L'escamot català que defensa les tradicions i combat l'auge del 'Panxut vermell'
El Komando Tió reivindica el valor de fer cagar les soques i rebutja la figura del Pare Noel imitant en broma la posada en escena d'un grup terrorista
GironaNadal és època de família i tradicions. Fer cagar el tió a cops de bastó és la més típica i nostrada, però, de mica en mica, a les llars catalanes han anat guanyant protagonisme altres costums d'origen estranger, com el Pare Noel, provinent del nord d'Europa i dels Estats Units. Davant d'aquesta presència creixent de la simbologia de Santa Claus a les celebracions de Nadal, el 2009 va néixer de manera espontània el Komando Tió: un col·lectiu sorgit a la Bisbal d'Empordà que, imitant amb sentit de l'humor i paròdia l'estètica d'un grup terrorista, esperonava el poble català a "defensar el tió i revoltar-se contra l'imperialisme del panxut vermell".
Amb passamuntanyes, camises de quadres, barretina, veus distorsionades, missatges èpics i retòrica grandiloqüent, enganxaven soques pels carrers del poble i despenjaven els Pares Noels inflables de la via pública, difonent a Facebook les seves accions. La iniciativa, amb to de broma però un missatge potent de fons, va generar molt de seguici i diversos "escamots" d'arreu dels Països Catalans van sumar-se a la campanya.
El 2016, però, van retirar-se i donar una treva, fins que, enguany, han tornat a la càrrega, de nou des de la Bisbal, amb un comunicat contundent a Instagram. "Hem vist com el Pare Noel, general de l'exèrcit consumista, tornava a infiltrar-se als balcons i carrers del nostre país amb el seu pòsit parasitari carregat de màrqueting i globalització. És per això que el Komando Tió declara oficialment trencada la treva", afirmaven davant la càmera cinc membres emmascarats del Komando a principis de desembre. I afegien: "Tornem a les accions simbòliques d'alt risc i baixa logística per omplir la Bisbal de soques, barretines i dignitat nostrada".
"Cada bastonada és un tret a l'imperialisme"
Els responsables de la revifalla són una vintena de joves bisbalencs, alguns dels quals ja van ser responsables de la lluita primigènia –ara ja amb criatures a la família– i d'altres, noves incorporacions. Mantenen l'anonimat per donar joc a l'escenificació de grup armat (en aquest cas inofensiu) i generar així més expectació, tot i que en un municipi petit com la capital baix-empordanesa, tenint en compte que pengen pancartes i figures a la via pública sense permís, prefereixen mantenir el nom en silenci.
"Entenem el tió com una resistència anticapitalista i antiglobalitzadora, mil·lenària, d'arrels profundes i que parla la nostra llengua, així que cada bastonada és un tret al peu a l'imperialisme i al fonsvolturisme que destrossa les contrades", sentencia a l'ARA el portaveu del Komando, que es manté ferm en tot moment en l'escenificació del personatge.
El ressorgiment del Komando Tió va començar a caldejar-se just fa un any, quan el grup Fetus, també de la Bisbal d'Empordà i implicat en la pervivència de les tradicions catalanes, per la felicitació de Nadal de l'agrupació d'esquerres independentista Nexe Nacional va fer un vídeo a xarxes que es va fer viral, en què reproduïa aquest mateix discurs esperonador i grandiloqüent.
Tradicions catalanes en perill
Segons l'argumentari pamfletari del Komando, alimentar les soques amb peles de mandarina o fruits secs per després fer-les cagar a cops de bastó tot cantant cançons és un acte de resistència contra la societat capitalista, que, a parer seu, encarna la figura del Pare Noel: "Va vestit amb els colors de la Coca-Cola i del turbocapitalisme", sentencien.
Des de l'encesa de llums, a la Bisbal ja han fet "accions simbòliques d'alt risc i baixa logística", com penjar pancartes amb el lema "Fora el panxut vermell" al pont –retirades per la policia local perquè no estaven autoritzades– o escampar tions per la via pública. També en preparen alguna de més contundent. De nit o de dia, els veïns que els enganxen in fraganti sovint riuen o els esperonen, mentre que els nens no ho acaben d'entendre. "Ens dirigim als adults: la mainada no n'és responsable. Es tracta que les famílies impregnin la casa del sentiment pel tió i rebutgin el panxut vermell colonitzador", reitera el portaveu.
Darrere tota aquesta parafernàlia esbojarrada i quasi teatral, però, hi ha una defensa fèrria de les tradicions catalanes. Sense ridiculització del folklore domèstic. Del cas concret del tió, que és únic al món, però també extrapolable a altres festes com la castanyada, cada vegada més engolida per Halloween. "Les tradicions catalanes estan en perill. Si no les defensem, no ho farà ningú. A poc a poc anem perdent pes, es va folkloritzant tot i sembla que, com que vivim en un món global, les coses s'hagin d'engolir. Però aquí es parla català, ens agradi o no. I recuperar la saba ancestral que personifica el tió és una defensa de les nostres arrels i la nostra cultura", defensa el grup.
De moment, encara no han sorgit oficialment nous escamots arreu de Catalunya, però ja han rebut intencions de poblacions com Sant Cugat o Palafrugell. "Fem una crida perquè es militi en la causa tionista", conclou el Komando.