El TSJC valida que una família porti als tribunals una eutanàsia que ja compta amb l'aval mèdic

BarcelonaEl Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) s'ha pronunciat per primera vegada en el debat legal que els últims mesos ha posat en qüestió el dret a acollir-se a un procés de mort assistida. A parer del màxim tribunal de Catalunya, els familiars d'un pacient poden estar legitimats per portar als tribunals un procediment d'eutanàsia encara que el sol·licitant ja compti amb l'aval de la comissió d'experts encarregada d'estudiar i validar o no aquestes peticions.

El pronunciament d'aquest dijous, que ha avançat SER Catalunya i consta en una sentència que ha consultat l'ARA, es refereix al segon dels casos que han arribat als tribunals durant l'últim any. El pacient és un home de 54 anys, el Francesc, que va demanar l'eutanàsia després de patir diversos ictus. Un cop la Comissió de Garantia i Avaluació de Catalunya (CGAC) ja havia autoritzat el procediment, el pare del pacient va demanar a la justícia que l'aturés al·legant que estava en joc el dret a la vida.

Després de mesos de suspensió cautelar, una jutgessa de Barcelona va permetre tirar endavant l'eutanàsia, però els recursos de la Fiscalia i del pare del pacient van elevar el cas al TSJC. Ara el tribunal retorna el cas a la magistrada perquè resolgui la qüestió en un judici. Serà el segon que es produeix a Catalunya en poc temps per dirimir si una persona pot intercedir judicialment per aturar l'eutanàsia d'un familiar. El primer va ser el de la Noelia, de 24 anys, en què la sentència va resoldre que el seu pare no estava legitimat per frenar el procés.

Les setmanes vinents el TSJC revisarà la sentència de la Noelia, i podria aplicar-hi els mateixos arguments que en el cas del Francesc. "Fa pensar que ho tombarà", lamenta la vicepresidenta del Comitè de Bioètica de Catalunya i directora de la Fundació Víctor Grífols, Núria Terribas. Amb tot, una diferència important entre els dos casos és que en el cas de la Noelia ja s'han avaluat totes les proves i la jutgessa va resoldre no només que el seu pare no tenia dret a intervenir, sinó que la pacient complia tots els requisits per a l'eutanàsia.

En canvi, en el cas del Francesc la jutgessa fins ara no ha valorat res més que la legitimitat del pare a intercedir, i el que li ordena el TSJC és que valori totes les proves. De fet, els magistrats puntualitzen que la seva sentència no implica que les peticions de la família hagin de ser acceptades. Només es pronuncien, diu, sobre la legitimitat dels pares per intercedir judicialment per demanar que s'aturi un procés d'eutanàsia.

Intercedir pel dret a la vida d'algú altre

Els dos procediments que s'han posat en marxa els últims mesos han obert el debat de si una persona està legitimada per aturar als tribunals l'eutanàsia d'algú altre. En l'àmbit jurídic això suposa preguntar-se si una persona pot intercedir judicialment per protegir el dret fonamental a la vida d'algú altre. Segons els magistrats del TSJC, no es pot "descartar de manera genèrica i indiscriminada la legitimació judicial dels pares" per exercir "un interès legítim" que els seus fills continuïn vius. De fet, sostenen que els pares d'un pacient "poden tenir un interès legítim" a actuar judicialment per protegir aquest dret, "fins i tot encara que no siguin titulars d'aquest dret a la vida aliena". Afegeixen que podria haver-hi, "inclús, depenent del context, una obligació legal d'actuar amb aquest objectiu".

En aquest cas, el Francesc havia demanat expressament que no s'avisés la seva família ni el seu entorn que havia demanat la mort assistida, així com havia reclamat al jutjat que resolgués que el seu familiar no estava legitimat per tirar enrere la seva decisió. Els arguments dels jutges del TSJC que han resolt els recursos també tenen en compte que aquest interès dels pares pot fins i tot contradir el desig de l'afectat, i consideren que, així i tot, la legitimitat d'intercedir continua vigent. "Es tracta d'un interès propi que, fins i tot, pot entrar en col·lisió amb les preferències, en aquest cas del fill, sense que això elimini la pervivència d'aquest valor autònom", afirmen.

Fins i tot si hi ha conflicte familiar

En el cas del Francesc, els magistrats del TSJC creuen que la jutgessa va inadmetre massa ràpid el recurs del pare en què demanava aturar la mort assistida, i per això li ordena que ho valori després d'un judici. També critiquen com a "automatismes" considerar "que l'interès legítim d'un pare en la vida del seu fill es mesuri en el nombre d'hores que passen junts, per la mera existència o no de convivència" o pel fet que tinguin bona relació o no. Per als magistrats, en canvi, "fins i tot en situacions de conflictes familiars prolongats podria romandre l'essència de la preocupació paternofilial que justifica" la legitimació per intervenir judicialment.

Tant en el cas de la Noelia com en el del Francesc, la petició d'aturar l'eutanàsia la van presentar els pares i la sentència es refereix sempre a aquesta figura. Ara bé, Terribas adverteix que "l'argumentació que fa el tribunal en aquesta sentència seria extrapolable a altres familiars que puguin dir que vetllen pel benestar d'aquesta persona", com per exemple una mare o un germà. En canvi, ella defensa que es tracta d'un dret personalíssim en què no hauria de poder interferir ningú més que l'afectat. "Per a mi, ningú hi té res a dir, per més que t'estimin", conclou.