Menys cuidadors, menys bars i més impostos: així seria Espanya sense immigrants el 2075

BarcelonaEl retrat d'una Espanya amb les fronteres tancades a la immigració perfila una societat més envellida, però també amb pèrdues importants, tant pel que fa a la població com a la mà d'obra en sectors essencials com són les cures, l'educació o la sanitat. També hi hauria un inevitable augment d'impostos i fins i tot el tancament d'escoles, bars, comerços i explotacions agràries. Aquest panorama gairebé distòpic respon a la següent pregunta: com seria l'Espanya del 2075 si els fluxos migratoris es reduïssin un 30% seguint les polítiques restrictives que impulsen gairebé tots els socis de la Unió Europea?

El govern espanyol va encarregar a l'Oficina Nacional de Prospectiva i Estratègia del ministeri de Presidència que, a partir d'una base acadèmica i científica i amb dades oficials de l'Institut Espanyol d'Estadística (INE), oferís una radiografia a 50 anys vista analitzant l'impacte que té la població immigrant en l'Estat i què passaria si s'imposessin les polítiques antiimmigració. La conclusió dels experts és que si es tallen els fluxos migratoris tots els indicadors estudiats empitjoren.

Menys població

Per exemple, una de les primeres esferes que se'n ressentiria és la demogràfica. Fa més de tres dècades que la taxa de fecunditat de les dones espanyoles és inferior a dos fills (cosa que impedeix el relleu generacional), i ha estat l'arribada d'immigració jove el que ha frenat l'hivern demogràfic de la població autòctona. Així, els càlculs previstos en l'escenari de manteniment de fluxos migratoris permetrien que el 2075 s'arribés a una població al voltant dels 55 milions. En canvi, si el ritme caigués només un 30%, es produiria una pèrdua de 15 milions d'habitants, fins a situar-se en 40. Avui és de 49 milions.

A la presentació de l'informe que s'ha fet aquest dimecres a Madrid, el professor de geografia de la UAB i investigador del Centre d'Estudis Demogràfics Joaquin Recaño ha avisat que la baixa natalitat és un fet global, que de manera "inesperada" també està afectant regions com l'Amèrica Llatina i el Marroc, d'on prové majoritàriament la immigració. De fet, ha vaticinat que "la natalitat ni hi és ni se l'espera".

Menys treballadors

Espanya ja és avui un país envellit, i un altre cop la migració jove ha pogut fer de contrapès frenant l'envelliment i la reducció demogràfica. Amb tot, la població autòctona està molt més envellida que a finals del segle passat, i ha augmentat l'esperança de vida, una circumstància que comporta més dependència i cronicitat de les persones. En les àrees rurals (a Catalunya, un terç dels 947 municipis tenen menys de 500 habitants) és on una hipotètica reducció de la immigració s'acusaria més, ja que els residents encara són més vells que la mitjana estatal i requereixen, per tant, més ajudes.

En el pitjor dels escenaris plantejats amb menys immigració, els experts calculen que la població en edat de treballar es reduiria en 9 milions de persones, i asseguren que aquesta situació faria perdre musculatura i vitalitat econòmica i d'innovació, amb un alt cost a tots els nivells. En aquest punt, subratllen els autors, la immigració ha estat el motor econòmic perquè ha impulsat el comerç i el consum, ha ampliat l'oferta laboral i ha aconseguit cobrir vacants a causa de l'alta demanda.

De fet, l'impacte de la macroeconomia suposaria una caiguda del 20% del PIB, equivalent a quatre cops els ingressos del sector turístic, però també hi hauria afectacions a escala micro, perquè amb menys dinamisme econòmic els ingressos individuals es reduirien en 18.000 euros anuals.

Sense prou cuidadors

La prospecció assenyala que amb menys mà d'obra hi ha sectors que veurien perillar la seva viabilitat i haurien de fer replantejaments perquè se sustenten sobretot pels treballadors immigrants. Quins serien? El sector de les cures és un dels més afectats, perquè no podria fer front a l'increment de persones dependents i perdria, per contra, tres de cada deu professionals.

Un altre sector és el de l'agricultura, on es posarien en risc fins a 220.000 explotacions, un terç de les actuals. Però també l'hostaleria i el turisme: es perdrien tants treballadors com els que avui estan ocupats en 90.000 bars i restaurants, i que suposen la meitat de l'oferta actual. Aquestes xifres es traduirien no només en menys bars oberts, sinó també en un encariment generalitzat de preus de menús i tapes, alhora que també afectarien el teixit social i la funció social d'aquesta mena d'establiments.

Impacte en escoles i centres de salut

Espanya no s'escapa de la falta de personal mèdic i ha hagut de recórrer a professionals estrangers per continuar atenent els pacients en tots els nivells de la sanitat. Si s'examina l'escenari de menys immigració, les plantilles que hi haurà d'aquí 50 anys s'aprimaran, es perdran uns 64.000 especialistes i els que quedin hauran d'augmentar els escreixos de pacients en un 4%, cosa que farà augmentar les llistes d'espera.

Pel que fa a un altre servei essencial, com és l'educació, en aquest escenari haurien de tancar 32.000 aules de primària i 18.000 de secundària.

Cop a l'estat del benestar

Fins i tot en el cas de les prestacions socials, el saldo fiscal de la immigració —la diferència entre el que aporten i el que gasten— és positiu perquè amb els seus impostos directes i indirectes contribueixen al sistema de pensions i l'estat del benestar.

L'informe apunta que si es frenés l'arribada de nouvinguts, la contribució neta de la immigració cauria un 27%, l'equivalent al 0,4% del PIB o quatre cops el salari brut del conjunt del personal dels bombers a tot l'Estat, per exemple. La pèrdua només es podria compensar amb un increment d'impostos i els experts apunten que caldria recaptar un 6% més d'IVA o un 14% en l'impost de societats.