Una cuinera de presó parla dos anys després del crim de la Núria: "Vaig pensar que em podia passar a mi"

BarcelonaLa Montse diu que només una vegada ha dubtat de si estava segura a la feina. Va ser avui fa dos anys, quan un whatsapp d’un company l’avisava que un pres havia apunyalat la Núria López a la cuina de Mas d’Enric i després s’havia suïcidat. "En aquell moment sí que dius «Hòstia, on estic treballant?» Vaig pensar que em podia passar a mi".

Fins al 13 de març del 2024, la Montse mai s’havia plantejat que la feina li fes por. Tampoc quan va entrar a treballar com a cuinera a la presó per primera vegada i els protocols de seguretat, recorda, eren molt menors que els que existeixen ara. Diu que mai vol saber per què els interns han acabat a la presó, i assegura que se sent "més segura dins que fora" de la feina: "Hi ha gent que se sorprèn, però jo no tinc por. Em pot passar algun dia? No ho sé, espero que no. Quan tinc por és al carrer, que gent que no conec em faci alguna cosa. Però allà dins, no tinc por". 

També és cuiner en una presó el Lucas. Tant ell com la Montse fan servir un àlies per evitar que se’ls pugui identificar. Dos anys després del crim a Mas d’Enric, tots dos coincideixen que els reforços de seguretat van trigar a arribar i retreuen que tant les millores salarials que van posar fi a les protestes després del crim, com la condició d'agents de l'autoritat, hagin arribat a bona part dels treballadors penitenciaris, però no als qui treballen on ho feia la víctima del crim que va desencadenar tots aquests canvis.

La Montse s'encarrega de la cafeteria d'una presó, i en cada torn treballen amb aproximadament uns 15 interns. Explica que té molt bona relació amb ells i que molts demanen anar a treballar a la cafeteria, per l'ambient de treball i perquè és de les feines més ben pagades per als presos. Les cafeteries són a la part més exterior dels centres penitenciaris i serveixen els treballadors. Tot i el nom que tenen, també cuinen i serveixen àpats i, per tant, s'hi fan servir ganivets i altres estris de cuina. En canvi, les cuines de presons –com la de Mas d'Enric, on treballava la Núria López– són dins del centre i s'hi prepara el menjar per als presos.

Més enllà d'això, la Montse posa en dubte que hi hagi altres diferències que justifiquin per què les mesures de seguretat que s'hi han aplicat són diferents. Assegura que a la cafeteria on treballa els ganivets continuen sense estar lligats a les taules de treball, una de les mesures que el departament de Justícia va acordar per a totes les cuines per evitar que es pogués repetir un crim. Sí que ho estan, en canvi, a la cuina on treballa el Lucas. Fonts de Justícia apunten que els estris tallants s'han lligat "a la majoria" de cafeteries i a les cuines, i que en els dos llocs s'hi compren els aliments ja tallats per evitar al màxim l'ús de ganivets.

Restriccions i més càmeres

Tant a les cafeteries com a les cuines també afecta la circular que impedeix que hi treballin els interns en els quals es detecti un risc de reincidència alt o que compleixin condemna per delictes de sang o lesions greus i que també els veta d'altres llocs de feina. Un altre canvi és que ara els treballadors de cuines i cafeteries porten walkies per poder alertar de qualsevol incidència. A més, Justícia recorda que després del crim es va fixar que les càmeres de vigilància han d'arribar a tots els espais de les cuines, excepte a les càmeres frigorífiques i els magatzems, i apunta que ja s'ha encarregat el projecte per fer-ho a Mas d'Enric i a la presó de Joves.

A diferència de la Montse, el Lucas diu que abans de l'assassinat ja s'havia qüestionat alguna vegada les mesures de seguretat al seu lloc de feina. Va ser quan va viure alguna discussió o moment tens amb un intern, per por que la vigilància dels funcionaris no abastés tota la cuina i les seves diferents zones. Ara a la cuina on treballa hi ha càmeres, però diu que era "de les poques" que no en tenia en el moment del crim i lamenta que van trigar prop d'un any després del crim a instal·lar-la.

Canvis desiguals

Ara fa un any, en el primer aniversari de l'assassinat, el conseller de Justícia, Ramon Espadaler, responia a una petició històrica dels funcionaris de vigilància de les presons i que s'havia avivat arran del crim, i prometia que tindrien la condició d'agent de l'autoritat. Malgrat que fins aleshores el govern sempre havia defensat que la decisió era competència estatal, ara fa un any Justícia prometia donar aquesta prerrogativa als funcionaris de presons sense aclarir amb quin instrument legal ho faria. La promesa es va complir ara fa un mes i mig, i la condició d'agent de l'autoritat es va estendre també als directius, psicòlegs, educadors, juristes i treballadors socials de les presons. En canvi, no inclou els treballadors del Centre d'Iniciatives per a la Reinserció (CIRE), que contracta entre altres els cuiners de les presons.

El Lucas diu que entén que els funcionaris batallessin per aconseguir aquest reconeixement, i veu bé que el tinguin, però qüestiona que no s'hi hagi inclòs tots els treballadors penitenciaris. El dia que es va anunciar la mesura, diu la Montse, a la cafeteria es notava que els funcionaris estaven contents. "És política. Ells s’han sabut vendre i també han aconseguit que els apugin el plus de perillositat pel que li va passar a una persona del CIRE, i nosaltres que som del CIRE, els cuiners, estem a baix de tota la piràmide i no ens han apujat res".