Islàndia: un paratge verge que ja té més turistes que habitants

BarcelonaEn només 15 segons un temerari turista es grava a si mateix mentre travessa un estret i espectacular cingle sense cap mena de protecció. Les imatges, enregistrades a la impressionant gorja Fjadrargljufur, al sud d’Islàndia, es van fer virals gràcies al vídeo Hiking in Iceland, i van aixecar moltes crítiques cap a l’autor. En primer lloc, per haver posat en perill la seva pròpia vida. Però també perquè simbolitza un tipus de turisme cada cop més irresponsable i agosarat que posa en risc l’abrupta i delicada natura de la remota illa nòrdica.

El cert és que Islàndia està de moda. En pocs anys, el nombre de turistes que la visiten gairebé s’ha quadruplicat. De les 490.000 visites que va rebre el 2010 s’ha passat als 1,8 milions del 2016. Un augment exponencial per a una nació de només 338.000 habitants. El fort impuls del sector, de fet, arriba com un bàlsam per a una malmesa economia que fa només 10 anys patia la pitjor crisi dels últims temps arran del crac del 2008. L’esclat de la bombolla financera va arrasar els tres principals bancs del país. L’atur es va disparar i la corona va caure estrepitosament.

No obstant això, avui Islàndia torna a créixer i la situació del mercat laboral és de plena ocupació. Una millora que, en bona mesura, es deu al turisme. En quatre anys la quantitat de persones que treballen en aquesta indústria s’ha incrementat en un 60%. Però no tot és tan idíl·lic. L’arribada massiva de visitants també té contrapartides per a un país admirat, precisament, per la seva natura extrema i verge. Escenari d’algunes de les seqüències més imponents de la sèrie Joc de trons, Islàndia és una terra de contrastos. Volcans i gel, guèisers en erupció, majestuoses cascades, aurores boreals o fiords escarpats sobre un mar de glaceres.

Amb aquests reclams és normal que qui la visiti busqui trobar una connexió única, pura i silenciosa amb el medi. Però això ja no és possible, almenys a les principals atraccions naturals del país, on molts cops els turistes han de fer cua per poder-se fer una selfie amb tranquil·litat.

Costoses missions de rescat

En llocs on fa pocs anys no es veia ni un sol paper a terra, ara s’hi acumulen les deixalles. La falta de lavabos també fa que els nouvinguts acabin fent les seves necessitats allà on els sembla millor, tant si és una propietat privada com el centre d’un poble o les tombes de dos poetes que, a més, són símbols de la nació.

La falta de carreteres i les més bàsiques mesures de seguretat fa que molts cometin imprudències. El vídeo abans esmentat n’és només un exemple. A mitjans de setembre, la foto d’una dona enfilant-se incautament per les roques de la majestuosa cascada de Gullfoss va provocar estupor. Les costoses missions de rescat i salvament arreu d’un dels països menys poblats de la Terra s’han redoblat. Algunes amb èxit, i d’altres amb tràgic final, com la del ciutadà nord-americà que va ser trobat sense vida a finals d’octubre en una zona desèrtica del sud de l’illa.

I, com passa a Barcelona, a Reykjavík la pressió s’està traslladant al mercat de l’habitatge. La multiplicació de les ofertes a Airbnb ja ha provocat un encariment substancial de l’habitatge per a la població local. Al llarg d’aquest any, la xifra de pernoctacions a través d’aquesta plataforma ha igualat la dels hotels, i cada cop són més els estudiants i persones amb rendes baixes que ja no es poden permetre viure a la capital.

Amb tot plegat, els islandesos en comencen a estar farts. Molts diuen que se senten estranys a la seva pròpia terra i detesten haver de pagar per accedir a alguns paratges naturals que abans podien visitar lliurement sempre que volien. Davant de tots aquests senyals d’alarma, les autoritats i la indústria proposen una repartició més sostenible del turisme. En comptes d’acumular-lo durant els mesos d’estiu, proposen millorar la promoció al llarg de l’any i també repartir-lo per tot el territori.

Fins ara les grans aglomeracions es produeixen al sud i concretament a la regió que envolta Reykjavík, mentre que altres indrets, com el nord o l’est, encara són molt poc explorats. Els operadors i empresaris locals demanen més inversió en infraestructures i serveis i que no se’ls penalitzi amb més impostos, almenys als que treballen a les zones més remotes.

Algunes de les mesures que sol·liciten són costoses i no sempre rendibles per a un país amb tan pocs habitants. Però el que és clar és que cal reconduir la situació abans no sigui massa tard. I més amb l’antecedent, encara fresc, de la bombolla financera, que va créixer sense mesura fins que un dia va esclatar.