Un forense de guàrdia per a les violències sexuals davant l'augment de les agressions
L'Institut de Medicina Legal també alerta d'un increment de víctimes de xarxes de tràfic de persones
BarcelonaL'aigua es filtra tantes vegades que acaba sent pura, tan depurada que no hidrata i que ni tan sols és bona per beure. L'aigua que arriba als laboratoris de l'Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya (IMLCFC), ubicats en un soterrani de la Ciutat de la Justícia, ja és més neta que la de qualsevol casa. Així i tot, passa per dos filtres més abans d'arribar a la màquina milionària que analitza les mostres d'orina, de sang, de mocoses, de líquids... i et diu quines substàncies hi ha. Cocaïna, alcohol, cafeïna, amfetamines. Un químic analitza tots els resultats, que d'aquí uns mesos seran claus per resoldre un homicidi, una agressió sexual o, simplement, una mort accidental. L'ambient és de laboratori: estèril i pulcre, però amb molts ordinadors, provetes i microscòpics. Fins i tot hi ha dutxes enmig dels despatxos per evitar la contaminació de l'espai.
El director de l'IMLCFC, Eneko Barbería, explica que, més enllà del tòpic, els forenses fan moltes més coses que autòpsies. De fet, fan més de 100.000 actuacions cada any, i les disseccions no suposen ni el 5% de la seva feina. Cada dia, per exemple, els especialistes de l'Institut atenen dues víctimes de violència sexual. Normalment, són ells els que acudeixen a l'hospital, on sol ser la víctima, per recollir mostres toxicològiques i biològiques. L'objectiu és trobar vestigis de l'agressor en la víctima o saber si aquesta ha patit submissió química.
Durant els sis primers mesos del 2025, els forenses ja han fet 327 actuacions d'aquesta tipologia. La previsió és que el tancament d'aquest any torni a deixar la dada més alta de la història. En el 88% dels casos la víctima és una dona, i tres de cada cinc tenien menys de 30 anys. A més, el 9% d'aquestes atencions han sigut grupals, una xifra que es manté estable al llarg dels anys. Davant d'aquestes dades, l'Institut ha decidit situar un forense de guàrdia que es dediqui exclusivament a atendre casos de violència sexual. Ara n'hi havia un de guàrdia que s'encarregava de tot. Es duplicarà el torn.
"L'atenció podrà ser més immediata i més exclusiva. Serà millor per al benestar de la víctima", ha dit la doctora Sara Milián, metgessa forense. Remarca la importància de fer la visita al més aviat possible, i millor sense haver-se rentat ni canviat de roba per trobar el màxim de vestigis possibles. El nou servei atén les víctimes de la capital catalana i l'Hospitalet de Llobregat des del febrer passat i té la seu a l'IMLCFC, però el metge forense de guàrdia es desplaça a l'hospital on es visiti la víctima.
El tràfic d'éssers humans
Una altra conflictivitat a l'alça, i molt lligada a la violència sexual, és la del tràfic de persones. Des de l'any 2022 que hi ha una unitat específica per tractar-ho a l'IMLCF, la primera de l'Estat. Des de llavors, les víctimes no han parat de créixer: n'han atès 98. L'any passat van ser nou persones, i aquest any ja són 16. La doctora Elena Cano, també metgessa forense de l'institut, explica que normalment són dones joves que han sigut víctimes de xarxes d'explotació sexual. Una part, tot i que més reduïda, són persones transsexuals. A més, sovint són persones estrangeres, filles d'altres cultures i amb una barrera idiomàtica. D'aquí, ha dit Cano, la importància d'una unitat específica.
Darrerament, hi ha un altre element que preocupa: la criminalitat forçada. Són vigilants de plantacions de marihuana, mules que porten droga als intestins entre dos aeroports, i que també formen part de xarxes de tràfic d'éssers humans. "És un dels grans reptes", afirma Cano, que hi afegeix també el de l'explotació laboral.
Un altre servei que s'ha posat en marxa recentment és la nova unitat de valoració forense integral. Es tracta d'un equip multidisciplinari que inclou un metge forense, un psicòleg i un treballador social que visiten i avaluen les víctimes de delictes violents, però també el seu entorn i el seu agressor. El 2024 van avaluar 368 casos i des del febrer d'aquell any fins ara ja s'han fet unes 900 actuacions, ja que s'han multiplicat els casos en els quals intervenen.
Donació de teixits
Que la feina dels forenses va molt més enllà de les autòpsies també ho demostren les dades de donacions de teixits. L'IMLCF ja és la quarta institució de Catalunya que en dona més, només per sota dels hospitals de Bellvitge, Vall d'Hebron, i Clínic. Els teixits que van sortir de l'institut l'any passat van ajudar 16.000 persones. Sempre es fa amb l'autorització de la família i amb l'autorització del metge forense.