Treballadors de presons denuncien buits en la seguretat després del crim a Mas d’Enric

BarcelonaUn any després de l'assassinat a Mas d'Enric, el reforç de seguretat no ha arribat a molts racons de les presons de Catalunya, segons alerten diversos treballadors consultats per l'ARA. El primer moviment del nou govern per a les presons va ser apartar els interns condemnats per delictes de sang dels llocs de treball on poguessin tenir contacte amb eines perilloses. Més enllà de les cuines, el veto es va estendre, entre altres, als tallers de producció i les feines fora dels mòduls com ara els serveis de manteniment i jardineria. En canvi, les restriccions en les feines que pot fer un pres segons els seus antecedents no van incloure els cursos de formació que els interns poden seguir a la mateixa presó. Això ha permès situacions com ara que un pres pugui estudiar un curs de soldadura o de cuina, però després no pugui exercir aquest ofici a la presó.

Tampoc s'ha aplicat a la majoria de les cuines una mesura que Justícia va anunciar poc després que un pres matés una treballadora: lligar els ganivets a les taules per prevenir nous incidents. Tretze mesos després de l'assassinat, els ganivets només s'han assegurat així a la cuina de Mas d'Enric. Les següents seran Brians 1 i 2, a finals de maig, segons la previsió que va donar la direcció en l'última reunió del comitè de seguretat i salut del Centre d'Iniciatives per a la Reinserció (CIRE), l'empresa pública dependent del departament de Justícia que, entre altres, gestiona les cuines de les presons. En canvi, fonts presents a la reunió asseguren que per a les cuines de les altres presons no es va concretar cap data.

Per la seva banda, el departament de Justícia ha declinat pronunciar-se sobre cap de les llacunes de seguretat que assenyalen els treballadors. Ara bé, com ja va explicar l'ARA, el departament acaba de flexibilitzar els requisits que va establir la circular perquè els presos puguin treballar dins la presó. Això vol dir que les juntes de tractament podran reduir a la meitat el temps que ha de passar des de l'últim expedient disciplinari perquè un pres pugui incorporar-se al lloc de treball.

Tallers de producció i formació

Fins ara, les cuines han estat el focus de les mesures de seguretat que es van fixar després del crim a Mas d'Enric, i aquesta mateixa presó ha estat la primera a tenir-les totes aplicades. Entre altres, les cuines dels centres penitenciaris han passat a comprar els aliments ja tallats per minimitzar l'ús dels ganivets i s'ha ampliat la plantilla per garantir que mai hi hagi un treballador sol durant un torn.

En canvi, les eines perilloses no s'han lligat a les taules en la majoria de tallers de producció, on els interns treballen per al CIRE dins de la presó a canvi d'un sou produint objectes de tota mena, des de caixes elèctriques fins a sacs per a runa. Segons què s'hi produeixi, a les sales de treball hi ha objectes com ara tornavisos, serres i eines de soldadura. Tampoc s'han lligat ganivets ni eines en els tallers de formació ocupacional, on els presos poden estudiar diferents oficis, incloent-hi cursos de cuina on no s'ha restringit l'accés a presos amb delictes de sang com sí que es va fer per treballar-hi.

"La prevenció hauria de ser per a tothom"

Els treballadors que supervisen els interns en els tallers són empleats també del CIRE, diferenciats dels funcionaris de presons d'uniforme blau que van ser al focus de les protestes després de l'assassinat de la Núria, que era empleada d'aquesta mateixa empresa pública. El CIRE també ocupa els treballadors que ofereixen formació als centres de justícia juvenil, on hi ha menors d'entre 14 i 18 anys que han comès algun delicte. "Les mesures de prevenció s'haurien d'aplicar a tothom", reclama des de la IAC-Catac Josep Musté després que les mesures s'hagin centrat en les presons. Als centres de justícia juvenil, en lloc dels funcionaris de presons d'uniforme blau hi ha treballadors de seguretat privada, i des de la formació sindical alerten que el personal és insuficient. Només al centre L'Alzina, asseguren, dos vigilants es fan càrrec de cinc tallers i sis aules, amb un formador a cadascuna i una capacitat total d'uns 70 menors, i a Can Llupià només hi ha un vigilant per a set tallers.

Un altre neguit entre aquests treballadors pel que fa a la seguretat té a veure amb la quantitat de personal. Per exemple, en un taller de producció de caixes elèctriques a Quatre Camins es poden reunir gairebé una setantena de presos sota la supervisió de dos formadors i un funcionari, asseguren representants d'UGT al comitè d'empresa del CIRE. Altres exemples que exposen els mateixos treballadors són un taller de confecció on s'utilitzen tisores grans i cúters, que reuneix una vintena d'interns per cada formador, i un taller de confecció i muntatge on més de 40 presos estan a càrrec de dos treballadors.

"A l'ombra" de les millores laborals

Si bé les protestes arran del crim van desembocar en un acord laboral per als funcionaris de presons, la sensació entre els treballadors del CIRE consultats és que han quedat "a l'ombra" d'aquestes millores. Representants sindicals del comitè d'empresa, encapçalat per UGT i on també tenen representació IAC-Catac i la Plataforma PCi, critiquen que el seu conveni col·lectiu està caducat des de fa anys, i que no han aconseguit negociar-ne una actualització amb el departament. "Ens diuen que no tenen autorització per negociar convenis perquè no hi ha pressupostos", critiquen representants d'UGT, que atribueixen la situació a una "manca de voluntat política" que, recalquen, sí que ha existit "per satisfer les necessitats d'altres col·lectius".