La Fiscalia espera que la majoria del centenar de víctimes de la macroestafa immobiliària recuperin casa seva

BarcelonaLa Fiscalia espera que la majoria de les víctimes de la macroestafa immobilària amb més d'un centenar d'afectats puguin recuperar casa seva. Dilluns, els 17 implicats en l'engany van acceptar condemnes que van fins als quatre anys i set mesos de presó –les més altes, per a un advocat i un notari– i durant la setmana que ve es dirimirà com es resolen les responsabilitats civils del cas. En els casos en què les víctimes no puguin recuperar els immobles, la Fiscalia ha demanat que se'ls indemnitzi amb el valor actual dels pisos.

Entre els anys 2009 i 2015, aquest grup es va dedicar a buscar persones, sovint gent gran, sense gaires coneixements jurídics i que passaven per dificultats econòmiques. Els oferien un préstec, però en realitat, un cop a la notaria en comptes d'un préstec firmaven la venda del seu habitatge molt per sota del preu de mercat. Tots els implicats han confessat el frau i queda pendent aclarir com rescabalar les víctimes.

Fonts jurídiques afirmen que bona part dels afectats podran recuperar casa seva un cop el registre de la propietat hagi declarat nuls els contractes de compravenda que van signar pensant que eren préstecs. També s'ha pronunciat en el mateix sentit el Col·legi de l'Advocacia de Barcelona (Icab), personat com a acusació particular en el cas. Ha passat més d'una dècada des dels fraus i en alguns pisos hi viuen testaferros o altres persones vinculades als acusats, però en altres ara hi viuen terceres persones que van comprar els habitatges de bona fe, sense estar implicats en l'engany ni tenir-ne coneixement. En els casos en què els afectats no puguin recuperar el pis perquè hi viu algú no involucrat en l'engany, la Fiscalia vol que se'ls indemnitzi amb el valor actual dels pisos i que les companyies asseguradores se'n facin càrrec.

De fet, en l'escrit de conformitat amb què els processats van reconèixer el frau també demanaven que els perjudicats poguessin recuperar els seus béns declarant la nul·litat de les escriptures. Tant la confessió com aquesta petició per poder reparar el dany causat van ser clau en l'acord, que va suposar una rebaixa substancial de les condemnes en comparació al que inicialment demanaven les acusacions.

Amenaçats per desnonaments

Molts dels afectats no es van adonar de l'estafa fins que estaven a punt de ser desnonats. El judici ha trigat anys en arribar, i ja mentre s'investigava el cas les acusacions han intercedit per aturar els desnonaments d'aquests afectats. Això ha provocat, alhora, que algunes persones que havien comprat els habitatges sense estar implicats en l'engany mai hagin pogut accedir als pisos.

Mentre que la majoria dels processats han acceptat una condemna per formar part d'un grup criminal que dirigia l'advocat Francesc Comitre, al notari Enrique Peña no se'l considera membre d'aquest grup. Sí que ho era, però, l'oficial de la seva notaria. En el cas del notari, la condemna és per haver incomplert reiteradament amb la seva obligació de controlar les operacions que autoritzava, d'acord amb el reglament notarial i la normativa de blanqueig de capitals. Peña ha quedat inhabilitat per sempre perquè va "ignorar massivament" aquesta obligació, i tampoc va informar adequadament les persones que signaven sobre què estaven autoritzant. De fet, fonts properes al cas asseguren que el notari gairebé no va obtenir beneficis amb aquesta trama, només l'import que va cobrar per les escriptures.