverses qüestions a adolescents de 4t d'ESO (14 i 15 anys) de nou instituts de les comarques de Barcelona. Es tracta d'una recerca qualitativa, basada en l'escolta dels joves, distribuïts en grups de nois, de noies i mixtos.

La conclusió és que ells i elles s'eduquen a les mateixes classes i conviuen als mateixos espais però viuen en mons paral·lels, i els separa un “abisme” més gran del que caldria esperar. Malgrat que hi ha trets comuns en els posicionaments, quan el debat és mixt els nois mostren certa empatia per les vivències de discriminacions i temors que viuen les seves companyes.

Dels grups de discussió, els investigadors (Maria Freixanet, Jana Pous i José Berna) apunten que els nois es nodreixen de “discursos militants” provinents de la mascloesfera, les xarxes socials i la pornografia, que els bombardegen amb missatges sobre les injustícies que pateixen pel fet de ser homes a causa de les polítiques feministes. Així, creuen que no només s'han assolit quotes d'igualtat sinó que, a sobre, les dones els estan passant per sobre, impulsades per les polítiques de quota.

La bona notícia, segons Freixanet, és que aquests adolescents repeteixen dades o frases neomasclistes i, en canvi, mantenen actituds positives cap a la igualtat. Quan s'enfaden, per exemple, recurrentment “envien les noies a fregar els plats, però a casa ells renten els plats com les seves germanes”, indiquen els investigadors.

Freixanet atribueix aquest comportament contradictori al fet que, per a aquests nois, “la irreverència és l'antifeminisme, perquè feministes ho són el govern, la mama i l'escola”. És, doncs, una manera de rebel·lar-se i de formar-se una identitat masculina, empesos pel seguiment de grups virtuals en què s'alimenten sense cap posicionament contrari.

Les noies adolescents tenen més clar que les seves mares a la mateixa edat la utilitat del feminisme, però alhora fan servir “estratègies” per rebaixar els seus posicionaments i estalviar-se comentaris dels companys. Fins i tot deixen de qualificar-se com a feministes, tot i que ho són, bàsicament per no posar-se en contra dels nois. D'aquesta manera, assumeixen que el “feminisme d'abans”, el de les seves mares, sí que era útil i que, en canvi, ara que ja s'ha assolit la igualtat les feminazis s'estan excedint. No és que no sàpiguen detectar el masclisme, però el consideren una “qüestió del passat ja superada, dels pares i els avis”, apunten els investigadors.

On consideren que no ha arribat la igualtat és en la violència sexual. De fet, és el tema que més les preocupa a elles i el que més les autolimita a l'hora de fer una vida normalitzada. S'adonen que els seus companys són més lliures i, per contra, elles tenen por d'anar soles pel carrer i pateixen assetjament, amb mirades, comentaris o tocaments indesitjats.

Pel que fa als nois, minimitzen la violència masclista fins que les companyes els rebaten amb el relat de vivències personals. “En l'escolta dels grups mixtos, ells llavors acaben rebaixant el discurs”, apunta Freixanet. Una altra de les particularitats és que aquests mateixos nois que afirmen que els homes estan discriminats demanen més càstigs per als agressors, tot i que els situen fora del seu nucli més pròxim o com a malalts mentals. Per als investigadors, és una manera copiada dels influencers i partits d'ultradreta per exculpar els homes de qualsevol responsabilitat.

Malgrat la sorpresa que els nois i les noies construeixin valors diferents, els investigadors es mostren confiats en poder eliminar els comportaments masclistes i que arribin a la joventut compromesos amb la igualtat. Diuen, però, que els mateixos adolescents rebutgen les xerrades i els cursets en què els adults donen "la xapa" sobre què és ser feminista. La coeducació, treballar aquestes qüestions a classe o tenir espais conjunts d'oci que els faci deixar la pantalla i tornar a seure al banc com ho feien els seus pares podrien ser bones solucions. També posen sobre la taula que la societat no pot culpar-los de tots els mals del patriarcat i que "els adults són els que tenen la responsabilitat" final, apunta Freixanet en referència als joves.