Per què el Govern no hauria pogut enviar una alerta per l'apagada a tots els mòbils encara que hagués volgut
BarcelonaA partir de les 12:31 de dilluns, tan bon punt es va produir la gran apagada elèctrica a la península Ibèrica, les operadores espanyoles de telecomunicacions amb xarxa pròpia (MásOrange, Telefónica, Vodafone i Digi) van reunir els seus gabinets de crisi. En cadascuna d'aquelles reunions es va avaluar com afectava els serveis respectius la caiguda del subministrament elèctric i es van prendre mesures concretes per maximitzar-ne la continuïtat. En el cas dels mòbils, una companyia va desactivar el servei 3G, mentre una altra va apagar el 5G.
L'objectiu de totes les operadores era esprémer al màxim l'autonomia dels sistemes d'alimentació de reserva dels emplaçaments (antenes) que en tenen algun: bateries, que duren hores, o generadors, que duren dies fins que cal reposar combustible. Insisteixo en això dels que en tenen algun perquè el percentatge sobre el total d'emplaçaments de mòbil és baixíssim.
Sigui com sigui, fins i tot aquests van anar caient: si abans de l'apagada el 95% dels mòbils de l'Estat tenien connexió estable, just després del tall de corrent eren només el 50% –els altres depenien d'antenes apagades– i a les 15 h ja només el 40%, el mínim de la jornada. Fins a la matinada no es va tornar a superar el 55% de cobertura activa.
Pensava en això aquest dimecres quan he sentit les declaracions de la consellera d'Interior a Catalunya Ràdio. Núria Parlon ha dit que no s'havia enviat cap missatge ES-Alert d'avís als mòbils dels ciutadans "perquè no hi havia una situació de risc". Això és opinable, però en qualsevol cas no respon del tot a la realitat: que encara que el Govern hagués volgut enviar una alerta, probablement no hauria pogut.
Si una antena, sigui de la companyia que sigui, no pot oferir servei de veu ni de dades perquè no té subministrament elèctric, tampoc no pot enviar missatges Cell Broadcast, la tecnologia en què es basa l'ES-Alert. Fins i tot comptant que en les zones més denses hi ha superposició de cobertura entre antenes i que alguna d'aquestes continués activa, la capacitat de la xarxa per difondre alertes de manera uniforme anava minvant per minuts. Per tant, a partir de cert moment, només haurien rebut l'alerta uns pocs ciutadans i això hauria provocat encara més confusió.
Les comunicacions entre els cossos d'emergències (la xarxa RESCAT) es van mantenir perquè el contracte de la Generalitat amb l'operador Cellnex estableix una autonomia mínima de tres dies, però per algun motiu, no es vol reconèixer que fins i tot els sistemes d'alerta al ciutadà són més fràgils del que tocaria.