BarcelonaDies, mesos i fins i tot anys vivint en un alberg, en una pensió, un hostal o en un pis o casa compartida amb més famílies vulnerables. Aquestes són les alternatives habitacionals més comunes per a les persones i famílies (moltes amb menors a càrrec) que pateixen un desnonament o que viuen en l'exclusió residencial, és a dir, que s'han quedat sense llar, pel motiu que sigui. És el periple pel qual han hagut de passar l'Amal, de 28 anys, i el seu fill, malalt d'hidrocefàlia, abans no han pogut accedir a un pis municipal. Ella va deixar la filla gran amb la seva mare al Marroc i va venir a Espanya amb el petit, acabat de néixer, buscant una solució mèdica. "Vam viure en llocs que ens va oferir la Creu Roja i després en un pis social compartit amb cinc famílies més", explica. "La convivència era horrible, compartir la cuina era una discussió contínua, sempre hi havia crits i baralles i el meu fill fins i tot va començar a imitar aquests comportaments a l'escola. La seva tutora em preguntava si anava alguna cosa malament a casa", recorda l'Amal. El mateix consistori admet que l'opció d'ubicar en un lloc d'emergència –i amb aquestes condicions– aquestes famílies vulnerables no és la millor solució. "Estar més de dos anys en una pensió és un escenari nefast", resumeix la tinenta d’alcaldia de Drets Socials, Laura Pérez. Però és que tampoc és una solució gens barata.
L'Ajuntament de Barcelona destina actualment 22 milions d'euros a l'any a pagar pensions o altres sostres per a persones que s'han quedat sense llar i 5 milions més en ajudes a l'habitatge. És un recurs d'emergència car, que suposa una despesa de 60.273 euros al dia. "És molt més car atendre l'emergència que actuar en prevenció", explica la regidora d'Habitatge, Lucía Martín, que destaca que aquesta partida ha anat augmentant els últims anys. El 2015, un any amb 3.000 desnonaments a la ciutat, només s'hi van destinar 3 milions d'euros i es van atendre 698 persones al mes de mitjana. Actualment, la mitjana de persones que viuen temporalment en algun d'aquests recursos sufragats per l'Ajuntament supera les 2.300.
"Centrem els esforços en la prevenció, és a dir, que les famílies no es quedin al carrer, que és la millor solució en l'àmbit social, emocional i econòmic, però, així i tot, la situació actual d'emergència fa que moltes vegades l'única solució possible sigui un allotjament temporal", en opinió de les regidores Martín i Pérez. El fet és que la cua per accedir actualment a un pis de la Mesa d'Emergències Socials de Barcelona és de gairebé 800 persones i l'atenció en aquests recursos provisionals s'ha triplicat des del 2017.
Una nova licitació "amb millors condicions"
Aquestes places de pernoctació temporals –siguin pensions, albergs, residències o fins i tot habitatges d'ús turístic (HUT)– es paguen a un preu tancat per persona i nit a una empresa que s'adjudica mitjançant un concurs públic. A més, sovint les persones afectades hi col·laboren amb un copagament en funció de la seva renda. La companyia és la que s'encarrega de buscar, tenir disponibles i preparades les habitacions per al moment en què siguin necessàries. Per això, ara que toca renovar el contracte, el consistori ha tirat endavant la nova licitació amb un plec de condicions renovat, que vol intentar millorar la situació d'aquestes famílies i els costos que suposa per a l'Ajuntament.
El nou contracte tindrà una durada prevista de 2 anys (i dos més per a possibles pròrrogues) i una despesa anual de 20,5 milions d'euros. Al recull de condicions, el consistori ha intentat definir i dignificar aquests espais perquè l'empresa que els busqui tingui clares les condicions. També hi han inclòs més tipologies de serveis que es poden prestar a les famílies o els edificis que les poden allotjar, com ara residències d'estudiants, habitatges d'ús turístic i pisos compartits. L'Ajuntament espera que el nou contracte ja estigui en marxa i pugui donar servei al juliol, abans d'acabar l'estiu.
La petició de fons, però, continua sent la mateixa: "Calen lleis que regulin aquesta situació", insisteix la regidora Martín, que reclama al PSOE que acordi i aprovi com més aviat millor una llei estatal d'habitatge que tingui en compte i promocioni l'habitatge social. "Calen normatives, perquè el 70% dels desnonaments que hi ha avui són de grans tenidors. Haurien d'oferir un lloguer social", afegeix.
Barcelona farà créixer la unitat antidesnonaments
L'equip de l'alcaldessa Ada Colau també s'ha proposat fer créixer la ja coneguda com a unitat antidesnonaments de Barcelona, que fa mediació amb les propietats per tal de facilitar acords que permetin seguir residint a l’habitatge, sempre que sigui possible. Fins ara s'hi destinaven 1,2 milions d'euros anuals i la intenció és ampliar la partida fins als 5 milions, i passar de 16 a 43 persones treballant directament al carrer. També es crearà un equip jurídic per potenciar la mediació, l'oferiment d’ajudes i programes per facilitar el traspàs de pisos a la borsa social municipal.
En el període 2016-2022 aquesta unitat ha acompanyat més de 14.000 famílies en aquesta situació, segons l'Ajuntament, i ha aconseguit aturar, juntament amb les entitats socials, el 90% de les ordres de desnonament a la ciutat abans de la data assenyalada.
