‘Hustle culture’: els riscos de veure la hiperproductivitat com a fórmula de l’èxit
Els experts adverteixen que la tendència sorgida el 2020 a les xarxes pot provocar situacions d'aïllament
Barcelona“Treballa mentre els altres dormen. Estudia mentre altres es diverteixen. Persisteix mentre altres descansen. I després, viuràs el que els altres somien”. “Els homes no tenen temps per seure i plorar desconsoladament, i enfrontar-se als seus sentiments, estar tristos o deprimits”. “Et quedaràs sol, aquesta és la fase que tot guanyador ha tingut a la seva vida”. Aquests són els missatges que cada cop més joves reben a través de xarxes socials. I darrere d’una portada de motivació personal s’amaga un missatge perillós.
La hustle culture (cultura de l’atrafegament) és una tendència que venera la cultura de l’esforç amb una peculiaritat: per aconseguir l’èxit cal sucumbir a una productivitat que els experts qualifiquen de tòxica. Per exemple, cal llevar-se a les 5 del matí, anar al gimnàs i tenir temps de llegir algunes pàgines d'un llibre abans de les 8 del matí. Un altre missatge que s’envia és que, quan s’acaba la jornada, no és bo quedar amb amics i família, sinó que s’ha de passar temps sol per connectar amb tu mateix.
Tot i que el moviment va irrompre a les xarxes al voltant del 2020, segons Jordi Fernández-Castro, membre del grup de Recerca en Estrès i Salut (GIES) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), aquesta tendència no és nova, sinó que és l’actualització de l’stakhanovisme, un moviment soviètic de propaganda del 1930 que promovia el sacrifici dels obrers. “És la mateixa idea i és molt perillosa, perquè vol dir que com més pateixis, més capacitat tindràs de triomfar”, afegeix.
Liliana Arroyo, doctora en sociologia i especialista en innovació social digital, atribueix l’èxit de la hustle culture al fet que els Z –els nascuts entre finals dels 90 i l'any 2010– són una generació “polaritzada i desencantada”. Segons Fernández-Castro, els joves s’aferren a la hustle culture perquè ho veuen com una “fórmula màgica” que els permet no haver de qüestionar-se res: “No penso, no miro, no decideixo. Faig un camí fix. És la seguretat davant d'un món complicat”.
En aquest sentit, Clara Virós, investigadora de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), explica la lògica de la "fórmula màgica": “Vull tenir bon aspecte, lluir sana i estar en forma. Totes aquestes pràctiques es presenten dins d'una rutina que suposadament promou la millor versió d'un mateix, i és el que atreu la gent”. Per altra banda, Arroyo apunta a “un tema de pertinença i de voler ser estimat o ser objecte de desig”. “No pots decidir l'alçada amb què neixes ni la forma dels teus ulls, però sí que pots incidir en aspectes com la musculació o les actituds”, remarca.
L'objectiu final d'aquesta roda és que certs influencers guanyin diners convertint-se en gurus de la desitjada fórmula. "Són usuaris que creen cursos en línia en els quals venen les claus de l’èxit, que suposadament només tenen ells", detalla el vicedegà de Comunicació i Relacions Institucionals de la Universitat Complutense de Madrid, (UCM) Cristóbal Fernández. Un exemple d'aquests influencers és Amadeo Llados, un mentor que ofereix un curs per ser milionari a canvi de 1.800 euros.
Homes que volen tenir diners per agradar
De fet, el vicedegà de la UCM afirma que la hustle culture té un biaix de gènere marcat: és adoptada principalment per homes. Es relaciona el concepte d'èxit amb tenir diners, ja que “pensen que les dones ho valoren molt i ells esperen tenir relacions afectives i sexuals amb elles”. Arroyo relaciona aquesta tendència amb la manosfera i la cultura incel. Un exemple és la teoria del 80-20: “El 80% de les dones se senten atretes només pel 20% dels nois, per tant, els hustlers senten que han de ser la seva millor versió per aconseguir atraure dones”, diu la sociòloga.
L’estil de vida que promou la tendència pot portar a un aïllament social perquè “et pots acabar sentint més identificat amb aquesta comunitat digital que amb els teus amics que tenen altres rutines”, explica Arroyo. La sociòloga afegeix que els hustlers poden decidir deixar d’anar a sopar amb la seva família perquè no mengen sa, o no sortir de festa amb amics perquè no poden anar al gimnàs l’endemà de matinada. Tot plegat fa que, si no troben ningú del seu entorn amb aquests ideals, puguin acabar tancant-se en ells mateixos.
Una altra de les conseqüències d'aquesta tendència és que, tal com destaca Virós, l’esport i els hobbies ja no s’associen al plaer, sinó a una eina per crear “la millor versió de tu mateix”. En aquest sentit, Fernández-Castro lamenta que en aquesta espiral s'oblida que el descans és necessari per ser productiu: “El secret del rendiment no és sacrificar-se, torturar-se i descansar quan hagi tingut èxit, sinó primer descansar i després rendir”, insisteix el catedràtic. I també fa un advertiment: l’esforç subjectiu, que és la percepció del sacrifici que fa un mateix per aconseguir alguna cosa, no sempre és productiu.