Els 'influencers' del masclisme aconsegueixen 100 vegades més 'likes'
La masclosfera mou missatges contra les dones i ofereix als homes "consol i identificació" davant els avenços igualitaris
BarcelonaPrimer van ser els usuaris de la web Forocoches amb aquells fils interminables del més pur cunyadisme. A mesura que les xarxes socials s'han fet grans ho ha fet l'ascendència dels influencers antifeministes, que fan diners liderant la reacció masclista i la misogínia, promovent l'hostilitat cap a les feministes i proclamant que la "violència no té gènere”. Tanta és la influència d'aquests homes –que diuen lluitar pels "drets dels homes”– que l'ONU ha sortit a advertir dels perills del poder de la masclosfera (també coneguda com manoesfera) a l'hora de captar les generacions més joves.
TikTok, YouTube, Twitch, X i també Instagram són les plataformes que avui amplifiquen els influencers de la masclosfera. Es dona la paradoxa que la mateixa tecnologia, internet, que va servir per amplificar el feminisme s'ha convertit en altaveu del nou masclisme, apunta Paula Zuluaga, investigadora de la UAB i coautora del llibre col·lectiu La reacció del masclisme davant de la quarta onada feminista, coordinat per Maria Freixanet. Està editat per l'Institut de Ciències Polítiques i Socials i participat per la Diputació de Barcelona.
La investigadora ha analitzat els missatges dels 26 influencers més seguits en diversos camps, des de la moda a la bellesa o l'esport i els videojocs, que acostumen a fer contingut "neutre" en relació amb el gènere. Ara bé, si es posa la lupa en la resta, els missatges antifeministes representen el 18,2% i els feministes, el 14,8%, però de l'estudi sorprèn que els primers s'emporten cinc milions de visualitzacions o likes per només 52.000 dels que fan referència a la igualtat de gènere. És a dir, fins a 100 cops més interaccions.
Però, què és la masclosfera? Una altra autora del llibre, Elisa García-Mingo, de la Universitat Complutense de Madrid, afirma que no és un fenomen nou, tot i que assenyala l'any 2020 –el de la covid– com el "punt d'acceleració, diversificació i intensificació" dels influencers masclistes. De fet, indica que la majoria dels influencers d'aquest espai no van començar amb missatges antifeministes, sinó que hi van anar a parar a l'adonar-se que era un bon negoci.
Doble vessant
Es defineix la manoesfera com un lloc virtual on els homes poden trobar, per una banda, respostes a la seva desubicació davant del feminisme amb un "marc antifeminista" que els ofereix dades falses sobre l'impacte de les polítiques igualitàries: més suïcidis d'homes, menys custòdies compartides, en definitiva com a víctimes de la "dictadura feminista". Però alhora, aquest és un espai "afectiu", on els homes "se senten bé, s'identifiquen, es consolen, canalitzen la ràbia, la frustració o l'odi" en un ambient segur, de suport mutu i converteixen el missatge "en màximes antifeministes". El gran risc, que a l'Estat encara no ha passat, matisa García-Mingo, és que en aquesta retroalimentació es produeixi un radicalisme violent, com passa en països com els Estats Units, en què hi ha hagut atemptats d'individus autoproclamats incels, un acrònim de l'anglès involuntary celibate, que culpa les dones del fet de no aconseguir parella.
Per a l'especialista de la Complutense, la masclosfera serveix també als acadèmics per estudiar "altres problemàtiques de fons", com són "la soledat no desitjada, la misogínia o la masculinitat tòxica" d'aquests homes. L'objectiu d'aquests influencers és la de "desmantellar el feminisme, deslegitimar les polítiques, les lleis o les feministes" –diu García–, que parla d'una "nostàlgia patriarcal". A més, el fet que partits polítics o que professionals reconeguts en altres àmbits abracin els postulats masclistes i antigènere han servit perquè aquesta masclosfera hagi deixat els marges i ara sigui considerada un discurs majoritari (mainstream).
En l'estudi de Zuluaga dels influencers fora de la masclosfera, que inclou tant homes com dones, es constata que els continguts antifeministes es generen en un format en què es xerra d'una manera planera i directa als seguidors, amb missatges senzills i convidant a "formar comunitats" que poden acabar en canals més privats, "més bidireccionals", en què es promou més el debat d'idees que els que avalen la igualtat.
Segons Zuluaga, aquests influencers antifeministes se centren en atacar el feminisme com a promotor de l'odi cap als homes, la minimització de les violències sexuals, la cosificació sexual de la dona i el menyspreu cap a les feministes. Acaben per equiparar el masclisme amb el feminisme, una equació impossible perquè mentre el masclisme és l'actitud que situa els homes com a superiors, el feminisme és el moviment de la igualtat.
Amb les xarxes com a plataforma sense fronteres i amb poca regulació sobre què es difon, García-Mingo alerta dels riscos de propagació dels delictes d'odi masclistes i apunta com a solució exigir "la complicitat de les institucions i també de les empreses tecnològiques", que fins ara s'han posat de perfil.