De l'Argentina a Catalunya per una abraçada de l'Amma: "Ja no soc el mateix"

GranollersLes cues de gent vestint majoritàriament de blanc arriben a les cantonades del Palau d'Esports de Granollers. Podria ser un dia qualsevol de partit de l'equip d'handbol de la ciutat, però no és el cas. En una porta, uns agents de seguretat demanen obrir pas i es crea un passadís de fans que aplaudeixen, criden, fotografien i alguns ploren d'emoció quan passa un Mercedes blanc, impol·lut, encapçalat i precedit per dos vehicles més. I després arriben les corredisses per agafar lloc en un espectacle que comença quan la seva referent –qui anava en el Mercedes Blanc– puja a l'escenari. Sona una cançó i el públic encén la llanterna dels seus telèfons, fa l'onada, alguns tanquen els ulls i només escolten, d'altres es tornen a emocionar. Podria ser un concert d'una estrella del pop, però tampoc és el cas.

Mata Amritanandamayi va néixer fa 72 anys a l'Índia. Tothom, però, la coneix com a Amma (mare, en hindi). Alguns la porten al fons de pantalla del mòbil, enganxada a la coberta de la llibreta i fan quilòmetres (més de 10.000) per veure-la i, sobretot, per abraçar-la. Amma és una líder espiritual mundial que difon "l'altruisme", "l'amor", la "caritat". Així la defineixen uns quants dels seus milers de devots. Aquest dijous uns 5.000 omplen el Palau d'Esports de Granollers, però en els últims tres dies n'han passat uns 15.000. Les cues s'allarguen hores per poder recollir un tiquet que et permet abraçar-la. I què senten un cop ho han fet? "Cadascú sent una cosa diferent", és la resposta més repetida.

Costa de descriure amb paraules, diu en Quico, de Manresa, que resumeix que ja no és el mateix des que fa 48 hores la va poder abraçar. "He sentit que cal ser solidari, que hi ha massa coses materials, que la ment es dispersa amb ximpleries", afirma en Sergio, que acompanyat de la seva xicota, la Dina, ha vingut des de l’Argentina només per a aquest moment. Des del 2000, la parella va cada any a l'Índia a veure-la.

Però qui és Amma? I què promulga? Alguns la comparen com un Jesús de la nostra època, com un "avatar", com una referent que no diu res que no diguin les altres religions. "No hi ha res nou sota el sol", comenta en Sergio. Però diuen que això no és una religió, ni molt menys una secta, ni una santa que fa miracles, sinó "una forma de viure". Una vida que Amma "predica, però també fa" quan aixeca escoles, hospitals i cases per als més necessitats, "carregant ella els maons", insisteix. En Sergio ha vingut de l’Argentina, la Sophie de Suècia i l'Ana de França. Se sent diferent després de l'abraçada: "Crec més en la igualtat". "Ja no soc tan egoista", afegeix la Sophie. "Doncs jo no he sentit res", rebat la Modesta. Ella no hi creu, però ha vingut amb les seves amigues, totes jubilades, per "curiositat". "No m'ha agradat, he fet molta cua i després m'han agafat molt fort, m'han abraçat, i algú m'ha tornat a agafar molt fort del braç per treure'm d'allà", explica.

Hores d'abraçades

Amma es passa hores abraçant persones que esperen el seu torn amb un tiquet, com si estiguessin al mercat. Sembla que mai arriba el moment del teu número. Aquesta nit, previsiblement, estarà abraçant des de les 22 hores fins a les sis de la matinada. L'ambient és eclèctic: famílies, nens petits, gent gran, persones amb corbata que acaben de sortir de la feina, d'altres vestits amb túniques llargues i molts d’ells descalços. "Feu fora el virus de l'egoisme", proclama l'Amma, mentre la gent s'asseu amb les mans juntes i s'emociona. L'olor és d'encens i l'objectiu no només és abraçar, sinó també meditar, i en alguns casos comprar: hi ha parades amb túniques, bijuteria, estores, discs on l'Amma canta en espanyol, ampolles d'aigua sagrada i espais on fer donacions per a l'ajuda dels més necessitats. Entre la pau del moment també hi ha cues per pagar, per entrar i per aparcar, i fileres de cotxes a les voreres.