La Jonquera, el mercat de la droga barata per als francesos

La JonqueraDes de la terrassa de l'Snack Bar 2001 es controla un llarg tram del carrer Major de la Jonquera, a l'Alt Empordà. A pocs metres, tres o quatre ciutadans d'origen magribí esperen pacientment recolzats a la paret. Van i venen, xerren entre ells, s'asseuen a fumar, intercanvien quatre paraules amb el venedor de l'ONCE. A la cantonada més propera, l'escena es repeteix. Fins que un cotxe dels Mossos d'Esquadra aparca davant i el grup es dissol. Aquests individus que es passen el dia parapetats en diversos punts estratègics del carrer Major són els que reparteixen la droga als clients francesos que travessen la frontera per obtenir cocaïna o haixix més barat.

La setmana passada uns agents de paisà de la policia local van desmantellar un magatzem de droga mentre perseguien un sospitós. L'home va poder fugir, però va deixar la porta oberta del local. Hi van trobar 605 grams de cocaïna, mig quilogram d'heroïna i 800 grams d'haixix. Dijous va ser un ciutadà nord-americà qui va ser enxampat amb més d'un quilogram d'haixix i un altre de marihuana, per un valor de 6.000 euros. “No es troben cada dia aquestes quantitats”, admet el subinspector Alonso Caballero.

Ell dirigeix els divuit membres de la policia local de la Jonquera. Són un cas únic: gairebé una vintena d'agents per a un poble de 3.400 habitants on cada dia passen més de 20.000 vehicles i que a l'agost pot arribar a rebre un milió de visitants. Aquest poble va canviar radicalment als anys noranta quan Espanya va entrar a l'espai Schengen. Abans, més de 1.500 persones vivien del sector duaner i tenien sous molt competitius. Amb la desaparició de les duanes, molts d'ells van acabar a l'atur i la Jonquera va convertir-se en un poble que donava serveis a turistes i camioners. També hi van aparèixer els grans prostíbuls que governen l'extraradi del municipi.

Els Tridents

Les penes per tràfic i consum d'estupefaents són menys severes a Espanya que a França. També els preus de la droga són radicalment diferents. Per exemple, la marihuana al país gal val el doble. "Aquí val 2.000 euros el quilo, a França, 4.000", explica un guàrdia civil. Per això, la majoria dels clients són francesos que travessen a la Jonquera per comprar droga en petites quantitats, per a una o dues setmanes, i retornen al seu país. A vegades, col·locats, ja que molts d'ells consumeixen directament en territori català per rebaixar les quantitats que transporten. Això crea inseguretat al municipi perquè han aparegut alguns narcopisos. La policia ha augmentat els operatius i ha frenat una vintena d'ocupacions en cinc anys i mig. “Ells tensionen la pau amb la seva presència, i nosaltres els tensionem a ells amb la pressió policial”, resumeix Caballero.

Una de les formes de pressió més eficients són els anomenats Tridents, operatius de pràcticament trenta agents de tots els cossos policials: Mossos, Guàrdia Civil, Policia Nacional i Policia Local. En fan un mínim de dos al mes. Entre el 2024 i els deu primers mesos del 2025, han detingut 43 persones, han retirat 254 vehicles i han posat 500 denúncies per temes de salut pública –armes, baralles i drogues–. També s'han fet 135 testos de droga perquè els clients no consumeixin a la Jonquera. “Compren i se'n van, ja no es queden de festa perquè les multes poden ser de 600 euros o es poden quedar sense cotxe”, relata Caballero, que lamenta les poques eines que tenen per atacar els facilitadors, els que capten els clients al carrer i els porten als narcopisos.

Els controls policials també es fan fora del poble. A la sortida de l'autopista tres cotxes de la Guàrdia Civil i un de la Gendarmeria francesa aturen els vehicles sospitosos. Cada dia fan, almenys, un parell de controls. La policia canina inspecciona un camió i un cotxe amb matrícula francesa. El gos no detecta res i poden seguir el seu trajecte. Cada mes, però, la Guàrdia Civil deté quatre o cinc persones relacionades amb drogues en aquests controls. També els Mossos. L'últim, un jove de trenta-tres anys que portava sis quilos de marihuana en direcció a França. Anava de passatger en un taxi i els nervis el van delatar. Un agent explica que els controls no són aleatoris: saben quin tipus de vehicles aturar i quines matrícules són sospitoses. Els cotxes de lloguer, per exemple, els donen pistes.

Falta de recursos

Malgrat els Tridents i els divuit policies locals, tothom coincideix a assenyalar la falta de recursos per combatre el narcotràfic i les seves derivades en una localitat fronterera amb tanta mobilitat com la Jonquera. El gos de la unitat canina de la Guàrdia Civil, per exemple, ha de cobrir tota la demarcació de Girona. A més, el fet que els peatges de l'AP-7 hagin desaparegut dificulta que la policia pugui fer controls; només poden fer-los als vehicles que transiten fora de l'autopista. I molts narcotraficants, a més, utilitzen un cotxe llançadora–que va per davant del vehicle que porta la droga– per evitar els controls policials.

També l'alcaldessa de la Jonquera, Míriam Lanero, reclama més “recursos policials”. La política de Junts posa el focus també en la multireincidència, un dels problemes derivats del narcotràfic. “Hi ha el pitjor de cada casa”, ironitza un agent de la Guàrdia Civil. No són casos aïllats. Pel constant tràfic de substàncies que hi ha diàriament, totes les fonts policials coincideixen a assenyalar que hi ha una o diverses organitzacions criminals operant al territori. “No és flor d'un dia. Per portar la droga, emmagatzemar-la i revendre-la, necessites una organització”, afirmen.

La droga ha provocat que hi hagi baralles, alguns drogodependents que viuen al carrer i més sensació d'inseguretat. “Jo no deixaria que la meva neta sortís a jugar al carrer a partir de les vuit del vespre”, assegura una veïna. “La gent no surt de nit, el poble ha canviat, els últims deu o quinze anys ha empitjorat”, explica la Inés, que treballa en un dels comerços del centre del municipi. Tot i això, està convençuda que no hi ha risc per als veïns perquè tothom es coneix. És el que intenta defensar Caballero: hi ha furts, com a qualsevol altre lloc, però, en canvi, gairebé no hi ha robatoris amb violència ni entrades a domicilis.

“Sembla que la Jonquera sigui l'Oest, perquè hi ha prostitució i droga, però passa com a altres llocs. Tot el nostre problema està relacionat amb la salut pública”, argumenta el cap de la policia local. “Si a la Jonquera li treus la droga, sembla Port Aventura”, resumeix un alt càrrec policial.