“Han barrejat gaspatxo fred amb canelons calents per donar menjar als ancians més de pressa”

BarcelonaUna dotzena de persones estan assegudes al saló-menjador. Algunes en cadires de rodes, altres en butaques. Gairebé totes són dones i estan mig adormides, amb el cap tort, tot i que només són les deu del matí i tot just fa dues hores que les han llevat del llit. De fons sona una cançó de José Luis Perales, procedent d'un televisor encès. Les úniques que semblen despertes són un parell d'ancianes que bressolen unes nines, i una altra que llisca el palmell de la mà per sobre de les taules com si estigués netejant la pols, encara que no té cap drap. Al saló-menjador cap auxiliar de geriatria n’està pendent. Les dues que treballen aquest matí a la tercera planta de la residència van massa atrafegades atenent altres pacients.

Familiars de dotze dels vint ancians que hi ha a la tercera planta de la residència Alchemika de Barcelona han presentat una queixa conjunta al Síndic de Greuges perquè consideren que el centre no compleix les condicions bàsiques i de qualitat. Es queixen de la manca de gericultores, de les poques vegades que canvien els bolquers al dia als seus familiars, de la poca supervisió i de pocs controls mèdics.

A la tercera planta hi ha els ancians que tenen algun tipus de demència o deficiència cognitiva. "A diferència d'altres plantes, no n'hi ha cap que pugui expressar-se amb lucidesa i queixar-se del que passa –diu la representant dels familiars, Elisabet March–. No volem que es repeteixi el que li va passar al meu pare, que me'l vaig trobar cagat i pixat fins a dalt en dues ocasions, i va acabar morint d'una infecció d’orina", explica.

Aquesta periodista ha visitat tres vegades la tercera planta de la residència Alchemika durant diverses hores, sense identificar-se com a reportera per comprovar-hi com és el dia a dia.

“Cal llevar primer la Juana del llit, que està a punt d'arribar la seva filla”, diu una gericultora a una altra perquè s'afanyi a arreglar la dona abans que es presenti la visita. L'altra gericultora estava a punt de portar al lavabo una altra anciana, però la deixa asseguda al saló-menjador i ja no la portarà durant tot el matí.

Cap supervisió

A la tercera planta, després de l'esmorzar, les auxiliars de geriatria s'encarreguen de portar els residents al lavabo un per un. El procés és laboriós. La majoria no s’aguanten dempeus i cal incorporar-los amb una grua i traslladar-los amb cadira de rodes. Durant tot aquest temps, el saló-menjador queda sense cap supervisió.

“No t'aixequis, mira el bony que tens al cap d'aixecar-te tota sola”, diu una gericultora a una àvia amb un esparadrap al front quan la dona intenta posar-se dreta. Dues altres persones estan lligades amb una mena de cinturó perquè no es puguin moure del seient. "Jo mateixa vaig autoritzar la contenció per a la meva mare per evitar caigudes que puguin tenir conseqüències pitjors. Les cuidadores fan tot el que poden, però no poden estar en dos llocs alhora", aclareix Inés Martínez, que és filla d’una d’elles.

Durant el dinar, hi ha ancianes que mengen soles, però, així i tot, les gericultores hi han d'estar a sobre i repetint tota l'estona: “Vinga, carinyo, menja”. A altres cal posar-los el menjar directament a la boca. Sigui com sigui, en menys d'una hora tothom ha d’haver menjat. "De vegades ajunten el primer plat amb el segon per anar més de pressa. Han arribat a barrejar gaspatxo fred amb canelons calents", assegura una altra familiar.

Al passadís hi ha un calendari que detalla les activitats que en teoria es fan cada dia a la residència. Alguns dies, però, no es fa res a la tercera planta, tot i que el calendari indica tot el contrari. Aquest matí sí que s'imparteix un taller ocupacional. Una tècnica reparteix diverses fotografies entre les residents per intentar cridar la seva atenció, però la majoria continuen dormint, ni obren els ulls. Després fa un petit massatge als braços a un parell d'ancianes, carantoines a una altra i ja dona el taller per acabat, tot i que amb la resta gairebé ni ha interactuat.

Caigudes i absentisme laboral

Alchemika és una residència pública de 108 places, que és titularitat de la Generalitat, però gestionada per l'entitat Pere Mata Social. És un centre ampli, lluminós, amb habitacions individuals, i on no falta l'aire condicionat en aquestes dates. També té un consell de participació en què estan representades les administracions, la direcció del centre, les treballadores, els residents i els familiars, i on una vegada a l'any s’informa de dades que residències privades difícilment farien públiques. Per exemple, que el 2024 s’hi van registrar 101 caigudes entre els residents del centre, que va rebre 37 queixes i que el percentatge d'absentisme laboral va ser d'una mitjana del 10%, segons l'acta de la reunió celebrada el passat 3 d'abril i a la qual ha tingut accés l'ARA.

"La ràtio d'auxiliars de geriatria a la residència Alchemika està per sobre dels requisits normatius; així ha quedat validat en tots els informes documentals, revisions presencials i accions inspectores realitzades per l'àrea de recursos propis i pel departament d'Inspecció de la mateixa Generalitat", destaquen fonts de la direcció del centre. La delegada sindical d'UGT i auxiliar de geriatria Clara Castillo ho corrobora: "No hi falta personal de geriatria. Mai he treballat en una residència tan bé com en aquesta".

La normativa actual estableix que hi ha d’haver 25 auxiliars de geriatria per cada 100 ancians amb un grau de dependència dos. Això no vol dir que tots aquests gericultors treballin simultàniament, ja que han de cobrir tots els torns de la jornada i els 365 dies de l'any. A efectes pràctics, cada cuidador es fa càrrec, com a mínim, d'una desena de persones. Durant la nit, la ràtio encara és inferior: la normativa diu textualment que n'hi ha prou amb tres auxiliars per a 150 ancians.

Aquesta normativa data del 2014 i no s'ha actualitzat des de llavors, malgrat que el nivell de dependència dels usuaris de les residències no ha fet més que créixer. ¿El Govern preveu modificar-la? "La ràtio actual garanteix prou presència per atendre de manera contínua i adequada les necessitats de totes les persones residents", contesten per escrit fonts del departament de Drets Socials, que han declinat una entrevista amb l'ARA sobre aquest tema.

Actualment, hi ha 966 residències de gent gran a Catalunya, de les quals només 126 són públiques. Malgrat això, Drets Socials finança parcialment o totalment 44.158 places de residència, que equivalen al 72% del total. L’any passat hi va destinar 1.174 milions d’euros. Un augment de la ràtio de personal suposaria, sens dubte, molts més diners.