Dan Schreiber: "L'inventor de la PCR creia en óssos rentadors alienígenes"

Científics que creuen en fantasmes, multimilionaris que intenten desxifrar si l’Univers és la simulació d’un videojoc, o estrelles de l’esport que busquen la manera d’utilitzar l’energia còsmica. Aquestes són algunes de les històries que apareixen al llibre La teoria de todo lo demás (Capitan Swing). Les recull el periodista i escriptor Dan Schreiber i, més enllà de ser un divertit recorregut per creences absolutament delirants, serveixen també per mostrar com algunes de les persones que han fet descobriments importantíssims en l'àmbit científic creuen alhora en teories surrealistes.

Si dic Kary Mullis molta gent no sabrà qui és.

— Un home que afirmava que havia parlat amb un ós rentador fosforescent. Explicava que una nit del 1985 va sortir de la seva cabana a Califòrnia per anar al lavabo i se'l va trobar al vàter. I que l'ós li va dir: "Bona nit, doctor". Més tard va afirmar que segurament l’havia abduït una nau espacial alienígena. 

Un boig…?

— És l’home que va inventar la PCR (un tipus de prova diagnòstica que permet detectar malalties, com ara la covid) i que va guanyar el premi Nobel. Crec que ell representa bé l’esperit del llibre.

Per què?

— Perquè és algú a qui li deien que estava boig però va continuar endavant i va canviar el món amb el seu descobriment. I alhora creia en coses estranyes –com l’ós rentador alienígena– i en coses perilloses, perquè negava la connexió entre la sida i el VIH. 

Representa bé la Nobilitis.

— Sí, allò que quan guanyes el Nobel et creus capaç de parlar de tot, i la gent et creu perquè tens el Nobel. Kary Mullis va fer mal amb les seves declaracions sobre la sida, però alhora el seu descobriment ens va salvar durant la pandèmia. 

Parlant d’idees perilloses i Nobels: William Shockley.

— Nobel de física el 1956. Estava a favor d’esterilitzar la gent amb coeficient intel·lectual per sota de 100 perquè no poguessin tenir fills. Es pot ser un geni amb idees horribles. 

Una cosa horrible que li va passar a Mullis és que l’invent de la PCR no li va donar diners.

— No, perquè va ser propietat de l’empresa on treballava. Ell va rebre una gratificació de 10.000 dòlars. L’empresa ho va vendre poc després per 300 milions. Però una història que m’encanta sobre la PCR és la primera vegada que es va utilitzar en un cabell. 

No surt al llibre.

— Ho vaig descobrir després i em va fer molta ràbia. Hi ha un cas molt famós a Austràlia d’un home que va afirmar que dues dones havien entrat misteriosament a casa seva i havien tingut relacions sexuals. L'única prova era un cabell que es va trobar al voltant dels seus genitals. Ell afirmava que eren alienígenes i es va fer una PCR per analitzar-ho. O sigui, la primera PCR d’un cabell va ser per descartar que fos d’un extraterrestre. 

També hi ha idees poètiques al llibre.

— Al segle XVII, Charles Morton va afirmar que les aus desapareixien a l’hivern perquè migraven a la Lluna. O Marconi, l’inventor de la ràdio, que pensava que el so no s’extingia mai. 

Quina és la teva preferida?

— El paleontòleg Lewis Leakey, que va descobrir alguns dels fòssils més importants per entendre la història de l’homo sapiens, i defensava que som l'espècie dominant perquè fem mala olor. 

I com va arribar a aquesta conclusió?

— Resulta que durant un viatge al Senegal estava a una tenda de campanya amb un amic i un lleó hi va entrar, els va olorar i va marxar. I com que no entenia per què no se'ls havia menjat va començar a investigar i va descobrir que quan un lleó o un tigre es troben amb un humà mort, el deixen podrir uns quants dies, i és aleshores quan els ve de gust menjar-se'l. I ell va construir aquesta teoria que em sembla genial, sembla treta de Monty Python. 

I quina és la idea més estranya amb la qual t’has trobat?

— M'agraden les coincidències. N’hi ha una de boníssima sobre l’intent d'assassinat a Ronald Reagan. Resulta que sortint d’un hotel se senten trets i Jerry Parr, membre dels serveis secrets, fica Reagan ràpidament a la limusina. Va veure que tenia sang a la boca, però no sabien on l’havien disparat, i saltant-se el protocol el van desviar cap a l’hospital. Els van dir que si hagués arribat 5 minuts més tard hauria mort. Quan Reagan va donar-li les gràcies a Parr per haver-li salvat la vida, ell li va dir: "En realitat estic aquí per tu". 

Com?

— Resulta que quan Parr era petit anava molt al cine amb el seu pare, i un dia van veure Código del servicio secreto i va decidir que es volia dedicar a això. Ho va aconseguir, i va començar a treballar de guardaespatlles per a Reagan, que era l’actor que interpretava el paper a la pel·lícula –perquè Reagan va ser actor abans de president dels Estats Units–. Hi ha gent que creu en coses de números: quines possibilitats hi ha que passi una cosa així?

Tu creus en números o en coses estranyes?

— No, soc molt racional, però m’agraden les històries científiques, i també m’agrada estar al voltant de gent que creu en coses, la vida és més interessant i divertida. 

Un lloc on les idees estranyes estan normalitzades és en l’esport.

— El propietari del Leicester City, club de futbol anglès, contractava regularment el servei de monges budistes, que beneïen els jugadors, les porteries i els vestuaris abans de retirar-se a meditar en una sala especial durant la resta del partit. I un amic meu, la persona més racional que conec, em va dir a l’última final d’Anglaterra que havia de veure el partit a casa seva tant sí com no, perquè tenia por que si no, perdrien. L'esport és sens dubte el lloc on normalitzem les idees més estranyes.

I creure en un Déu no és també una raresa?

— Totes les religions requereixen actes de fe, i si ets racional et preguntes: de veritat tot això es basa en un home enviat a la Terra que va dir que era fill de Déu? Però fins que hi va haver l’auge de la ciència i el racionalisme, tothom hi creia. És una altra de les coses importants que he vist: una cosa és veritat si tots se la creuen. 

Què distingeix una idea brillant d’una idea estranya?

— Estan relacionades. És tan bo fracassar com tenir èxit, perquè quan fracasses estàs dient al següent: “Això no va funcionar, no centris aquí la recerca”. Hi ha un exemple que m’agrada molt, d’un home anomenat Hans Berger. Quan era jove va caure davant d’una manada de cavalls que galopaven a tota velocitat i va pensar que la seva vida ja s’havia acabat. Es va preparar per a la mort, però un dels homes que cavalcava va aconseguir aturar-los. Aquella tarda va rebre un telegrama del pare on li deia que la germana havia tingut una sensació horrible, que pensava que havia mort. I es va preguntar: existeix la telepatia? I va decidir investigar-ho.

Òbviament no va aconseguir demostrar-ho.

— Però es va dedicar a inventar una màquina que pogués monitoritzar, registrar i detectar la telepatia. I com a conseqüència, va crear l’electroencefalograma, que encara s’utilitza avui als hospitals per estudiar i monitoritzar el cervell. L’intent de construir una màquina de telepatia era un fracàs i, en canvi, va conduir a inventar una eina importantíssima per a la medicina. 

Per què vas escriure aquest llibre?

— M’agradava la idea de catalogar creences interessants, i com aquestes en alguns casos han canviat el món. Crec que la vida és més divertida quan et trobes amb gent que té teories particulars. Però alguns pensen que m’agraden les teories de la conspiració. I no, em semblen perilloses quan volen servir per desacreditar fets que són reals.