BarcelonaCada dia surten de presó persones que ja han complert condemna i normalment no és notícia com sí que ho és l'alliberament aquest dijous d'un pres del centre penitenciari de Ponent. Ja era conegut als anys 80 pels seus atracaments i ha passat mitja vida entre reixes. Va complir condemna per matar dues persones, entre elles un agent quan fugia d'un atracament, i també per disparar un expolicia que va morir mesos després. Després de cinc mesos en llibertat va tornar a presó per un atracament, i aquesta setmana recupera la llibertat. Ara els treballadors que l'han tractat a la presó han alertat que veuen risc que reincideixi, entre altres motius perquè no ha volgut seguir cap programa de tractament.
El centre penitenciari ha alertat a la Fiscalia de Lleida que veu un "risc significatiu de noves actuacions delictives", segons fonts del departament de Justícia consultades per l'ARA. Per això, el ministeri públic –que ha declinat pronunciar-se al·legant respecte a la protecció de dades– ha demanat als Mossos d'Esquadra que tinguin l'home sota el seu radar un cop surti de presó. Fonts policials apunten que no serà un seguiment exhaustiu, i admeten que la llei no permetria un control així sobre una persona que ja ha complert condemna. De fet, apunten que el seguiment que sol fer la policia en casos com aquest se centra en saber amb qui se'n va a viure, en quina zona es mou i amb qui es relaciona.
"Si surt en llibertat definitiva perquè ha complert condemna, ningú li pot fer cap control formal. No hi ha recursos legals de prevenció", adverteix el catedràtic de psicologia i professor de criminologia de la Universitat de Barcelona (UB) Antonio Andrés Pueyo, que afegeix que el control policial es limitarà a "una vigilància discreta". Hi coincideix l'educadora social de la presó de Lledoners i delegada de Iac-Catac: "Ningú està per sobre de la llei i el temps de reclusió que marca. No el podem tancar indefinidament, però sí que hi ha un element de seguretat que fa que puguem avisar els Mossos".
La presó de Ponent ha seguit el procediment comú en totes les presons catalanes quan es preveu que sortirà en llibertat un intern en què els psicòlegs, educadors i altres treballadors que l'han tractat veuen risc que reincideixi. El dijous 26 de març el departament de Justícia va enviar a la Fiscalia de Lleida un informe sobre la situació penitenciària de l'intern que sortirà en llibertat aquest dijous, tal com va avançar La Vanguardia i la feina que s'havia fet de cara a preparar la seva sortida de presó. De fet, des de l'any 2009 Justícia i Fiscalia comparteixen un protocol perquè les presons informin el ministeri públic quan tinguin previsió de la sortida en llibertat d'un pres en què es consideri que hi ha risc de reincidència. Alhora, la Fiscalia sol enviar indicacions als Mossos perquè tinguin aquella persona sota el seu radar.
En què es fixen?
Una psicòloga penitenciària afegeix en declaracions a l'ARA que ja sis mesos abans d'una excarceració d'alt risc tots els professionals que tracten l'intern fan un informe conjunt sobre la seva situació. El personal de tractament es basa principalment en l'algoritme RisCanvi i entre els factors de risc que tenen en compte hi ha el penediment pel delicte, l'arrelament familiar o social i el consum de tòxics, entre altres.
La mateixa psicòloga afirma que la majoria d'interns accepten acollir-se als programes de tractament, i que en molts casos aconseguir permisos és un incentiu perquè si no segueixen cap tractament no poden accedir-hi. Tot i això, hi ha casos puntuals que ho rebutgen. Ho explica també una educadora d'un altre centre penitenciari: "La sort és que són la minoria, però malauradament hi ha vegades que per molt esforç que hi posis no s'hi pot fer res".
Què farà que reincideixi o no?
El fet de no voler seguir cap tractament penitenciari "dinamita el risc" de reincidència, adverteix el catedràtic de la UB Antonio Andrés Pueyo. En un cas com aquest, assegura que "és més fàcil que canviï ell de manera espontània [i decidixi no delinquir més] que no que facin tractament".
Pueyo apunta que en el cas de l'home que sortirà en llibertat dijous, "l'enorme historial de delictes greus" ja és per si mateix un indicador de risc de reincidència. Partint d'aquesta situació, assenyala tres elements que poden influir: el seu entorn comunitari (si té feina, família...), si decideix "desistir" i no tornar a delinquir, i el seu estat de salut, que "pot ser un factor protector". És a dir, una malaltia faria menys probable que torni als atracaments, "un delicte propi de gent jove".
Llibertat vigilada després de la presó
Des de l'any 2010, la llei preveu que la condemna pugui afegir la llibertat vigilada com una mesura de seguretat després de la presó. S'aplica principalment en delictes greus, com els delictes contra la vida i la llibertat sexual, i sol tenir una duració d'entre cinc i deu anys que comencen a comptar després de la sortida de presó.
El compliment de la llibertat vigilada es pot controlar de diferents maneres. Una opció són les polseres de control telemàtic, però també es pot fer amb altres fórmules com ara l'obligació de comparèixer periòdicament al jutjat.
Com que aquesta mesura es va introduir l'any 2010, s'ha anat aplicant en sentències posteriors a aquella data. Ara com ara encara hi ha reclusos amb condemnes llargues –per exemple per assassinat, de 25 anys– que es van dictar abans d'aquesta reforma.
