Tribunals
Justícia25/01/2023

El jutge de les càrregues de l'1-O a Barcelona deixa 45 policies nacionals a les portes del judici

El magistrat adverteix que en alguns casos l'actuació va ser "totalment desmesurada"

BarcelonaEl titular del jutjat d’instrucció número 7 de Barcelona, encarregat de la investigació de les càrregues d'agents de la Policia Nacionals contra els votants del referèndum de l'1-O a Barcelona, ha decidit processar fins a 45 policies als quals imputa intervencions desproporcionades en 25 escoles de la capital catalana. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha comunicat aquest dimecres que el jutge ha tancat la instrucció i ha deixat a les portes d'un judici 45 agents del cos policial espanyol del 65 que estaven imputats. D'aquesta manera, el magistrat també ha arxivat la causa per a 20 policies. Ara, l'instructor dona 40 dies a la Fiscalia i a les parts, que conformen Irídia i diversos despatxos de Barcelona defensant els ferits i Òmnium i l'ANC com a acusació popular, perquè presentin el seus escrits d'acusació, el pas previ abans del judici. La instrucció ha sigut llarga i complicada: ha durat cinc anys i ha buscat determinar si les càrregues van ser desproporcionades i qui les va ordenar.

Cargando
No hay anuncios

En una resolució de 70 pàgines a la qual ha tingut accés l'ARA, el jutge avisa que els fets no només poden "ser constitutius de delictes de lesions", sinó també d'un delicte de tortures o d'atemptat contra la integritat moral d'una persona, supòsits que agreugen molt més una possible condemna als agents. El delicte de tortures contempla penes de dos a sis anys de presó en cas greu i de tres a un en cas lleu. Per la seva banda, el delicte d'atemptat contra la integritat moral preveu condemnes de dos a quatre anys de presó si és considerat greu i de sis mesos a dos anys en cas lleu. En tots dos casos es contemplen penes d'inhabilitació que poden arribar als 12 anys. Seran les parts les que ara determinaran de quins delictes se'ls acusa. Els policies imputats, sobretot van actuar en l'escola Mediterrània, l'institut Pau Claris i l'escola Ramon Llull.

El jutge adverteix que en aquests punts de votació l'actuació policial va ser "totalment desmesurada". "En alguns casos es va procedir a fer ús de la força de forma clarament inecessària tenint en compte la presència de persones, sense cap actitud agressiva i amb persones d'avançada edat entre ells", afegeix el magistrat. També critica que en algunes situacions no hi va haver cap intent de mediació ni de negociació amb els votants. De fet, afirma que ni tan sols els van avisar que carregarien. I, després, també deixa per escrit que les càrregues, en molts casos, van tenir una finalitat "únicament lesiva", amb cops de porra, cops de peu i de puny al cap de votants que ja havien sigut desllotjats.

Cargando
No hay anuncios

El magistrat, en canvi, descarta seguir el procediment contra ningú pel delicte de danys, a causa de les destrosses causades per la policia a les portes de les escoles per poder entrar i intervenir les urnes. Segons el jutge, l'ordre judicial permetia forçar els panys i les portes per poder entrar. Això fa que la Generalitat, titular de la majoria de locals, quedi apartada com a acusació particular, com ja va passar fa mesos amb l'Ajuntament de Barcelona. Finalment, el jutge tampoc deixa com a investigat cap ciutadà per delicte d'atemptat a l'autoritat o desobediència, i per tant també aparta l'acusació particular del Sindicat Professional de Policia, que defensava els agents lesionats.

Pocs minuts després de conèixer la decisió, Òmnium, que actua com a acusació popular, ha celebrat el posicionament del jutge: "Gràcies a la força de la societat civil, 45 policies s'asseuran al banc dels acusats", ha afirmat el seu president, Xavier Antich, que ha criticat els "obstacles" que ha posat la Fiscalia per arribar fins aquí. L'entitat, però, ja avança que no està satisfeta amb la cinquantena de policies processats i que està estudiant demanar més imputacions d'agents pel seu paper durant l'1-O.

Cargando
No hay anuncios

Altes esferes

La resolució del jutge és una extensa radiografia de tot el que va passar l'1 d'octubre a Barcelona i se centra en el paper que van tenir els agents de la Policia Nacional sobre el terreny. Durant la instrucció, el magistrat no va arribar a inculpar les altes esferes policials i polítiques després de no poder demostrar si l'ordre de carregar va arribar de dalt. És a dir, del ministeri de l'Interior o de la cúpula de la Policia Nacional.

Cargando
No hay anuncios

Van declarar com a testimonis l’exsecretari d’estat de Seguretat José Antonio Nieto i el coordinador dels cossos policials l’1-O, el coronel Diego Pérez de los Cobos, i van negar que ells ho ordenessin. Nieto o de los Cobos van posar el focus en els caps de nucli, que estaven sobre el terreny, i el jutge també ha posat la lupa sobre ells sense mirar més amunt. De fet, tant el magistrat com l’Audiència de Barcelona van exculpar el cap dels antiavalots, José Miguel Iguzquiza, que aquell dia feia servir el sobrenom de Mart, el déu romà de la guerra. Ara, alguns dels caps de l'operatiu queden processats per no haver supervisat l'actuació dels seus subordinats, o haver-los indicat càrregues sense advertència prèvia.