Judici a la mesa del Parlament, minut a minut
Avui declaren Roger Torrent i els membres de la mesa del Parlament al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Estan acusats de de desobeir el Tribunal Constitucional el 2019 tot i ser "plenament coneixedors" dels diferents advertiments que havia fet el TC sobre la seva "obligació d'impedir o paralitzar" qualsevol iniciativa parlamentària que tingués a veure amb la independència de Catalunya. El procediment, però, té una particularitat: un dels acusats va decidir aquest dijous plantar el tribunal. Seguirem amb atenció tot el que passi avui en aquest minut a minut, amb els comentaris de la nostra especialista en tribunals Montse Riart i el periodista de Política Xavi Tedó.
El jutge de la mesa del Parlament avisa: "Aquesta sentència és complicada i no sortirà en deu dies"
El president de la sala que jutja l'anterior mesa, Carlos Mir, ha donat el judici vist per sentència després d'advertir que la sentència no serà ràpida. "Aquesta sentència és complicada i no sortirà en deu dies", ha avisat just abans del final de la sessió.
Campdepadrós titlla de "judici polític" la causa contra la mesa
L'exsecretari primer de la mesa Eusebi Campdepadrós, ha titllat de "judici polític" la causa contra l'anterior mesa del Parlament. "S'està debatent la inviolabilitat del Parlament, on rau la sobirania popular, i aquesta no té límits i és inadmissible que es posi en dubte aquest fet perquè es vulnera la llibertat d'expressió"
Delgado, davant la seva possible inhabilitació: "Espero que la por no guiï els debats parlamentaris"
L'exsecretària quarta de la mesa, Adriana Delgado, ha dit que va complir el reglament del Parlament i va protegir els drets dels diputats i l'autonomia del Parlament perquè "s'ha de poder parlar de tot". En el seu al·legat final, Delgado s'ha mostrat confiada que "la por no guiï els debats parlamentaris, tot i el tràngol de la inhabilitació" a què s'enfronten.
Torrent: "Avui es jutgen més que quatre persones perquè afecta les bases del parlamentarisme"
L'expresident del Parlament, Roger Torrent, ha dit que "avui es jutgen més que quatre persones perquè afecta les bases del parlamentarisme". L'ara conseller d'Empresa ha defensat la llibertat d'expressió i ha deixat clar que aquesta és "la capacitat de fer de corretja de transmissió entre la societat i les institucions". Torrent ha assegurat que les propostes de resolució són "expressions polítiques" i ha afegit que cal salvaguardar "el dret a la representació política". En el seu al·legat final, Torrent ha llençat una clara advertència: "Avui es posa en risc la inviolabilitat parlamentària, no entesa com a immunitat sinó com la protecció que fa efectiva la separació de poders".
Pina: "El que no es pot guanyar a les urnes s'intenta guanyar als tribunals"
Jordi Pina, advocat d'Eusebi Campdepadrós, ha defensat el dret a parlar de l'autodeterminació i de la monarquia perquè "s'ha de poder debatre de tot tranquil·lament sense por". "Estem discutint sobre coses que no s'haurien de jutjar", ha lamentat el lletrat, que ho ha atribuït a l'ofensiva judicial contra el Procés. "El que no es pot guanyar a les urnes s'intenta guanyar als tribunals", ha sentenciat.
Arderiu, advocada de Delgado: "Les inadmissions són inusuals al Parlament"
Olga Arderiu, advocada d'Adriana Delgado, ha defensat que "la mesa ha de preservar l'autonomia del Parlament" i ha recordat que "no pot entrar en el contingut" de les resolucions per defensar l'absolució dels acusats. "Les inadmissions són inusuals al Parlament i s'han produït per qüestions formals o perquè han arribat fora de termini", ha ressaltat Arderiu, que ha posat en l'accent també en les nombroses resolucions que ja s'havien aprovat a la cambra catalana sobre l'autodeterminació prèviament. "Amb el Procés això canvia i es persegueix penalment", ha lamentat la lletrada.
Van den Eynde: "Com pot ser que no es parli de drets fonamentals en aquest judici?"
Andreu Van den Eynde, advocat de Roger Torrent, ha lamentat que "les acusacions no parlin de drets fonamentals" i s'ha preguntat que no entén que no se'n parli al judici a l'anterior mesa del Parlament. "És impossible que no es pugui parlar d'autodeterminació a la cambra", ha subratllat després de defensar que "es pot parlar de tot en un parlament". El lletrat ha recordat que les resolucions sobre l'autodeterminació i la monarquia que es van debatre "no van tenir cap efecte" i ha denunciat que els encausats simplement les van "admetre a tràmit".
Vox, sobre els acusats: "S'havien d'haver adreçat al TC per saber si estaven complint els seus requeriments"
El lletrat de Vox, Juan Cremades, que exerceix d'acusació particular, ha dit que les dues resolucions eren "inconstitucionals" i que "les argúcies que van utilitzar els acusats" demostren, a parer seu, que estaven cometent un delicte. "S'havien d'haver adreçat al TC per saber si estaven complint els seus requeriments", ha dit Cremades, que ha conclòs que si no ho van fer és perquè "no volien acatar l'alt tribunal". "La inviolabilitat parlamentària no contempla la desobediència", ha conclòs.
La Fiscalia acusa l'anterior mesa del Parlament d'actuar com "una casta": "S’estan emparant no en inviolabilitat sinó en la impunitat"
El fiscal José Joaquín Pérez de Gregorio ha dit que els acusats no han negat els actes que han comès i que simplement han utilitzat "elements exculpatoris" i ha demanat que se'ls condemni amb penes d'inhabilitació. "No estan emparats per la inviolabilitat parlamentària perquè admetre resolucions que van en contra del TC són funcions administratives, com va quedar palès en la causa contra l’anterior mesa", ha assenyalat la Fiscalia, que ha sentenciat que això "no té res a veure amb la inviolabilitat·. "S’estan emparant no en inviolabilitat sinó en la impunitat i el que ens volen dir és que són una espècie de casta que està per damunt de tot", ha etzibat.
Emissió accidentada del judici amb constants talls
La transmissió del judici a l'anterior mesa del Parlament està sent més que accidentada a la sala polivalent que s'ha habilitat per als mitjans amb constants talls per manca de senyal que impedeixen seguir amb normalitat la declaració dels acusats.
El TSJC informa Costa que encara pot "fer ús del seu dret de defensa" després de plantar ahir el tribunal
El TSJC ha emès una nota on informa l'exvicepresident del Parlament, Josep Costa, que pot comparèixer a la sessió d'aquest divendres, en la que declaren els acusats, "per fer ús del seu dret de defensa". Costa va plantar aquest dijous el tribunal i va renunciar a estar present al judici com a acusat (un dret que sí que reconeix la llei) i a continuar exercint la seva pròpia defensa. "Jo no he comès cap delicte. En tot cas, si aquest procediment continua fins a la sentència qui cometrà un delicte serà un altre", va etzibar Costa abans d'aixecar-se de la cadira i abandonar la sala davant l'estupefacció del tribunal, que va intentar aturar-lo.
Campdepadrós: "Amb les resolucions no es pretenia exercir el dret a l'autodeterminació fora de les vies constitucionals"
L'exsecretari primer de la mesa Eusebi Campdepadrós, que també només ha respost les preguntes del seu advocat, ha dit que "no tenia coneixement de les diligències que havia obert el TC" per les resolucions sobre l'autodeterminació i la monarquia que s'havien de debatre. "La mesa no entra en el contingut de les resolucions, però no eren contràries al TC". En qualsevol cas, ha deixat clar que "en cap cas amb les resolucions es pretenia exercir el dret a l'autodeterminació fora de les vies constitucionals".
Delgado: "La mesa no tenia cap potestat per entrar en el contingut de les resolucions"
L'exsecretària quarta de la mesa, Adriana Delgado, ha dit a preguntes del seu advocat que "la mesa no tenia cap potestat per entrar en el contingut de les resolucions" i que l'ordre del dia el decidia la junta de portaveus. Delgado ha subratllat que s'han votat nombroses resolucions polítiques al Parlament i a d'altres cambres autonòmiques per defensar "la llibertat ideològica dels diputats" sense que mai hagués passat res. La dirigent republicana ha deixat clar que no buscava desobeir el TC, sinó garantir "la inviolabilitat de la cambra" i "la separació de poders". Delgado ha assegurat que havien de "permetre el debat evitant la censura prèvia" i ha afirmat que "no té cap constància que en algun país democràtic s'hagi prohibit un debat".
Torrent: "Prohibir un debat va contra l'essència del parlamentarisme"
L'expresident del Parlament, Roger Torrent, ha defensat que "prohibir un debat va contra l'essència del parlamentarisme" i ha afirmat que "calia protegir els drets dels diputats i la inviolabilitat de la cambra" per justificar que es permetés debatre les resolucions sobre l'autodeterminació i la monarquia l'any 2019. "Els lletrats de la cambra no ens van recomanar la paralització de les resolucions que s'havien de debatre", ha deixat clar. "El TC no pot prohibir un debat parlamentari quan és un tema d'interès públic", ha opinat Torrent abans de concloure que "la mesa no pot censurar una resolució que és una opinió política".
Torrent anuncia que només respondrà les preguntes del seu advocat
Ja ha arrencat la tercera sessió del judici a l'anterior mesa de la cambra catalana i l'expresident de la mesa, Roger Torrent, ha anunciat que només respondrà les preguntes del seu advocat. "Per ser coherent i conseqüent amb les institucions del país només em sotmetré a les preguntes del meu advocat", ha assenyalat el conseller d'Empresa.
Acaba d'arribar Torrent al TSJC
Els periodistes com en una llauna de sardines
No és el judici del Procés i totes les mirades se centren en la consulta interna de Junts, però el judici a la mesa del Parlament també ha despertat l’interès dels mitjans i són nombrosos els periodistes que el segueixen. Tant és així que la sala de premsa, on s’havien habilitat només 12 llocs per als periodistes, es va quedar petita en la primera sessió. Davant les queixes dels mitjans pel poc espai de què disposaven, el TSJC va posar a disposició dels mitjans la sala polivalent, on es va suspendre un judici que s’estava celebrant, per seguir la sessió de dijous i també la d’avui.
La nostra especialista en Tribunals Montse Riart i el periodista de Política Xavi Tedó ja són al TSJC. Dia plujós a Barcelona.
Per cert, que el judici a la mesa del Parlament ha quedat esquitxat també per la crisi de Govern entre ERC i Junts. Com a tots els judicis del Procés, els processats van arribar el primer dia de judici acompanyats per una comitiva política, però per primera vegada, ho van fer per separat, els d’ERC per una banda, i els de Junts per una altra. A Roger Torrent i Ariadna Delgado els van acompanyar l’exvicepresident del Govern Oriol Junqueras i l’expresidenta del Parlament, Carme Forcadell. Campdepadrós tenia el suport d’Albert Batet (JxCat) i de la consellera Lourdes Ciuró, entre d’altres. Costa va preferir entrat tot sol, en darrer lloc, i ho va fer amb la toga d’advocat ja posada.
La desconfiança de la Fiscalia plana sobre el judici a la mesa
Si l’estratègia al judici de l’exvicepresident del Parlament Josep Costa –que ha actuat a la vegada com a acusat i advocat de sí mateix– ha estat insòlita, també ha descol·locat a molts el paper de la Fiscalia. Així ens ho explica la nostra experta en Tribunals, Montse Riart: "El ministeri públic va començar el judici qüestionant la legitimitat del tribunal per tirar endavant, tenint en compte que encara hi ha un recurs pendent de resoldre contra la recusació d’un magistrat, que va presentar la mateixa Fiscalia. Després que el tribunal es mostrés decidit a tirar endavant, el fiscal del cas va aprofitar per llançar un avís per a navegants: per molt que a la taula de diàleg s’estigui parlant de la desjudicialització del Procés, el ministeri públic no està per la labor, i espera que el tribunal que jutja la mesa, tampoc ho estigui. «Espero que tot plegat sigui una bola», va insistir Pérez de Gregorio. El mateix fiscal va tornar ahir a qüestionar el tribunal després de la renúncia de Costa. Els va preguntar per la presència a sala el primer dia d’una de les magistrades que ha de resoldre el recurs presentat per la fiscalia contra la recusació d’un magistrat. El fiscal va preguntar al tribunal si la magistrada havia participat en la deliberació sobre la continuïtat del judici, cosa que els magistrats van negar taxativament".