Frederic Porta: "Sense Kubala, el Barça no hauria sortit de l'Edat Mitjana"

Frederic Porta es va enamorar del periodisme esportiu nord-americà quan va ser corresponsal de TVE a Nova York. Als Estats Units va descobrir com una bona ploma podia posar a la mateixa altura Muhammad Ali i Elvis Presley, i com la història no podia amagar que homes com Jackie Robinson i Babe Ruth van ser icones socials, autèntics herois de les classes populars. Ara ha publicat Kubala! L'heroi que va canviar la història del Barça (Edicions Saldonar), una novel·la en què reivindica la figura del jugador de futbol hongarès, que es va convertir en l'heroi de milions de catalans. L'home que, segons Porta, va estar a un pas de marxar al Madrid.

¿S'ha fet justícia a la figura de Laci Kubala?

No. En espera de Guardiola i Messi, al santoral blaugrana tenim quatre sants: Gamper, Samitier, Kubala i Cruyff. I d'aquests, sempre s'estarà en deute amb dues figures: Gamper, que va ser cinc cops president i que es va arruïnar per salvar el club, i Kubala. Un personatge bigger than life , com dirien els nord-americans. Sense Kubala el Barça no hauria sortit de l'Edat Mitjana. Va portar l'espectacle, un futbol diferent, amb xuts amb efecte... i mentalitat guanyadora. I tot dins d'una persona generosa, que ho donava tot i va deixar un record que el va fer immortal.

On neix la idea de fer aquesta novel·la per explicar el paper de Kubala dins del Barça i de la societat catalana?

Neix de veure com s'il·luminen els ulls dels que van veure jugar Kubala. Quan els aficionats del Barça parlen de Kubala sembla que tot s'aturi. Ara, en canvi, molts joves no saben qui va ser. Més enllà de l'estàtua a davant de camp, no es manté viu el rècord d'un jugador que va canviar la història del club i va retornar el somriure als catalans. En altres països la memòria dels grans herois esportius es manté viva, com als Estats Units i el Regne Unit, però aquí no acaba de passar. El llibre també neix del desig de perpetuar la memòria d'uns temps que van viure els nostres avis, una època poc recordada que permet entendre el país i què significa el Barça, la seva dimensió social. Gràcies a Kubala tenim el Barça que tenim, ja que ell va iniciar aquest fenomen de masses que no s'ha aturat. Va causar un impacte increïble en aquella societat catalana grisa de tramvies i estraperlo.

El llibre vol donar més arguments per entendre per què al Barça cal jugar sempre bé...

Correcte. No puc oblidar el que explicaven els meus tiets que venien a Tarragona quan era petit i parlaven de Kubala. L'escola holandesa va ser clau en la història del club, però abans dels holandesos van arribar els hongaresos, que donaven espectacle i van marcar un camí jugant un determinat estil de joc amb la samarreta del Barça. La resta vindria després. A partir d'aquí, el soci del Barça decideix que vol un equip que jugui oferint espectacle. Ara que es parla de La Masia, per exemple, cal recordar que Kubala, un cop es va retirar, va ser el primer director d'una espècie de proto-Masia, on s'ensenyava als joves com jugar a futbol. Cal llegir la història amb compte, ja que els documents i els testimonis hi són. Quan parlem d'esports, i especialment de futbol, sembla que la història s'hagi escrit sempre des de Madrid. Di Stéfano, un jugador meravellós, sembla que va caure per casualitat al Madrid, quan en veritat va ser robat pel franquisme al Barça, ja que el franquisme va entendre que el Barça no podia ser el gran ambaixador esportiu de l'època. Amb Kubala i Di Stéfano plegats al Barça la història encara hauria estat diferent.

Un dels punts forts del llibre és explicar com Kubala ho tenia fet per ser jugador del Madrid i Samitier ho va evitar...

Si bé és cert que la història hauria estat diferent amb Kubala i Di Stéfano al Barça, també ho hauria estat amb Kubala al Madrid. El Barça i el Madrid ja fa anys que viuen aquesta rivalitat i es dediquen a fer-se la punyeta. Kubala jugava a l'Hungaria, un equip format per jugadors que havien escapat dels països comunistes i no tenien permís per fitxar per altres clubs, ja que seguien amb contractes vigents als seus països d'origen. Feien amistosos per fer uns calerons i van ser a Madrid, on el secretari tècnic del club blanc Hernández Coronado ja el tenia fitxat. Abans, però, aquest Hungaria va jugar un amistós a Sarrià contra l'Espanyol, i Josep Samitier el va veure. El Sami, que tenia amics a tot arreu i era el més llest, va agafar el tren cap a Madrid, on anava Kubala, i es va fer passar per un treballador del Madrid. I quan ja s'havia fet amic de Kubala, li va dir que era del Barça i li va proposar una oferta que el jugador no va poder rebutjar, ja que es comprometia a fitxar el seu cunyat, Daucik, com a tècnic. A més, li va oferir un sou d'unes 700.000 pessetes de l'època, quan el jugador més ben pagat de la plantilla era César, que en cobrava 120.000.

Quant de temps ha estat per escriure el llibre?

Més d'un any. Kubala només tenia un llibre fins ara, del 1961, fet per Ibáñez Escofet. A les seves memòries La memòria és un gran cementiri en renegava per haver estat un llibre d'encàrrec que va escriure de pressa. El llibre no va agradar a Kubala. Aquest, en canvi, ha agradat als seus fills.