Quants detinguts per provocar incendis aquest agost han acabat a la presó?
Els jutges veuen risc que reincideixin o fugin per les penes a què s'exposen
BarcelonaDurant les últimes setmanes setpersones han anat a presó provisional per suposadament haver provocat incendis que aquest mes d'agost han castigat Galícia, Castella i Lleó i Extremadura, segons les dades dels tribunals superiors de justícia d'aquestes comunitats. Ara bé, des de l'inici del mes de juny, a tot l'Estat s'acumulen més d'una cinquantena de detencions per causar focs, d'acord amb el recompte del ministeri de l'Interior. Encara són més, 142, les persones que des de principis d'estiu han estat investigades pel mateix motiu.
En la majoria d'arrestats que han acabat empresonats per causar incendis, els elements que han fet decantar els jutges per enviar el detingut a presó provisional tenen a veure amb el risc que els sospitosos reincidissin a provocar incendis o bé que decidissin fugir per esquivar el procés judicial. En aquest sentit, han valorat la gravetat de la pena que els podria arribar a imposar la sentència –fins a vint anys de presó– que en tots els casos serà més baixa si l'incendi és degut a una imprudència o negligència.
En concret, els jutjats han ordenat l'entrada a presó de tres persones a Galícia, tres més a Castella i Lleó i un altre a Extremadura, en aquest cas per un incendi a la ciutat de Badajoz el 18 d'agost. A Galícia, la primera persona a entrar a la presó provisional, el 17 d'agost, va ser el sospitós de provocar el greu incendi d'Oímbra. Les flames van calcinar fins a 17.000 hectàrees i van causar ferides greus a tres brigadistes, un dels quals ha rebut l'alta hospitalària aquesta mateixa setmana. Els tribunals gallecs també han enviat a presó provisional sense fiança un home que va ser arrestat a Villardevós (Ourense) per suposadament haver provocat un foc que va cremar 578 hectàrees. A El Pino (Corunya), ha entrat a la presó provisional un home de 78 anys sospitós de provocar quatre incendis el 25 de juliol i els dies posteriors.
Entre els empresonats provisionalment a Castella i Lleó hi ha un treballador d'extinció d'incendis forestals sospitós d'haver iniciat intencionadament el foc que va arrasar 2.200 hectàrees als municipis de Cuevas del Valle, Mombeltrán i El Arenal (Àvila). Un cop detingut, va confessar que havia provocat l'incendi i els investigadors creuen que ho va fer per interessos laborals, ja que havia aconseguit una feina durant deu dies per treballar en l'extinció d'un altre foc. A la província d'Àvila també està en presó provisional des de dijous d'aquesta setmana un home a qui s'atribueixen diversos incendis provocats, alguns simultanis, la matinada del 25 al 26 d'agost al vessant nord de la Sierra de Gredos.
També està en presó, en aquest cas per un delicte d'incendi forestal per imprudència –cosa que comporta una pena més baixa– un home detingut per l'incendi de Molinaseca (Lleó). L'arrestat, de 75 anys, va confessar que el foc es va originar en una foguera que havia preparat per cuinar. A Castella i Lleó també ha passat a disposició judicial el responsable de les flames que van obligar a evacuar 400 persones a Berlanga del Bierzo. Es tracta d'un jove de vint anys a qui la jutgessa no ha pogut prendre declaració donat el seu estat de salut mental. En aquest cas, en lloc d'enviar-lo a presó provisional, la jutgessa ha optat per deixar-lo en llibertat i com a mesura cautelar ordenar que ingressi en una unitat psiquiàtrica.
Quines penes pot comportar provocar un incendi?
El Codi Penal preveu penes d'entre un i cinc anys per provocar incendis a muntanyes o masses forestals, que s'eleven segons l'impacte que arribin a tenir les flames. En els casos més greus, si hi ha risc per a la vida o la integritat física de les persones, les penes se situen a la franja entre deu i vint anys.
La llei també preveu condemnes d'entre tres i sis anys de presó quan les flames afecten "una superfície de considerable importància" o causen danys naturals com ara erosions greus al sòl, alteracions significatives de les condicions de vida animal o vegetal, o si l'incendi afecta un espai natural protegit. Entre els tres i sis anys de presó també se situen les penes per focs propers a zones habitades, o bé que s'hagin provocat aprofitant condicions climàtiques que "incrementen de forma rellevant" el risc que les flames es propaguin. El Codi Penal també inclou en aquest rang de condemnes els casos en què l'incendi s'hagi provocat per obtenir un benefici econòmic a costa dels efectes d'aquest incendi.