Els veïns de la incineradora del Besòs demanen quatre anys de presó per al director operatiu de la planta
La plataforma Airenet sosté que el directiu va permetre que la planta operés de manera sistemàtica al marge de la normativa ambiental
BarcelonaLes associacions i entitats veïnals que fa sis anys que impulsen el procediment judicial per la contaminació de l'aire derivada de la planta incineradora de residus del Besòs han demanat que, en el judici del cas, el cap d'explotació de la planta, F.R., s'exposi a una condemna de quatre anys de presó per un delicte contra els recursos naturals i el medi ambient amb risc greu de perjudici per la salut. Amb una petició calcada a la de la Fiscalia, la plataforma Airenet sosté que F.R. –que ostentava la direcció tècnica i operativa de la planta Tersa– "va permetre i consentir que la planta operés de manera sistemàtica al marge dels paràmetres exigits per la normativa ambiental i va tolerar un funcionament anòmal de les instal·lacions que va generar un risc greu per a la salut de les persones residents al voltant de la incineradora".
L'escrit de l'acusació particular d'Airenet, a qui representen els advocats Andrés Maluenda i Anna Baró, també demana que F.R. quedi inhabilitat durant un any –un cop es compleixi la condemna de quatre anys– per treballar en plantes de residus i que se li imposi una multa de 12.000 euros. F.R., com a "principal" titular del funcionament "ordinari" de la central del Besòs, era el responsable respecte als riscos ambientals i per a la salut, apunta l'escrit d'Airenet que ha avançat El Periódico i ha consultat l'ARA. També el fan responsable de la dispersió de "substàncies altament contaminants per al medi ambient, la qualitat de l'aire i la salut" a través de la xemeneia de la instal·lació.
Els denunciants assenyalen que la generació i l'emissió d'aquests contaminants exigia "un control rigorós i permanent dels paràmetres essencials del procés d'incineració", cosa que atribueixen com una "responsabilitat directa" del processat. Segons exposa Airenet, el que hauria desencadenat la infracció és no haver aconseguit una temperatura prou alta als forns de la planta per assegurar la descomposició de les partícules contaminants. Expliquen que el nivell de calor a què es cremen les deixalles és determinant per garantir que es destrueixen completament els compostos perillosos que es generen en la incineració i minimitzar l'emissió de contaminants.
En aquest sentit, l'acusació particular indica que el rang adequat per desfer dioxines i furans cancerígens és entre 800 i 1.140 graus centígrads, que ha d'arribar almenys a 850 graus durant dos segons. Una normativa que la central de Tersa, apunta Airenet, "sota la responsabilitat i autorització de l'acusat, va incomplir de manera continuada almenys des de l'any 2017". L'acusació assegura que en diverses ocasions en les instal·lacions de Tersa s'han cremat residus per sota dels 850 graus, i que F.R. hauria permès utilitzar continuadament un sistema de control no autoritzat, tècnicament invalidant, i que hauria negat l'accés a les dades que haurien permès contrastar la temperatura real del procés.
Les substàncies més tòxiques conegudes
Pel que fa a l'impacte d'aquesta contaminació sobre la salut, Airenet recorda que l'Organització Mundial de la Salut (OMS) classifica les dioxines i els furans entre les substàncies “més tòxiques que es coneixen”. Aquestes poden provocar “lesions cutànies com la cloracne, alteracions hepàtiques i hiperpigmentació i, a llarg termini, l'aparició de càncer, alteracions neurològiques i endocrines, disminució de la resposta immune, trastorns reproductius, malformacions congènites i altres danys de gravetat elevada”.
La denúncia de la plataforma que va engegar la causa es va fer a la Universitat Rovira i Virgili (URV) i és a hores d'ara l'únic del sumari que ha complert "els requisits de rigor necessaris per ser publicat en una revista científica, per la qual cosa les seves troballes i conclusions són especialment reveladores", afegeix Airenet.