"No teníem la seguretat que una alerta als mòbils arribés a tota la població"

BarcelonaAmb l'apagada va arribar la desconnexió. La cobertura es va esfumar. Milers de persones van quedar atrapades, sobretot en trens i ascensors. Els semàfors es van quedar a les fosques, amb el risc que en qualsevol intersecció hi hagués un xoc. I a la seu dels Bombers ràpidament va començar a emergir un temor: "El dubte era: «La gent ens està trucant? Entren trucades al 112?»", afirma David Borrell, inspector en cap dels Bombers de la Generalitat. Admet que "segurament" algunes trucades no van arribar, però que no tenen constància que els hagi passat per alt cap situació de risc. Hi coincideix la subdirectora de Protecció Civil, Imma Solé, que afirma que no es va detectar una impossibilitat generalitzada de contactar amb el telèfon d'emergències.

Eren les 12.33 hores quan el subministrament elèctric es va aturar, i la prioritat, diu Borrell, va ser evitar un "col·lapse operatiu". És a dir, que els vehicles de Bombers tinguessin benzina, que les comunicacions fluïssin i que els generadors funcionessin. Al parc de Lleida, seguint aquesta instrucció, van engegar el generador. "No funcionava", explica Marc Monturiol, oficial dels Bombers d'aquesta regió. Van inventar-se solucions improvisades que només donaven mitja hora d'energia al parc, fins que van poder trobar uns mecànics que arreglessin el sistema d'alimentació alternatiu. La xarxa Rescat, mitjà pel qual es comuniquen els serveis d'emergències, funcionava gairebé a tot Catalunya, només amb alguns errors en algunes comarques, coincideixen Borrell i Solé. Això sí, només es podia parlar des dels parcs i des dels vehicles. "Teníem por del fet que, si durava moltes hores, la xarxa interna no hauria aguantat", admet Borrell. 

Una trucada al 112 no funciona com qualsevol altra. Si allà on ets hi ha una mica de cobertura de qualsevol companyia, encara que no sigui la teva, la trucada es farà. Segons Protecció Civil, les trucades arribaven, però sense la "certesa absoluta" que arribessin totes. Costava traslladar-les directament a Bombers o Mossos perquè parlessin amb la víctima. ¿Apagades com la d'aquest dilluns han de fer replantejar la forma com els ciutadans poden contactar amb emergències? "Ho hem de mirar, hem de trobar el màxim de formes de difusió", admet Solé. I també accepta que cal repensar (i potser anar enrere) la manera com Protecció Civil contacta amb la població. Parla "del porta a porta" i de recuperar megàfons.

Un debat delicat

Amb el pas de les hores, al Procicat es va obrir un debat delicat. ¿S'havia d'enviar una alerta als telèfons mòbils? "Ens ho plantegem", afirma Solé, i precisa que aquesta eina (que envia un senyal estrident acompanyat d'un missatge) "està pensada per difondre una instrucció concreta perquè la integritat física està en risc". Des de Protecció Civil no tenien clar quina instrucció havien d'enviar, i tampoc volien alarmar ni desconcertar la població. La consellera d'Interior, Núria Parlon, ha subscrit el mateix argument aquest dimecres en declaracions a Cataluya Ràdio, insistint que no hi havia una "situació de risc per la vida de les persones" i que no es volia "contribuir a una alarma major".

Però hi ha altres causes que expliquen per què no es va emetre l'alerta. "No teníem la seguretat que arribés a tota la població", concreta Solé. Aquests senyals s'envien a un grup d'antenes que emeten un missatge a la seva àrea de cobertura, però només es rep (a diferència de les trucades al 112) si la teva companyia en té. I hi ha un tercer motiu, segurament el més delicat de tots: "Si enviàvem una alerta a totes les antenes del país, no sabíem com respondrien en aquell moment", afirma Solé. És a dir, que si "agredien" una xarxa ja molt afeblida patien que també caigués el 112 i tot el sistema d'emergències.

Els Bombers tampoc no aconseguien saber en quines zones hi havia cobertura i en quines no. Es van reforçar les plantilles i tots els parcs de bombers voluntaris van obrir. Des dels serveis centrals es van marcar les prioritats, que els territorials van acomplir. Era un repte. Aquest sistema "dual" l'havien aplicat en incendis i altres emergències, però no en una que afectés tot el país. Feia un any que el cos no mobilitzava tants efectius. Després de garantir que podien treballar, la prioritat va ser el salvament de persones: 2.200 evacuats en trens, més de 700 en ascensors, una vintena d'intoxicats per generadors... "La gent ens parava pel carrer demanant rescats", explica Monturiol.

A les 12.33 hores, el primer en què va pensar Solé va ser en les centrals nuclears, les químiques i els hospitals. Qualitat Ambiental i els Bombers van fer un seguiment constant i, aguantant la respiració, en cap moment es va detectar cap fuita. Protecció Civil té plans previstos per falta de subministrament. S'ha aplicat per vagues de transportistes, per la sequera, però mai havien vist res igual. I admeten que tocarà aprendre'n. Solé afirma que es pot millorar en la provisió de combustible per mantenir l'electricitat en certs punts, que es pot fer de manera més "eficient". "Tindrem temps de veure allò que potser hem de millorar", afirma, en aquesta línia, el cap dels Bombers.

Prioritats canviants

La gran majoria de les trucades (un 80%) que va rebre dilluns el 112 van ser per persones atrapades. En pocs minuts, les prioritats dels Mossos van fer un gir de 180 graus. Faltava una hora per a l'apagada quan al districte de Ciutat Vella de Barcelona uns lladres robaven a un turista un rellotge de fins a 80.000 euros. A un dels autors li havia caigut el mòbil; la policia el tenia i els buscaven. Però a les 12.33 h la instrucció va ser anar al metro a evacuar persones atrapades. Van passar hores i hores fins que alguns van poder sortir dels trens aturats. "Malauradament, hem de fer un triatge en funció del risc", lamenta Monturiol.

Ell va protagonitzar un dels moments més complicats de la tarda: l'evacuació de gairebé 600 passatgers d'un tren Avlo, aturat a les Garrigues. El protocol, marcat per les operadores, "és esperar", afirma l'oficial dels Bombers. Esperar l'arribada d'un remolcador que no va arribar. Era una zona complicada, de muntanya, i al tren hi havia gent gran i persones amb mobilitat reduïda. Un passatger es va trencar la ròtula al baixar del tren. Finalment, a les 20 h es va donar el tren per evacuat.

Vint minuts després, a Ciutat Vella un lladre va robar d'una estrebada un rellotge de 45.000 euros a un turista, mentre un altre furtador l'agafava pel coll. Un dels dos va acabar detingut. La llum estava tornant i el procés de restabliment es va completar a les tres de la matinada. La nit va ser tranquil·la, sense saquejos ni aldarulls. "Com qualsevol altre dilluns", apunten fonts policials. I aquest dimarts, segons fonts governamentals, les companyies elèctriques han tingut menys incidències que en un dia normal.