Joc de dames

Els edificis antics són com les persones, amaguen les seves cicatrius en els plecs de la pell. Normalment els visitants no se n’adonen. Tanmateix, les velles pedres estan atapeïdes de signes provocats per la mandra o l’avorriment, de missatges escrits en llenguatges que ja no sabem llegir i marques d’artesans. Aquesta pigmentació de la paret tatuada sempre m’ha fascinat. Facin la prova, surtin a passejar amb calma per l’hospital de la Santa Creu. Això s’ha de fer sense presses, entrin pel carrer del Carme i es trobaran un univers de símbols, lletres, missatges i dibuixos fets per unes mans anònimes que cobreixen els murs d’aquell edifici.

A la veïna església de Betlem, a la seva mateixa façana, a tocar de la Rambla i de les rierades de turistes que la creuen, encara s’hi poden veure petites creus votives i forats de metralla. Siguin grafits adolescents, mostres de pietat popular o senyals de la proximitat d’un pou, aquestes inscripcions als murs acaben dissimulant fins a fer-se invisibles per a l’espectador, poc avesat a desxifrar petits enigmes com aquests.

Entre la considerable varietat de marques de les nostres finques més venerables destaquen els taulers de joc, record de quan els infants (i els no tan infants) només havien de guixar amb un punxó o un ganivet sobre la superfície de l’empedrat del terra per improvisar un tauler on jugar als diferents jocs de taula que hi havia a l’antiguitat. Entre els més coneguts figurava el joc de l’alquerc o joc del marro, emparentat amb les dames; una mena de tres en ratlla que amb diverses modalitats va ser molt popular a tot Europa.

L’èxit d’aquesta mena d’entreteniments es pot il·lustrar tant pels taulers que s’han localitzat com per les nombroses fitxes de diversos materials trobades en diferents excavacions arqueològiques. Potser els més fàcils de veure estiguin al Museu d’Història de Barcelona (MUHBA), on es poden veure jocs romans a les seves vitrines o gravats en lloses de pedra que després es van fer servir per a la construcció i van quedar incorporats -verticals i inservibles- en algun mur del primitiu palau episcopal. Un altre lloc on s’han excavat taulers i fitxes de joc ha sigut a les obres del Mercat de Santa Caterina, antigament un convent del mateix nom.

A vegades les inscripcions són prou evidents, com a Santa Maria del Pi i les de la seva façana principal, on hi ha una fletxa molt visible, un cercle i el que semblen unes lletres, i un tauler molt deteriorat al terra de la nau. O a Santa Maria del Mar, on el Servei de Patrimoni de la Generalitat va localitzar un alquerc molt ben conservat a la barana del sostre que dóna al carrer de Sombrerers. Fins i tot al jaciment del Born els arqueòlegs van fer troballes similars, que Julia Beltrán i Núria Miró van recollir en un article fascinant dins del llibre col·lectiu Jocs, trinquets i jugadors.

Si podeu, entretingueu-vos al claustre de la catedral. S’hi pot accedir de franc en determinats horaris. Aquest petit espai (com en general tot l’edifici del qual forma part) està cobert de marques de totes les èpoques. Caminant a poc a poc s’hi poden descobrir creus d’estils diversos sobre les pedres, inscripcions mig esborrades, regates fetes en esmolar-hi objectes de tall, inicials, lletres i signes de picapedrer.

Entre aquest batibull de dissenys populars, sobreviu algun tauler de marro gravat sobre els murets que tanquen el pati, entrant per la placeta de Garriga i Bachs, a l’esquerra. Són com un recordatori que la vida quotidiana, igual que la pols, acaba ficant-se per tot arreu, fins i tot als llocs més sagrats. I al final és l’única cosa que perdura.