L'acord pels impostos de Port Aventura, "molt difícil"
Avui s'acaba el termini que Salou i Vila-seca es van donar perquè una comissió trobés una fórmula per repartir-se els impostos de Port Aventura. Si no hi ha una sorpresa d'última hora, no hi haurà acord.
TARRAGONAFonts dels ajuntaments de Salou i Vila-seca coincideixen a assenyalar que és "molt difícil" que la comissió de juristes que tots dos consistoris van crear per consensuar el repartiment dels tributs de Port Aventura arribi a bon port avui, el dia en què s'exhaureix el termini que es va donar a aquest òrgan per aportar una solució al conflicte. Les mateixes fonts apunten que la comissió esgotarà les opcions al llarg del dia, però el distanciament de postures que ha presidit els quatre mesos de feina fa que no es mostrin optimistes.
A l'espera que l'informe del president, el catedràtic Antoni Jordà, doni més detalls, tot apunta que no s'hauria avançat gaire respecte a les posicions inicials: la voluntat de Vila-seca de continuar amb el repartiment a parts iguals que s'ha aplicat fins ara i la de Salou de passar a un criteri de territorialitat, que tingui en compte que el 73% del parc temàtic és dins del seu terme municipal i que, per tant, això hauria de tenir un reflex en la fiscalitat. Vila-seca, en canvi, defensa la continuïtat del repartiment salomònic amb l'argument que els accessos, l'estació de tren i la infraestructura per al subministrament d'aigua són dins del seu terme municipal. L'enrocament de les parts sembla que ha fet inviable un acostament que es pugui traduir en una solució consensuada.
Actualment, els ingressos que genera Port Aventura per la recaptació de diversos tributs pugen a gairebé 2 milions d'euros l'any, repartits a parts iguals entre els dos municipis en litigi. Una quantitat, però, que augmentarà significativament si es porta a la pràctica el projecte de BCN World. El repartiment al 50% prové de la constitució del consorci per al Centre Recreatiu i Turístic, creat a començaments dels 90 per impulsar el parc temàtic, i amb una vigència de 20 anys. Al març la Generalitat va aprovar la pròrroga d'aquest organisme a la llei d'acompanyament dels pressupostos, i a la pràctica en va prorrogar també el sistema de fiscalitat. Salou no hi va estar d'acord i va decidir deixar el consorci fins que no s'arribés a un nou pacte per repartir els impostos de Port Aventura tenint en compte la distribució territorial desigual del complex.
Diàleg de sords
La comissió paritària de juristes que avui exhaureix el termini per trobar una solució va començar a treballar el setembre passat amb el repte d'acostar, per la via tècnica, unes postures que estaven molt allunyades en l'àmbit polític i institucional. Tot i el seu caràcter vinculant en cas que s'arribés a un acord, la composició i el funcionament de l'òrgan eren propicis perquè s'hi produís el diàleg de sords que sembla que s'hi ha acabat donant.
En formen part sis juristes -tres proposats per un ajuntament i tres per l'altre- i un president de consens, que exerceix d'àrbitre. A la pràctica, però, aquesta figura no pot exercir el vot de qualitat per resoldre un eventual empat, ja que per adoptar una decisió calen dues terceres parts de la comissió, és a dir, cinc vots, cosa que en un debat tan polaritzat significaria els tres representants d'un bàndol, el del president i, com a mínim, un vot de l'altra part.