L'Església paga les primeres indemnitzacions a víctimes d'abusos sexuals

BarcelonaAquest mes de juny l'arquebisbat de Barcelona ha començat a pagar les primeres indemnitzacions a víctimes d'abusos sexuals a dins de l'Església. L'any passat, arran dels casos denunciats al llarg dels últims anys i els informes sobre abusos a l'Església que van fer la mateixa Conferència Episcopal Espanyola (CEE) i el Defensor del Poble, es va tirar endavant el pla de reparació integral a menors víctimes d'abusos sexuals, conegut com a PRIVA. Des de la seva creació, la Comissió Assessora de Reparació Integral de la CEE ha anat estudiant cada expedient de les persones que van denunciar haver patit abusos dins de l'Església catòlica a Espanya i que demanen una indemnització.

Cada cas s'analitza per separat i se'n fa un dictamen que s'envia a la diòcesi corresponent. En el cas de Barcelona, l'arquebisbe Joan Josep Omella ha acceptat totes les propostes d'indemnització que arriben des de la comissió i els pagaments s'han començat a fer aquesta mateixa setmana. Els dictàmens que rep cada bisbat no són vinculants, perquè no es tracta de cap resolució, i cada bisbe té l'última paraula per acceptar la proposta d'indemnització. "A Barcelona es respectarà fil per randa el que digui la comissió", expliquen fonts de l'arquebisbat barceloní. El dictamen també el signa la mateixa víctima, que accepta la proposta de resolució que fa l'Església.

No instrumentalitzar el dolor

Un dels primers pagaments correspon a una de les víctimes de la Casa de Santiago. En aquest cas la indemnització és de 65.000 euros. Per a la supervivent és un pas endavant, perquè, 40 anys després, l’Església demana perdó. Amb tot, també reconeix que està "remoguda" i té un punt de decepció perquè molts agressors, com el seu, continuen sent membres de l’Església i no han estat "expulsats".

Una investigació de l'ARA va permetre denunciar els abusos sexuals a menors que es van cometre durant els anys vuitanta en aquest institut eclesiàstic, i que va ser encobert per bisbes i cardenals. Malgrat que es va fer una investigació interna sobre la Casa de Santiago, que va qualificar-se com a secta, i que es van acreditar múltiples casos d'abusos sexuals, no va passar res i els errors procedimentals de l'arquebisbat de Barcelona van permetre que no hi hagués conseqüències per als agressors.

A través de desenes de testimonis, de l'accés als documents que l'arquebisbat tenia al seu arxiu secret i de cartes dels mateixos agressors i de les famílies afectades, l'ARA va reconstruir l'escàndol, que va arribar al Vaticà. Arran de la publicació d'aquest reportatge, una de les víctimes va acudir a la Comissió de Reparació, i aquesta mateixa setmana ha rebut la compensació.

De manera proactiva, el mateix arquebisbat de Barcelona també va sol·licitar posar-se en contacte amb les víctimes localitzades per l'ARA per poder oferir-los ajuda. "Tot això és conseqüència d'haver-ho fet malament en anys anteriors, ara no instrumentalitzarem les víctimes, tenen ferides molt profundes", admet una font de l'Església de Barcelona per justificar que no es donin ni xifres de víctimes indemnitzades ni les quantitats que es paguen.

Sense recorregut judicial

Aquest sistema de reparació, concebut amb caràcter subsidiari, serveix per als casos en què no sigui viable la via judicial, que ja estiguin prescrits civilment o canònicament o què l'agressor estigui mort. Quan es donen aquestes circumstàncies, i no hi ha recorregut legal, l'Església acceptar indemnitzar.

El bisbat de Lleida ha confirmat a l'ARA que no té cap denúncia per abusos a menors d'un membre de la seva comunitat. Només van tenir un cas, quan el pare d'una víctima va interposar una denúncia. El bisbat va traslladar la documentació a la Fiscalia, però finalment no va prosperar perquè la víctima no va acudir a la citació judicial. L’arquebisbat de Tarragona tampoc ha pagat cap indemnització fins ara.