Judicialització
Política 06/10/2022

Costa planta el tribunal del judici contra la mesa del Parlament

Els lletrats recorden que no van veure desobediència en les resolucions sota sospita

3 min

BarcelonaEl judici contra Roger Torrent i la mesa del Parlament de l'anterior legislatura continua acumulant situacions judicials insòlites. Ja era força inaudit que un dels processats, l'exvicepresident del Parlament, Josep Costa, exercís alhora la doble figura d'acusat i advocat defensor de si mateix. Una situació que s'ha tornat encara més particular quan aquest dijous, a l'inici de la sessió, Costa ha anunciat que renunciava a estar present al judici com a acusat (un dret que sí que reconeix la llei) i que tampoc continuaria exercint la seva pròpia defensa. "Jo no he comès cap delicte. En tot cas, si aquest procediment continua fins a la sentència qui cometrà un delicte serà un altre", ha començat a explicar Costa abans d'aixecar-se de la cadira i abandonar la sala davant l'estupefacció del tribunal, que ha intentat aturar-lo.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Durant la seva exposició, Costa ha detallat que considerava que exercia "un dret de defensa" i ha legitimat el gest per la seva voluntat de "portar el cas fins al Tribunal d'Estrasburg". "Fa 30 anys que exerceixo i això no ho havia vist mai", ha dit el veterà magistrat Carlos Mir, que fa de president de la sala. Com que Costa ha dit expressament que no vol defensar-se, el tribunal entén que no val la pena designar-li un advocat d'ofici, que és la solució que s'adopta quan un advocat renuncia a la defensa d'un acusat o al contrari. "És una burla", ha afegit Mir, que malgrat tot ha dit que Costa "té les portes obertes" si vol tornar a sumar-se a l'última sessió del judici d'aquest divendres en què han de declarar els acusats. La Fiscalia ha qualificat d'"estratègia grollera, simple i infantil" el gest de Costa, mentre que Vox ha demanat que el sancionin. En canvi, les defenses han justificat Costa. "És coherent amb la seva estratègia de defensa", ha dit l'advocat de Torrent, Andreu Van den Eynde.

Una deliberació dubtosa

Un cop s'ha reprès el judici, ja sense Costa a la sala, ha sigut la Fiscalia qui ha qüestionat el tribunal, però per un altre tema. El fiscal José Joaquín Pérez de Gregorio ha preguntat als magistrats per la presència a la sala dimecres d'una dels jutges de la sala que resolen els recursos sobre el cas. Aquesta sala és la que té sobre la taula el recurs del ministeri públic contra la recusació del jutge Carlos Ramos. Arran d'aquest recurs, la Fiscalia va demanar suspendre el judici . Pérez de Gregorio ha preguntat al tribunal si la jutge "va participar o va estar present" en la deliberació del tribunal que va acabar desestimant la petició de la Fiscalia. El president de la sala ho ha negat taxativament i ha assegurat que la jutge va assistir com a públic al judici i que l'únic contacte amb ella va ser per saludar-se.

Costa, Torrent i l'exsecretari primer de la mesa Eusebi Campdepadrós s'enfronten a un any i vuit mesos d'inhabilitació, mentre que la Fiscalia demana un any i quatre mesos d'inhabilitació per l'exsecretària quarta de la mesa Adriana Delgado. La Fiscalia els acusa de "posar-se d'acord" per desobeir intencionadament el Tribunal Constitucional (TC) i permetre el debat i la votació a la cambra de diverses resolucions sobre la independència i la reprovació a la monarquia el novembre del 2019, tot i ser "plenament coneixedors" dels diferents advertiments del TC, que els instava a complir amb la seva "obligació d'impedir-les o paralitzar-les".

Nega la desobediència

Aquest dijous també han declarat diversos testimonis de la causa. L'ex secretari general del Parlament, Xavier Muro, ha explicat que en el moment que la mesa va debatre sobre l'admissió a tràmit de les dues resolucions sota lupa va expressar els seus "dubtes" sobre si vulneraven els advertiments del TC. Un cop analitzat el contingut, però, conclou que "no s'exercia cap acte de pretesa sobirania", perquè es tractava de resolucions només declaratives. "En cap moment hi ha cap atribució de sobirania ni cap acció disruptiva", ha afegit el lletrat major del Parlament del moment, Joan Ridao, que ha recordat que el Parlament pot "qüestionar qualsevol mena de decisions, fins i tot les de la justícia". A preguntes de l'advocat de Torrent, Ridao ha assegurat que no li va semblar que cap dels acusats volgués "desobeir intencionadament" el Constitucional.

L'exsecretari general del Parlament, Xavier Muro, nega que la mesa "exercís cap acte de sobirania" el 2019

En el mateix sentit s'ha expressat el lletrat del Parlament, Antoni Bayona. En canvi, dos dels diputats de Cs que formaven part de la mesa, Laura Vilchez i Joan Garcia, així com l'exsecretari segon David Pérez (PSC), han assegurat que van tenir clar que les dues resolucions vulneraven els advertiments del TC. Per això, han dit, van votar-hi en contra.

stats