Jaume Giné: "Hem de treballar més, millor i per una mica menys"

Jaume Giné m'explica que cada matí, des de fa 22 anys, es posa les sabatilles del seu pare només per anar del llit a la dutxa. Després les torna a deixar en una capsa. Diu que ho fa per sentir-se viu però em fa la sensació que també ho fa perquè el seu cap, que pensa en global, no oblidi quines són les seves arrels.

A l'Àsia sempre hi arribem tard. A quins països haurien d'anar els empresaris per ser capda vanters?

A països com Indonèsia, amb 248 milions d'habitants, i que experimenten un gran creixement. La percepció que es té del món és diferent des de l'Àsia, i això cal tenir-ho molt clar. Per fer negoci, les relacions de confiança a l'Àsia són fonamentals i això requereix invertir-hi molt de temps. No té res a veure amb Occident. No es pot analitzar l'Orient des de la nostra concepció de l'individu i de la societat.

El que fet l'Índia sigui sobre el paper una democràcia realment atreu els empresaris, com diu al llibre?

Un sistema autoritari permet créixer molt a curt termini però també poden cometre greus errors polítics, com la revolució cultural a la Xina. En canvi, un sistema democràtic potser a curt termini té un funcionament molt més dificultós però garanteix controls polítics. Una altra diferència és que la Xina va començar el procés de reformes econòmiques el 1978 però l'Índia ho va fer el 1991. La Xina té una gran exportació però amb un mercat de consum que no acaba d'arrencar i l'Índia sí que té un mercat intern de gran demanda però exporta poc. El model econòmic xinès és més obert.

Amb la crisi, el model democràtic corre el risc de ser substituït pels models autoritaris i tecnòcrates?

No podem esperar que el model democràtic occidental es globalitzi. La democràcia s'adequa a cada model de civilització, com el confucià, l'hinduisme, l'islam. El món es globalitza però no s'occidentalitza.

Hi ha risc que l'Europa de segona velocitat quedi fora de la globalització?

La UE està en crisi, fins i tot el model dels Estats Units està en crisi, perquè per una banda demanem a altres civilitzacions que implantin un estat de dret però per l'altra nosaltres estem perdent part del nostre estat de dret.

Quins drets estem perdent?

Per exemple, la crisi financera demostra que hi ha un problema de regulació dels mercats. Europa ha de digerir l'auge d'Orient i no dir que el problema és la Xina sinó que els problemes són interns. Recuperar els nostres valors. Els EUA estan tan endeutats que no estan en condicions d'imposar la seva voluntat a d'altres. El problema de la UE és que avui, en lloc de sumar, resta. Jo crec que el nostre problema és més polític que no pas econòmic. Ara hi ha milions de persones a l'Àsia que volen fer el mateix que nosaltres: crear un estat del benestar, tenir accés a la societat de consum, estudiar i viatjar. Això vol dir que nosaltres hem de treballar més, millor i per una mica menys.

Però això ja ho estem fent...

Sí, però hem de veure la globalització com una oportunitat. Un dels avantatges dels asiàtics és que veuen les crisis com una oportunitat. El cas de Corea, on he viscut: no té recursos naturals però sí humans, gent que per tradició té voluntat d'aprofundir en la cultura del treball i de l'esforç i avançar.

Creu que abans d'arribar al nostre nivell de consum assumiran la urgència de fer una revolució ecològica?

La faran perquè els seus models econòmics són inviables a mitjà i a llarg termini. Però el risc de la Xina és que amb la política de fill únic caigui en un nivell de país envellit abans que es converteixi en un país modern i pugui corregir el seu impacte mediambiental.

Detecta moviments de trencament a la Xina per part de les regions més riques del Sud i de l'Est?

Una cosa que la Xina ha fet millor que l'Índia és una inversió gegant en infraestructures, que beneficia totes les regions. Mentre el creixement es mantingui a l'Est i a les províncies de la costa, no hi ha problema, tot i que ha d'anar obrint el règim per donar més espais de llibertat a les classes mitjanes, controlar més la corrupció i garantir un creixement econòmic.

Com podem captar inversió asiàtica?

Persistint en el coneixement de la realitat dels països i dels mercats. Espanya i Catalunya van entrar en la internacionalització als anys 80, molt més tard que la resta de l'Europa Occidental. Això només se supera mirant com fan negocis els nostres competidors. Per què els xinesos inverteixen més a Alemanya, la Gran Bretanya o França? Perquè tenen més bona imatge d'aquests països i els coneixen millor. Si persistim, podem convèncer els xinesos que Barcelona és la porta sud per a les inversions al Mediterrani. Hem de millorar la imatge. A l'Àsia no tenen una bona imatge de nosaltres. No ens tenen situats. Barcelona sí que té imatge, és coneguda.

Per captar la inversió no és fonamental captar cervells asiàtics?

Les universitats estan fent molta feina, però requereix persistència. Per què Alemanya està ben situada? Perquè fa dècades que les universitats formen experts. Sovint un empresari va al Japó un cop, pensa que allò és molt difícil i diu: "Ui, anem cap a l'Amèrica Llatina, que s'assemblen més a nosaltres". Molts que s'estableixen a l'Àsia fracassen perquè no consoliden relacions. El dret no ha estat un factor tan clau en la civilització confuciana. Un contracte sense una relació de confiança no és garantia de res.