Un impacte limitat i difícil de quantificar en el sector turístic
El mes següent als atemptats la despesa va caure un 4,3% a Barcelona
BarcelonaEls atemptats del 17 d’agost, a la Rambla i a Cambrils, també buscaven atacar el negoci turístic. És habitual en el terrorisme jihadista atemptar contra destinacions turístiques, com Niça, París i Londres. Però és molt difícil saber quin impacte real han tingut els atemptats en el sector del turisme, que, no s’ha d’oblidar, és el principal motor de l’economia catalana i espanyola.
Algunes dades donen certa llum a l’impacte en l’economia dels atemptats. BBVA Research, el servei d’estudis del banc que presideix Francisco González, és dels pocs que s’han atrevit a fer una aproximació. En el seu últim informe Situació Catalunya, aquest servei d’estudis indicava que “l’impacte a curt termini” semblava que havia sigut “limitat, tant en intensitat com temporalment”, malgrat que reconeixia un efecte negatiu en la despesa, sobretot dels turistes estrangers en el mes posterior als atemptats.
Les dades, basades en les operacions en els TPV -els datàfons de les targetes de crèdit-, apuntaven un descens de la despesa del 4,3% el mes següent als atemptats. L’economista principal per a Espanya del BBVA Research, Pep Ruiz, defensa que l’efecte dels atemptats es podria donar per superat a partir del 25 de setembre. Hi ha altres dades que també limiten l’impacte dels atemptats. L’estudi de la patronal hotelera Exceltur indica que l’ocupació hotelera a Barcelona al juliol va ser del 90%, va baixar al 87,4% a l’agost i va tornar a pujar al 88,8% al setembre, el mes posterior als atemptats. Els altres dos indicadors més importants del sector van experimentar una variació mínima: l’ADR (la tarifa mitjana diària) va passar de 143 euros al juliol a 144,5 a l’agost i 143,9 al setembre; i el RevPAR (ingressos per habitació disponible) va passar de 130,4 euros al juliol a 126,2 a l’agost i 127,8 al setembre.
Un altre estudi, el que fan la consultora hotelera Magma HC i STR trimestralment, indica que al mes de setembre l’ADR dels hotels de Barcelona va créixer un 9,5%, i el descens no es va iniciar fins a l’octubre, després del referèndum. “Al setembre sembla que no va afectar i el xoc es va superar”, afirma l’economista en cap per a Espanya del BBVA Research.
De fet, amb la situació política a la tardor a Catalunya, es fa difícil separar els efectes sobre el turisme que van tenir els atemptats dels efectes provocats pel procés sobiranista, explica Pep Ruiz.
Aquest expert, a més, destaca que és difícil analitzar la situació perquè al juliol, abans dels atemptats, ja es notava un cert cansament al sector, ja sigui per la competència d’altres destinacions, la saturació, l’esgotament del model o la turismofòbia. Per tant, afirma, si baixen les reserves és difícil saber quina part es deu a aquests factors i quina a l’efecte dels atemptats.
2% de caiguda
En el seu informe sobre l’economia catalana, BBVA Research parla d’una previsió per a aquest any d’un descens del 2% de les reserves de turistes estrangers. Un previsió que, no obstant, tampoc es pot atribuir totalment als atemptats. De fet, Ruiz destaca que al mes d’agost, just abans dels atemptats, s’estaven assolint tots els rècords històrics del turisme, la qual cosa ja feia més difícils creixements importants durant el 2018.
L’experiència, a més, indica que si els atemptats són puntuals tenen un impacte molt limitat en l’economia, però els efectes es prolonguen en el temps si hi ha més d’un atac. La reiteració té més impacte, com va passar a París, on hi va haver els atemptats de Charlie Hebdo i els de la sala Bataclan, recorda Pep Ruiz. A la capital francesa es va perdre un 10% de turistes durant un any sencer. Això, afirma aquest economista, es va comprovar en l’atemptat de Niça, molt més greu que el de Barcelona, però puntual. La ciutat francesa es va refer ràpidament, malgrat que es va notar un canvi en el perfil dels turistes: va perdre visitants estrangers però els va substituir per turisme interior.
Segons Ruiz, si els atemptats de Barcelona i Cambrils s’haguessin produït abans, al juny o a l’inici del juliol, “l’impacte hauria sigut més important”. L’economista també destaca que és difícil fer una anàlisi completa de l’impacte pels successos polítics a Catalunya, especialment a partir de l’1-O, que dificulten molt l’anàlisi de les dades.