Borràs demana al TSJC que tramiti el seu indult

BarcelonaL'expresidenta del Parlament Laura Borràs ha demanat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que tramiti el seu indult i l'elevi al govern espanyol, que és qui haurà de decidir si se li concedeix o no. Els mateixos jutges ja van proposar a la sentència rebaixar la pena de quatre anys i mig de presó que van imposar a Borràs pel fraccionament de contractes a la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) amb un indult parcial, i ara la seva defensa demana al tribunal que deixi en suspens la condemna fins que el govern espanyol no es pronunciï sobre la mesura de gràcia. Una petició que suposa un gir de guió de l'expresidenta del Parlament, ja que va dir que no faria la petició.

En un escrit que ha pogut consultar l'ARA, els advocats de Borràs demanen al TSJC que, ara que la sentència ja és ferma, abans de prendre "qualsevol altra mesura" elevin al govern espanyol la proposta d'indult parcial que els mateixos magistrats proposaven a la sentència. Ara fa un mes, el Tribunal Suprem va confirmar la sentència, que va esdevenir ferma, i ara el TSJC és qui l'ha d'executar: per això va preguntar a totes les parts implicades com consideren que s'hauria de procedir. És en aquest context que Borràs ha demanat tramitar l'indult que indicava la sentència i deixar la condemna en suspens mentrestant.

En concret, l'escrit de la defensa de Borràs demana que abans de prendre altres mesures el tribunal "procedeixi a executar l'establert en el raonament jurídic cinquè, apartat 5.3, en els termes expressats en l'últim paràgraf del citat raonament" de la sentència del TSJC. L'apartat 5.3 a què fa referència la defensa de Borràs és el que el tribunal dedica a desenvolupar la seva proposta d'un indult parcial, i el seu últim paràgraf consta d'una sola frase: "El que s'ha exposat ens conduirà a elevar al govern [espanyol] una proposta d'indult parcial de la pena de presó que imposarem [a Borràs] en aquella part que excedeixi de dos anys".

Borràs va ser condemnada per delictes de prevaricació i falsedat documental el mes de març del 2023 a una pena quatre anys i mig de presó i 13 d'inhabilitació, a més d'una multa de 36.000 euros. El Suprem, alhora que va declarar ferma la sentència, va descartar que Borràs pogués beneficiar-se de l'amnistia, argumentant que aquesta llei no és aplicable en delictes de corrupció que no tenen relació amb el Procés.

"No m'arrossegaré per un indult"

Fins ara, Borràs ha mantingut públicament que no demanaria l'indult, però en canvi sí l'amnistia, que han rebutjat tant la Fiscalia com el Suprem. "No m'arrossegaré per un indult. No necessito que em diguin si me'l concediran o no, perquè no en demanaré cap", va dir en un vídeo que va difondre unes setmanes després de rebre la condemna del TSJC.

Per part del govern espanyol, que és qui pot concedir l'indult, ara fa un mes es va pronunciar sobre el cas de Laura Borràs la vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz. En una entrevista a Catalunya Ràdio, la ministra va rebutjar concedir indults en casos relacionats amb la corrupció:  "Aquestes mesures d'excepció no han d'anar compassades amb temes lligats, presumptament, a la corrupció".

Una condemna "desproporcionada i excessiva"

A la sentència d'ara fa dos anys, els magistrats del TSJC qualificaven de "desproporcionada i excessiva" la condemna que legalment corresponia a Borràs pel fraccionament de 18 contractes. Per això, optaven fer servir una via que permet als jutges proposar l'indult parcial en casos on l'aplicació de la llei suposi una condemna "notablement excessiva".

L'indult parcial que el TSJC proposava a la sentència faria que la condemna de reclusió de Borràs no superi els dos anys, fet que podria evitar que hagués d'entrar a la presó. De fet, els mateixos jutges valoraven que en el cas de Borràs l'execució de la pena de presó "no és necessària per evitar la comissió futura de nous delictes". Aquest indult parcial es referiria només a la pena de presó associada al delicte continuat de falsedat documental, però no a la inhabilitació de quatre anys per aquest mateix delicte ni a la condemna de prevaricació, amb una pena de nou anys més d'inhabilitació.