BarcelonaEl Parlament ha aprovat una reivindicació històrica dels funcionaris de presons: que siguin considerats agents de l'autoritat. La demanda, que va guanyar força després de l'assassinat de la Núria, cuinera a la presó de Mas d'Enric el març del 2024 a mans d'un intern, ha estat una proposta del PSC que ha tirat endavant amb els vots del PP, Vox, Aliança Catalana i Junts. A més dels funcionaris de vigilància, l'estatus d'agent de l'autoritat —que ja tenen entre altres els policies, els metges i els docents— s'estén també als directius de les presons i els treballadors penitenciaris de rehabilitació: psicòlegs, educadors, juristes i treballadors socials.
Amb la decisió d'aquest dijous, els funcionaris de les presons catalanes passen a ser els primers de l'Estat en aconseguir aquesta condició. Fins fa uns mesos la Generalitat havia justificat que la mesura només la podia aprovar el govern espanyol, però en el primer aniversari del crim a Mas d'Enric el conseller de Justícia, Ramon Espadaler, es va comprometre a concedir aquesta prerrogativa utilitzant les competències que Catalunya té delegades en matèria de presons.
La proposta que ha presentat el PSC i s'ha tramitat pel procediment de lectura única se cenyia a donar la condició d'agents de l'autoritat als funcionaris de vigilància, però arran d'una esmena de Junts s'ha estès també als funcionaris de tractament. Tot plegat amb la negativa dels comuns, ERC i la CUP, que han intentat sense èxit tombar la proposta.
Tampoc han prosperat els intents de Vox i el PP per estendre la condició d'agents de l'autoritat a la resta de treballadors de les presons. Així, la llei aprovada aquest dijous se cenyeix als funcionaris, tant de vigilància com de tractament, que treballin a l'interior del centre, tal com han concretat fonts del departament de Justícia. En canvi, fonts penitenciàries critiquen que la llei no inclou entre els nous agents de l'autoritat els treballadors laborals com ara els cuiners, els monitors d'esports o de tallers artístics, ni tampoc els contractats pel Centre d'Iniciatives per a la Reinserció (CIRE) i que ensenyen diferents oficis als interns.
Presumpció de veracitat
A efectes pràctics, el fet que els treballadors penitenciaris adquireixin la condició d'agents de l'autoritat voldrà dir que les dades que facin constar en els informes es consideraran certes a menys que es demostri el contrari. Aquesta presumpció de veracitat en procediments administratius pot influir especialment en les sancions i els procediments disciplinaris que redactin els funcionaris.
Ara, els treballadors de presons també estaran més protegits legalment davant d’una agressió que la resta de ciutadans. El fet de ser agents de l'autoritat també implica que, en cas que algú els agredeixi, l'acció també comportarà un delicte d'atemptat contra l'autoritat, una figura penal que també protegeix entre altres els agents dels Mossos d'Esquadra i que és habitual en judicis per aldarulls. Per exemple fins ara, si un pres agredia un treballador de presons podia acabar acusat d'un delicte de lesions. Ara, si ho fa també s'exposarà a un delicte d'atemptat contra l'autoritat. El canvi fa que les conseqüències de l'agressió siguin més greus, ja que la pena per un delicte d'atemptat contra l'autoritat pot arribar als quatre anys de presó.
No se'ls identificarà pel nom
Un altre canvi que implicarà aquesta nova condició és que a partir d'ara els funcionaris de presons que hagin d'intervenir en un procediment judicial no s'identificaran amb el seu nom i cognoms sinó amb el seu número d'identificació professional (NIP), que porten al pit quan duen l'uniforme. Per exemple, quan els cridin en veu alta per entrar a declarar a un judici contra un intern no se sentirà el seu nom sinó aquest número, i tampoc apareixeran les seves dades a les sentències. "Les nostres dades personals haurien de ser considerades molt sensibles", valora la portaveu d'UGT Presons, Montse Balaguer.
Després de la votació d'aquesta nova llei, organitzacions de drets humans integrades a la Xarxa Dret i Presó han manifestat el seu "rebuig frontal" al fet que el personal penitenciari siguin agents de l'autoritat. Ho consideren una mesura "clarament regressiva" i que "encamina de manera definitiva el model penitenciari català cap a la policialització", com diuen que ha passat a Itàlia. Ho consideren una "greu regressió en drets".
En canvi, sindicats i plataformes de funcionaris penitenciaris han celebrat l'aprovació, que feia temps que reclamaven. El sindicat amb més representació al sector, UGT Presons, ha assegurat que continuarà "buscant una solució" perquè aquest reconeixement s'estengui també al personal laboral que treballa a les presons i no només empari els funcionaris. En declaracions a l'ARA, el secretari de la secció sindical d'UGT del CIRE, Cristian D., lamenta que no se'ls hagi inclòs i confia que es pugui revertir. Al marge d'això, els sindicats de presons han aplaudit de manera unànime la decisió "històrica" del Parlament.
Junts, PP, Vox i Aliança Catalana voten amb el PSC
El PSC, que és qui ha portat al ple la proposta, ha defensat la mesura perquè considera que era “necessària, responsable i ajustada al dret per reforçar el model penitenciari”. “Aquesta llei no va de càstigs, sinó de seguretat jurídica per als funcionaris”, ha afegit la diputada socialista Judit Alcalá. Francesc Dalmases, de Junts, ha assenyalat que “les presons han de ser espais segurs”, i ha afegit que dotar d’autoritat els funcionaris “no és cap regal”, sinó que els converteix en “garants de drets” per millorar el model penitenciari. “Volem millors escoles i hospitals, però també millors presons i que els funcionaris tinguin millors condicions”, ha conclòs.
Sergio Macián, de Vox, ha denunciat que les esquerres volen “convertir les presons en esplais” i ha replicat a la CUP que els drets humans han de ser per als funcionaris de presons que han estat agredits pels presos per defensar la mesura. Alberto Villagrasa, de les files populars, ha defensat la mesura perquè “els funcionaris treballin en un entorn més segur”, tot i defensar, com Vox, que s’apliqui a tot el personal laboral, que el PSC ha refusat.
Aliança Catalana també ha secundat la proposta. La diputada Sílvia Orriols ha dit que “no es vol donar més benestar a lladres i violadors sinó millorar les condicions laborals dels qui custodien aquests malfactors”. “Només es vol donar privilegi als interns quan les agressions a funcionaris no deixen de créixer”, ha criticat en referència al rebuig dels partits d’esquerres.
Les esquerres, que havien presentat una esmena a la totalitat que ha estat rebutjada, s’han mostrat molt crítiques amb l’alineament del PSC amb les forces de dretes. ERC ha tornat a defensar el vot en contra perquè considera que no és la solució convertir els funcionaris de presons en agents de l’autoritat. “Això generarà més problemes que solucions”, ha dit Anna Balsera. Des de Comuns, Andrés García ha afirmat que és “una reforma contra el cos dels funcionaris” i que “pot tenir conseqüències negatives en els centres penitenciaris perquè hi ha molts més riscos que beneficis”. Xavi Pellicer, de la CUP, ha deixat clar que la mesura generarà “més impunitat, cosa que només respon a pressions corporativistes”.
