Ramon Espadaler: "Illa representa avui alguna cosa similar al que era Convergència"

La mateixa setmana que el Tribunal Constitucional ha avalat la llei d'amnistia al Procés i uns dies abans que oficialment es posi en marxa la transformació del sistema judicial, l'ARA entrevista el conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler.

El Tribunal Constitucional ha avalat definitivament l'amnistia. Què li sembla?

— És una excel·lent notícia. L'única autoritat que pot dir si la llei és constitucional o no conclou que ho és. L'únic que faltaria ara és que els jutges del Suprem l'apliquessin. 

Creu que ho faran?

— Hi ha molts factors que indiquen que potser no serà així, però la voluntat del legislador és molt nítida i explícita. A més, ara ja tenim un altre graó pujat, no hi ha cap dubte sobre la constitucionalitat i des de l'àmbit europeu tampoc hi ha cap dubte al respecte.

Quan veu Puigdemont tornant?

— Desitjaria que com més aviat millor, i entenc que ja formuli la petició un cop avalada la constitucionalitat de la llei d'amnistia.

Creu que el Suprem està incomplint la llei? 

— Els senyals que s'han donat són de reticències en el compliment, però ara que tenim la constitucionalitat del text, insisteixo, hauria de complir amb la voluntat del legislador.

Creu que hi ha jutges que fan política?

— Cadascú ha d'ocupar-se d'allò que li pertoca. No correspon a l'àmbit de la política dictar quines sentències han de fer els jutges, però sí que correspon a la política parlamentària legislar, i correspon als jutges aplicar aquesta legislació.

Pedro Sánchez diu que amb aquest aval del TC es tanca la crisi política. Hi està d'acord?

— En bona part sí, la qual cosa no vol dir que desaparegui un sentiment ni una reivindicació, que són dues coses perfectament legítimes. És positiu poder fer aquests debats en política, d'on mai hauria d'haver sortit.

Centrem-nos en el funcionament de la justícia. Un dels problemes endèmics és la lentitud. En pocs dies es posa en marxa la llei d'eficiència, que hauria de millorar la situació. En què consisteix?

— Deixarem de treballar amb jutges com compartiments estancs —amb un jutge, un lletrat de l'administració i un cos de funcionaris al seu servei— per treballar amb tribunals d'instància. Hi haurà diferents seccions, al capdavant de les quals hi haurà jutges, i una oficina judicial amb lletrats de l'administració i els funcionaris de la Generalitat que els donaran servei. 

Què es guanya?

— Més eficiència. Es podran repartir les càrregues de treball de manera diferent. Un altre canvi molt rellevant que fa aquesta llei és que, en l'àmbit civil i el mercantil, abans d'anar a un procés judicial, cal fer mediació. Això és bo per intentar desjudicialitzar. I també canvia la justícia de proximitat, perquè la figura dels jutges de pau queda consolidada a les oficines de justícia dels municipis i allà s'hi podran fer declaracions amb garanties de confidencialitat i seguretat.

I estan preparats perquè dimarts vinent entri en vigor?

— Sí, ja estarà. La llei té tal complexitat que entra gradualment, i aquest dimarts ho fa a partits judicials més petits. Hem adequat els espais i estem alineats justícia, administracions i operadors al servei d'una llei que pretén portar la justícia d'una vegada per totes al segle XXI.

No sembla estrany situar-nos en el segle XXI quan els jutjats encara van amb paper i boli? 

— Alguns, no tots. Però és cert que queden deures, sobretot en l'àmbit penal, i els comencem a fer. La llei s'anirà implantant gradualment. Els processos de transformació no són senzills.

Em deia que s'han adequat els espais dels edificis, que està tot preparat. Quin cost té fer aquest canvi?

— Ara no soc capaç de transmetre-li les xifres, les donarem amb precisió al Parlament. L'impacte pressupostari més gran el tindrem amb els tribunals més grans, que no afecten aquest any. Per aquest any està tot més que garantit. 

L'entrada en vigor coincideix amb una possible vaga de jutges i fiscals. Comparteix les seves reivindicacions?

— Ho respecto, però com bé ha dit el Consell General del Poder Judicial, el dret de vaga [dels jutges] no està regulat. En aquest sentit, jo seria molt prudent. Està per veure també, en el supòsit que s'acabi fent, quin impacte té la vaga a escala global i a Catalunya. Del que estic segur és que en res influirà en l'entrada en vigor de la nova llei.

Parlem de multireincidència. Han posat esforços en reduir el que es triga a arribar a judici. Però un multireincident que comet un delicte avui no va a judici fins al gener o febrer de 2026.

— Per això és important tenir més jutges i jutgesses. Hem arribat a una situació objectiva de col·lapse, tots estem d'acord amb el diagnòstic. Per això el primer que hem fet és atacar la multireincidència a Barcelona amb cinc jutjats nous. Però hem acordat amb el govern d'Espanya que ens hem de situar a la mitjana espanyola. A la pràctica vol dir que ens falten entre 65 i 70 jutges.

Ja han pactat que vinguin. Quan arribaran?

— Des de finals d'any fins a finals de 2027. Estem recuperant el temps perdut. 

Perilla aquesta xifra si no s'acaba la legislatura? 

— Crec que la legislatura té elements de continuïtat, i si hi hagués un canvi em sorprendria molt que el primer que es fes fos tancar l'aixeta de designar uns jutges que són necessaris. 

Cas Sixena. Estem pendents de l'informe dels experts. Què passa si l'informe diu que el trasllat no es pot fer sense malmetre les obres? 

— S'haurà de comunicar en aquests termes al jutge i trobar solucions alternatives, que no sé quines són. És un debat que s'ha de mirar des d'una perspectiva tècnica. 

I si el jutge diu que s'ha de fer igualment?

— Cada cosa al seu temps. S'està estudiant amb una mirada tècnica, sense interferències de naturalesa política, i hem de deixar fer i veure com evoluciona això en els terminis que toquin i aportant raons tècniques solvents.

Dins del seu departament hi ha també afers religiosos. Com veu la convivència entre religions avui?

— Tenim òrgans, com alguns consells interreligiosos, en els quals el diàleg funciona i això és positiu. La Direcció General d'Afers Religiosos, entre altres coses, media en casos com la preinstal·lació d'un centre de culte en un ajuntament perquè hi ha un grup de veïns que no ho volen. Ara estem treballant en un protocol per garantir els drets fonamentals d'assistència religiosa en l'àmbit hospitalari dels diferents cultes.

Hi ha qüestions religioses que han tensat algunes situacions al Parlament. Fa poques setmanes Aliança Catalana presentava una proposta per prohibir el vel als espais públics. Què n'opina?

— Jo em vaig manifestar en el sentit que, si el vel responia a una decisió lliure de la dona per creença religiosa, estem en el terreny de drets fonamentals. No només perquè no tinguem la competència per legislar-ho, sinó perquè em sembla que són drets a preservar. On s'ha de regular? Catalunya ho té raonablement ben resolt. En l'àmbit de l'educació està normativitzat, també en l'àmbit de la salut. I en l'àmbit del treball hi ha sentències molt clares sobre el fet que s'han de preservar aquests drets i fer-los compatibles. Jo no elevaria això a categoria de problema, perquè la derivada de tot plegat és una expressió cada vegada més islamòfoba i això no ens ajuda en la convivència.

Sobre la religió, encara. En el seu moment es va parlar de si hi havia l'opció fins i tot que vingués el papa en el monestir de Montserrat pel seu mil·lenari. S'estan fent gestions des de Catalunya perquè això sigui així?

— És una hipòtesi que està sobre la taula, però no s'ha formalitzat una invitació. El papa tot just acaba d'arribar. El govern no ha fet cap petició encara, però crec que arribarà el moment i es farà.

L'actualitat mana i no el puc deixar marxar sense preguntar-li pel Cas Cerdán. Han sigut suficients les explicacions que ha donat el Partit Socialista?

— La reacció ha estat ràpida i fulminant i s'ha de seguir en aquest camí. Som molts els ciutadans, militin o no en el Partit Socialista, que ens sentim profundament decebuts i indignats. 

Sánchez pot acabar la legislatura?

— Treballo amb la hipòtesi, i així ens ho trasllada el president, que tenim legislatura per davant. Hi haurà molt soroll ambiental, hi haurà molts temes a resoldre, però no ens podem distreure d'allò que crec que esperen els ciutadans del govern de Catalunya, que és que s'ocupi de l'educació, de la justícia, de la salut, etc.

Vostè avui és conseller en un govern del PSC, però era un dirigent destacat de Convergència i Unió. ¿El PSC representa avui alguna cosa similar al que representava en el seu dia a Convergència?

— Crec que particularment el president Illa sí que ho representa. Em trobo gent que em diu: "He votat el president Illa i no soc socialista". Jo els dic que jo tampoc ho soc, i estic amb ell. Jo vinc d'un corrent que és humanista, d'humanisme cristià, de democràcia cristiana, en l'àmbit d'Europa té diferents expressions, amb la CDU i amb altres països, però hi ha un terreny ideològic en què es pot treballar. Crec que el que ens uneix és que ni els uns ni els altres pensem que el mercat ho arregla tot, ben al contrari, que s'ha d'intervenir moltes vegades al servei de l'interès general i del bé comú, però també hi ha una manera de fer. Crec que en política la manera de fer també és molt important i molt antic votant de l'antiga Convergència i Unió crec que veu en el president algú que, tot i no combregar ideològicament amb moltes coses, defensa l'interès general, que s'ocupa dels temes de país, que no tira llenya al foc, dialogant, que no cau en la provocació i no l'alimenta, sinó que va per feina. Això crec que l'ha fet molt visible en una part d'electors de l'antiga Convergència i Unió.