DEMOGRAFIA
Societat20/04/2018

L’emigració catalana es desaccelera

El 2017 l’increment de desplaçats va ser inferior al del 2016

Jordi Mumbrú

BarcelonaLa crisi econòmica ha comportat que els últims anys molts catalans (ja siguin nascuts a Catalunya o nouvinguts) se n’anessin a l’estranger, però aquesta tendència està perdent velocitat. L’any 2010 la xifra de catalans a l’estranger va créixer un 8,6% respecte als que hi havia el 2009. I durant tot aquest temps, el percentatge s’ha mantingut en aquest nivell fins al 2016, moment en què l’emigració de catalans va començar a desaccelerar-se i va passar al 7,7%. Aquest percentatge ha continuat baixant i durant el 2017 es va situar en el 6,4%. En total, són fora 302.525 persones que havien estat residents a Catalunya. A la resta de l’Estat, el percentatge de persones que decideixen abandonar el país és inferior i l’any passat el percentatge d’expatriats va augmentar només un 3,3% respecte al 2016. Tot i així, la tendència és la mateixa que a Catalunya: continua marxant gent però en un percentatge sempre inferior al de l’any anterior.

De totes les persones que durant el 2017 van anar-se’n de Catalunya, 148.270 ho van fer per tornar als països d’origen. La xifra suposa un increment del 5% respecte a l’any anterior, segons el Padró d’Habitants Residents a l’Estranger (PHRE) publicat ahir per l’Idescat. A més, també hi ha persones nascudes a Catalunya que han abandonat el seu país per buscar-se la vida a l’estranger. Aquesta és l’opció que, l’any passat, van escollir 102.448 catalans.

Cargando
No hay anuncios

Entre Amèrica i Europa

La gran majoria dels catalans que actualment resideixen a l’estranger es distribueixen a parts pràcticament iguals entre el continent americà i l’europeu (47,9% i 47,4%, respectivament), segons l’Idescat.

Cargando
No hay anuncios

Per ciutats, el 47,4% dels catalans que viuen a l’estranger estan inscrits al municipi de Barcelona. El segueixen, amb proporcions molt més reduïdes, l’Hospitalet (2,2%), Sabadell (2%) i Terrassa (2%).

El PHRE és un registre administratiu on consten les persones que tenen la nacionalitat espanyola (tant si és la seva única nacionalitat com si no), viuen habitualment a l’estranger i el seu últim municipi d’inscripció era a Catalunya. Aquestes persones, registrades a les oficines consulars, es consideren veïnes del municipi català a efectes electorals, però no formen part de la seva població oficial. L’única comarca on ha disminuït el nombre de catalans a l’exterior el 2017 són les Garrigues (-0,4%). Els principals creixements s’observen a Osona (12,9%) i la Garrotxa (12,0%).