‘Homo naledi’: la nova espècie d’homínid descoberta a Sud-àfrica

Nova YorkEmpesos fa dos anys per les pistes d’uns espeleòlegs, un grup de científics han descobert ara el que aquells exploradors només havien pogut albirar vagament a través d’una esquerda en el mur de pedra calcària de la cova Rising Star a Sud-àfrica: ossos i més ossos. Les restes cobrien el sòl més enllà de l’estreta obertura, una cambra gran i fosca per als morts d’una espècie fins ara desconeguda en els orígens del llinatge humà, l’ Homo naledi. Un equip internacional de més de 60 científics, liderat pel paleoantropòleg Lee R. Berger, va anunciar ahir la troballa a la revista científica eLife. El seu nom, Homo naledi, fa referència a la cova on les restes han reposat durant tant de temps: naledi significa estrella en sesotho, l’idioma local. Segons els investigadors, els més de 1.550 elements fòssils documentats constitueixen a l’Àfrica la mostra més gran que s’ha trobat mai de qualsevol homínid en un únic emplaçament, i una de les més grans del món.

Els científics, a més, no descarten trobar més fòssils a la mateixa cova. Fins ara, han recuperat part de, com a mínim, 15 individus. “Amb gairebé cada part del cos representada múltiples vegades, l’ Homo naledi ja és pràcticament l’espècie del nostre llinatge que coneixem millor”, va dir Berger. A part d’introduir un nou membre a la família, el descobriment suggereix que alguns dels primers homínids dipositaven els seus morts en cambres remotes i de difícil accés dins de coves, un comportament que fins ara s’atribuïa només a espècies més modernes.

“És fascinant”, assenyala Ian Tattersall, una autoritat al Museu d’Història Natural de Nova York, que no està associat a la recerca. Un dels col·legues de Tattersall al Museu d’Història Natural i professor del Lehman College de la City University de Nova York, Eric Delson, també es va mostrar molt impressionat amb el descobriment: “Berger ho ha tornat a fer!”, va exclamar. Delson es referia a una altra descoberta de Berger que es va publicar l’any 2010 i també va tenir força ressò: un dipòsit de restes òssies a l’anomenat Bressol de la Humanitat, una cinquantena de quilòmetres al nord-oest de Johannesburg. En aquella ocasió, Berger hi va trobar menys fòssils, però suficients per concloure que eren davant d’una nova espècie, que va anomenar Australopithecus sediba. Segons el geòlegs, aquells individus van viure entre fa 1,78 i 1,95 milions d’anys, quan els australopitecs i les primeres espècies d’ Homo eren contemporanis.

Els investigadors que analitzen les restes de l’ Homo naledi encara no n’han pogut determinar l’edat, a causa dels sediments incrustats i de l’absència d’altres restes animals pels voltants de la cova que podrien ajudar a establir-la. Tal com assenyala Berger, alguns aspectes de la seva primitiva anatomia (com el fet que el cervell no fos més gran que una taronja) indiquen que aquesta espècie en concret va començar a evolucionar molt a prop dels inicis de la subespècie Homo, i això implica que podrien tenir més de 2,5 o 2,8 milions d’anys. Els geòlegs creuen que la cova no té més de 3 milions d’anys, tot i que encara no en poden certificar la data exacta.

Unes mans hàbils

El treball de camp i els dos anys d’anàlisis invertits en aquest descobriment van comptar amb el suport de la Universitat de Witwatersrand, la National Geographic Society, i el Departament de Ciència i Tecnologia i la Fundació Nacional de Recerca del govern sud-africà. El nou descobriment sortirà al número d’octubre de la revista National Geographic i en un documental produït per NOVA i la National Geographic.

Els científics que van participar en el descobriment i altres investigadors que no formaven part de l’equip de recerca han destacat la diversitat de trets anatòmics de les restes òssies: hi ha ossos de mandíbules, peus i dents d’aspecte modern, fet que situa aquests homínids més a prop de la subespècie Homo que no pas dels Australopitecus (com la famosa Lucy, que va viure fa 3,2 milions d’anys). Les mans dels espècimens trobats recorden les d’un altre homínid anterior en el temps: l’ Homo habilis, que se suposa que va ser dels primers homínids que fabricaven eines.

Un cos prim i esvelt

John Hawks, de la Universitat de Wisconsin, autor principal de l’article on es descriu la nova espècie, va afirmar en roda de premsa que els nous espècimens eren “diferents de qualsevol espècie que hàgim vist fins ara”. Hawks va destacar el fet que un crani tan petit, amb un cervell que feia una tercera part del volum de les cavitats cranials modernes, se sostingués sobre un cos tan prim i esvelt. Un Homo naledi mesurava, de mitjana, prop d’un metre i mig, pesava uns 45 kg i tenia un tronc amb forma d’embut, amb les espatlles amples.

La científica Tracy Kivell, de la Universitat de Kent, a Anglaterra, va col·laborar amb l’equip de Berger i va quedar molt sorpresa pels dits dels Homo naledi, que eren “extremadament corbats, més que els de qualsevol altra espècie d’homínid, la qual cosa demostra una capacitat per escalar”. També podrien indicar que s’havien adaptat per viure en un entorn arbori. William Harcourt-Smith, professor del Lehman Colege de la City University de Nova York, va dirigir la recerca sobre els peus de la nova espècie i va arribar a la conclusió que eren “pràcticament indistingibles dels peus dels humans moderns”. Les característiques dels peus i el fet que tinguessin unes cames llargues suggereixen que els Homo naledi podien recórrer grans distàncies.

En un comentari adjunt a l’article, el paleoantropòleg britànic Chris Stringer, del Museu d’Història Natural de Londres, exposava algunes similituds entre la nova espècie i els fòssils de Dmanisi, a l’exrepública soviètica de Geòrgia, que daten de fa 1,8 milions d’anys. Es considera que els espècimens georgians formen part d’un antecessor de l’ Homo erectus.