Societat 11/05/2021

El cap dels antiavalots de la Policia Nacional durant l'1-O se salvarà del judici

L'Audiència de Barcelona afirma que no es va ordenar actuar "amb contundència" contra els votants

3 min
Agents antiavalots de la Policia Nacional l’1-O a l’Institut Jaume Balmes de Barcelona, un dels punts on van carregar.
Disponible en:

L'Audiència de Barcelona ha rebutjat investigar els alts comandaments de la Policia Nacional per les càrregues de l'1-O perquè entén que no van ordenar actuar "amb contundència" contra els votants ni tampoc "van usar més violència que la imprescindible" per impedir el referèndum. Entre els que se salvaran de l'eventual judici hi ha el cap de les Unitats d'Intervenció Policial –els antiavalots del cos–, José Miguel Ruiz Iguzquiza, que durant l'operatiu de l'1-O va tenir un paper clau i va treballar amb un nom en clau profètic: Marte, el déu romà de la guerra.

El tribunal desestima en una interlocutòria, que ha avançat Eldiario.es, el recurs presentat per les acusacions contra la decisió del jutjat d'instrucció número 7 de Barcelona que duu el cas per les càrregues policials, i que ja havia decidit no citar com a investigats, a part de Marte, el cap superior de la Policia Nacional a Catalunya l'1-O, el cap de la Brigada Provincial d'Informació a Catalunya i el comissari de la Unitat Central de la Comissaria General d'Informació del cos. Així doncs, el jutge no podrà buscar responsabilitats més enllà dels caps policials que eren a peu de carrer.

L'advocada del col·lectiu de defensa dels drets humans Irídia Anaïs Franquesa, que forma part de l'acusació, explica que Marte va ser l'encarregat de donar les ordres d'intervenir i que es va "esperar" fins al migdia, "veient el que estava passant", per donar l'ordre d'aturar la intervenció, i per això el consideren "responsable del que va passar" i discrepen amb l'Audiència. Val a dir que Marte, o José Miguel Ruiz Iguzquiza, va tornar a Barcelona el 2019 per l'operatiu policial arran de la sentència del Suprem sobre el Procés, arran del qual diversos sindicats policials que el consideraven massa autoritari van demanar que el destituïssin. El 2012 el Sindicat Unificat de Policia (SUP), arran d'una altra disputa, va recriminar a Iguzquiza que hagués dit als agents: "No hi sou per pensar".

Enumeració d'arguments

Per a l'Audiència de Barcelona, malgrat que les acusacions havien identificat Marte com el responsable de l'ordre de carregar, no hi ha "cap indici de l'existència d'una instrucció concreta d'actuar l'1 d'octubre del 2017 amb contundència i violència" ni cap modus operandi en el mateix sentit. La interlocutòria fa constar que tots els responsables policials havien declarat que els van donar instruccions d'actuar "d'acord amb els principis bàsics de proporcionalitat, oportunitat i ús progressiu dels mitjans salvaguardant la integritat física de les persones", i que així ho van transmetre també.

El tribunal considera que no hi ha indicis de criminalitat perquè tampoc ha trobat "cap dada" que indiqui que hi hagués "un operatiu policial dissenyat expressament per impedir l'exercici de drets, més enllà del fet de votar que constituïa l'objecte del mandat judicial". Alhora, l'Audiència de Barcelona tampoc veu la possibilitat que els responsables policials hagin comès cap delicte per omissió, i afirma que no es compleixen els requisits per considerar-los còmplices o cooperadors. En resum: "No hi ha elements que permetin atribuir ni imputar jurídicament els resultats lesius dels ciutadans als responsables superiors de l'operatiu policial".

Casos aïllats

El tribunal també afirma que res permet sostenir que els "caps de grup donessin instruccions generals de carregar amb contundència" i entén que "no té sentit" que se'ls citi com a investigats a tots, "amb caràcter general", com també demanaven les acusacions. Tot i això, admet que hi va haver "casos d'extralimitació de la força d'agents policials, d'ús de violència innecessària i desproporcionada" i que s'hauran de valorar un a un. En aquest sentit, tampoc es pot "descartar una possible responsabilitat d'algun cap de grup o operatiu", però afegeix que aquestes "eventuals responsabilitats" s'hauran de depurar en cada peça separada.

És més, l'Audiència deixa anar que la investigació feta durant més de tres anys "permet concloure" que "no hi ha responsabilitat dels comandaments superiors que no van ser als col·legis electorals", però "no que no hi hagi responsabilitats dels agents concrets que van lesionar els ciutadans, així com dels seus caps que fossin sobre el terreny". L'advocada Anaïs Franquesa està d'acord que encara cal "depurar responsabilitats" d'alguns comandaments que eren sobre el terreny "i encara no han estat imputats pel jutjat d'instrucció", i avisa que hi insistiran.

stats