La Fiscalia demana inhabilitar Vergés i Argimon per "discriminar" policies i guàrdies civils en la vacunació contra la covid
L'acusació pública reclama que els gestors de la pandèmia no puguin exercir càrrecs públics durant 12 anys
BarcelonaLa Fiscalia acusa els exalts càrrecs del departament de Salut de "discriminar" els policies nacionals i guàrdies civils destinats a Catalunya per haver-los vacunat contra la covid molt més tard que els mossos d'esquadra. En concret, considera que l'aleshores cúpula de la conselleria va demanar "de manera conjunta paralitzar el programa de vacunació" a aquests agents i li atribueix un delicte de prevaricació. Els fets es remunten al març del 2021, quan Alba Vergés era consellera. També estan acusats el llavors director general de l'Institut Català de Salut (ICS), Josep Maria Argimon –que va ser conseller més tard–; l'ex secretari general del departament, Marc Ramentol; i l'exdirector del Servei Català de la Salut (CatSalut), Adrià Comella. La Fiscalia demana per a tots una condemna de 12 anys d'inhabilitació per exercir qualsevol càrrec públic.
L'escrit d'acusació, que ha pogut consultar l'ARA, apunta que el departament "va paralitzar" la vacunació als agents i no els va prioritzar per davant de la població general, com sí que havia fet amb altres cossos d'emergències. El fiscal recull que en aquell moment la taxa de vacunació era del 2,8% entre els guàrdies civils destinats a Catalunya i del 3,6% entre els policies nacionals, mentre que al cos de Mossos ja havien rebut la vacuna el 77% dels agents. Les xifres eren semblants entre els guàrdies urbans de Barcelona (77,9%), policies locals (68,9%) i bombers de Barcelona (66,9%).
El relat del fiscal es remunta al 9 de febrer del 2021, quan el Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut va acordar prioritzar la vacunació amb AstraZeneca a alguns grups professionals, entre els quals hi havia els cossos policials. L'endemà, Salut va començar a administrar la vacuna a aquests col·lectius (si bé en aquells moments AstraZeneca estava restringida a la franja de 18 a 55 anys) i Salut va començar els contactes amb els delegats de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil per organitzar la vacunació als agents.
Es va establir que rebrien les dosis en alguns centres de treball i que la vacunació començaria els dies 15, 16 i 17 de març a l'aeroport, on es vacunarien 180 agents. Tot i això, el dia 15 el Consell Interterritorial va decidir aturar totes les vacunacions programades amb AstraZeneca perquè s'havien detectat casos de trombosis, alguns fins i tot mortals. Això va fer que aquell mateix dia la vacunació als policies quedés anul·lada "fins que es disposés de prou vacunes".
"Plenament conscients"
Uns dies després, el 22 de març, el mateix Consell va establir que es podia tornar a administrar aquesta vacuna i que a partir d'aleshores la franja d'edat que la podria rebre seria la d'entre 60 i 65 anys. En aquell moment, apunta el fiscal, la taxa de vacunació entre els policies nacionals i els guàrdies civils ja era molt diferent de la d'altres cossos d'emergències.
Malgrat aquestes dades, diu l'acusació pública, la cúpula de Salut va decidir que "es prioritzaria, des d'aleshores, la vacunació a les persones d'entre 60 i 65 anys, en detriment d'aquests funcionaris, excepte si tenien edats compreses en aquest marge". El fiscal retreu que "els acusats eren plenament conscients que amb aquesta decisió s'estaven discriminant, de fet, els policies dels cossos estatals, que es quedaven sense vacunar, desprotegits davant el virus, mentre la majoria de la resta de cossos policials, locals o autonòmics ja estaven protegits".
Aquesta causa parteix de la denúncia dels sindicats Jupol i Jucil, que són acusació popular i demanen una condemna de tres anys de presó i 15 més d'inhabilitació. Al marge de la causa penal que es jutjarà a l'Audiència de Barcelona, els sindicats també van obrir un procediment contenciós contra aquest pla de vacunació. La seva demanda va fer que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) acceptés la mesura cautelar que demanaven i ordenés a Salut vacunar els agents en un màxim de deu dies. El tribunal també va condemnar per la via contenciosa el Govern per haver-los "discriminat".