Gairebé cap custòdia que retira la Generalitat arriba als tribunals: "La DGAIA és jutge i part"

BarcelonaMolt poques vegades la decisió de retirar una custòdia arriba a mans de la justícia, i quan passa, gairebé sempre la sentència resol a favor de l'administració. Només un 4% de les famílies biològiques a qui la DGPPIA (la sigla de la direcció general de Prevenció i Protecció de la Infància i l'Adolescència que substitueix la DGAIA) retira la tutela dels fills recorren contra la mesura administrativa que en molts casos suposa per a la criatura l’ingrés en un centre d’acollida o passar a viure amb tiets o avis. I, segons dades de la DGAIA, en nou de cada deu casos perden la batalla judicial perquè el jutge avala la decisió de l’administració.

Les dades facilitades per la DGAIA corresponen a un històric que només arriba fins a l’any 2017, però és una fotografia que coincideix amb les dades més recents aportades pel Consell General del Poder Judicial (CGPJ): de les 10.000 retirades de tuteles que es dicten a tot l’Estat cada any, un miler de famílies recorren als tribunals i només en un 2% dels casos es revoquen els desemparaments.

Per a Marta Martínez Gellida, degana dels advocats de Tortosa i consellera del Consell de l’Advocacia Catalana (Cicac), cal tenir en compte que si hi ha tan pocs recursos judicials és perquè les famílies afectades "són vulnerables, sense recursos" i no poden permetre's un advocat per reclamar. "Els advocats d'ofici només podem intervenir quan sigui preceptiu per la seva necessitat, i un procediment administratiu contra la DGAIA no és considerat així", apunta en una conversa amb l'ARA. Sobre com és el procés de decisió de retirar una custòdia, Gellida critica: "L'administració instrueix l'assumpte, dicta la resolució i a més executa l'acord. En un estat de dret sempre hem tingut present que la llei la fa un, l'executa un altre, i qui condemna és el poder judicial. Fins i tot en l'àmbit penal hi ha un jutge que instrueix i un altre que dicta sentència, perquè no hi hagi contaminació". I conclou: "A la DGAIA ho fan tot, el que volem és que hi hagi separació de poders".

També la jurista Sílvia Giménez-Salinas es preguntava "com és possible que la DGAIA pugui fer de jutge i part" en una jornada recent sobre la DGAIA al Col·legi de l'Advocacia de Barcelona (Icab) en què va coincidir amb Gellida. Totes dues són les autores d'un informe que el Cicac va presentar quan Gellida n'era presidenta i que reclamava, precisament, que les retirades es fessin per una resolució judicial i no administrativa. Sostenen que amb la seva proposta, les famílies, i sobretot les criatures, tindran més garanties que la decisió que es prengui sobre el seu futur serà el millor per a elles.

Un procediment "llarg i burocratitzat"

En la mateixa jornada, la vicedegana del Col·legi de la Procuradoria, Margarita Ribas, apuntava que els procediments per recuperar la custòdia "són llargs i burocratitzats", i relatava l'exemple d'un pare i les dificultats que es trobava per recuperar un dels seus dos fills, tutelat, tenint un sou de 480 euros. "El que està passant és un fracàs de la nostra societat", afirma Gellida en conversa amb l'ARA, i assegura que "hi ha mares que els han tret els fills perquè a les cinc del matí els deixen sols per anar-se'n a netejar cases".

"L'interès del menor és el més important, però qui decideix quin és aquest interès?" es pregunta Gellida. Una de les seves propostes és que els menors implicats tinguin el seu propi advocat per defensar els seus interessos, "que no sempre són els mateixos que els de les seves famílies". Per fer-ho, estan treballant amb la Generalitat perquè l'advocacia d'ofici pugui representar els infants i adolescents en aquests procediments.

De fet, l’article 118 de la LDOIA (llei dels drets i les oportunitats dels infants i adolescents) ja contempla aquesta mena d’advocat des del 2010, però mai cap administració ho ha tirat endavant. La seva funció principal és la inspecció, atenció a les sol·licituds i queixes dels menors tutelats i elevar-les a les instàncies que corresponguin.

"No pot ser que uns pares s'assabentin que els retiren la tutela quan van a buscar els fills a l'escola i se'ls ha endut la DGAIA", il·lustrava Gellida en la mateixa jornada. A parer seu, seria necessària també una reforma a escala estatal, que modifiqui la llei orgànica del poder judicial per fer que hi hagi jutges especialitzats per abordar aquests casos.