Un informe apunta dèficits en el màster per ser professor

BarcelonaEl màster per poder ser professor s’ha situat al centre de la polèmica. Segons ha pogut saber l’ARA, les avaluacions externes dels màsters de professorat que va fer l'Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU) van detectar un nivell alt d’insatisfacció entre els estudiants, que critiquen el nivell de les pràctiques i la falta d’innovació a les classes.

Amb aquestes avaluacions -i les crítiques constants dels estudiants- el Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC) va encarregar al juny un informe a tres experts -de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), de la Universitat de Barcelona (UB) i de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC)- per detectar quines són les mancances del màster. Segons un dels autors d’aquest informe, l’exsecretari general d’Universitats durant el tripartit, Joaquim Prats, un dels principals dèficits és que no s’ha aconseguit formar un equip de docents conjunt entre instituts i universitats. “Aquest fet ha creat una distorsió impressionant”, apunta Prats, que lamenta que “les universitats que l’imparteixen no han pogut tenir un control sobre això”.

L’informe també denuncia la falta d’incorporació de professors provinents de l’ESO a l’ensenyament universitari. “Només van a buscar-los quan falten docents”, afirma Prats, que creu que “qui millor pot ensenyar els coneixements són les persones que estan al peu del canó”. Un altre problema que apunta l’informe és que hi ha centres on es fan les pràctiques que segreguen nens i nenes. “Les pràctiques s’han de fer en centres on es faci coeducació i que s’imparteixi batxillerat i FP”, defensa. Segons Prats, a l’informe també critiquen que el repartiment dels màsters es va fer “amb criteris polítics i no administratius” i això ha fet que algunes universitats imparteixin cursos sense tenir professionals de la matèria.

Els experts van entregar l’informe al CIC a finals de juliol i d’aquí 15 dies es reuniran amb els vicerectors de les diferents universitats. Si res no canvia, es tracta d’un informe consultiu i no vinculant. Sens dubte, un dels màsters que més crítiques ha rebut dels estudiants ha sigut el de català. Arran de les queixes d’un grup d’alumnes per la falta de places, el Govern va anunciar la setmana passada l’augment d’un terç de l’oferta de places. Això vol dir que hi haurà 40 places més, però que segueixen quedant-ne fora una seixantena d’alumnes. Segons la secretaria d’Universitats i Recerca, no amplien més el nombre de places per “garantir la màxima qualitat”.

Queixes pel màster de català

“Ara m’hauré d’esperar un any i ningú em garanteix que hi entri”, denuncia Mònica Casanovas, una de les alumnes que han impulsat una recollida de firmes contra el funcionament del màster de català. Una altra de les queixes principals dels alumnes és que hi poden accedir des d’altres carreres afins, a banda dels que hagin fet filologia. El cas és que les titulacions d’accés als màsters són les mateixes que les de la borsa d’interins i estan regulades amb una normativa estatal. Aquest fet, afirmen, resta places als estudiants de filologia.

“No exigim que no puguin fer-lo, però sí que nosaltres tinguem prioritat a l’hora d’entrar”, diu Casanovas. Al seu torn, la secretaria d’Universitats assegura que el 80% d’estudiants del màster són de filologia i la resta d’altres carreres. “Després d’haver visitat el CIC anirem a veure els rectors”, apunta Casanovas, que l’únic que vol és tenir plaça el curs que ve.