"L'Estany és qualitat de vida"
Desenvolupar sosteniblement el territori preservant-ne el patrimoni natural, el repte de la tercera comarca més petita de Catalunya
BarcelonaLa tercera comarca més petita de Catalunya, el Pla de l'Estany, ja és adulta. Va néixer fa només 25 anys, després de celebrar una consulta popular municipal en què els seus habitants reivindicaven les aspiracions de deixar de formar part del Gironès i esdevenir comarca pròpia. Per fer una radiografia del territori i analitzar els seus reptes, l'Ara TV ha reunit Jordi Xargay, president del Consell Comarcal del Pla de l'Estany; Joan Solana, professor i director teatral; Joan Frigola, president de l'Associació Banyoles Comerç i Turisme, i Juanjo Butrón, membre de l'Associació de Defensa del Patrimoni Natural del Pla de l'Estany (Limnos).
L'estany de Banyoles és, sens dubte, l'actiu amb més personalitat de la comarca i també el seu pol d'atracció natural. Per aquest motiu, un creixement sostenible del territori que no malmeti el patrimoni natural és el repte dels seus habitants. Pel professor Joan Solana, s'ha de garantir l'equilibri paisatgístic i la dimensió humana. "Els que vivim a la comarca som una quantitat assequible per la dimensió geogràfica que tenim, cosa que ens permet sentir-nos partícips del que s'hi fa". La identitat del Pla de l'Estany s'ha d'entendre a partir dels 11 municipis que té, no es podrien aglutinar només en un, segons Jordi Xargay, president del Consell Comarcal. Assegura que cada poble manté la seva identitat i tots són gelosos de les seves potencialitats, "però encara falta que acabem d'identificar-nos i cohesionar-nos".
Quina aposta fem?
El sector primari és un dels motors del territori. El Pla de l'Estany va blindar la zona de regadiu i la de secà quan era una temptació renunciar-hi per explotar altres sectors més productius. També ho van fer amb el sector industrial, explica Joan Solana: "Vam apostar per una indústria potent quan totes les comarques es tiraven al turisme i a la destrucció del paisatge". Afegeix que Banyoles com a capital pot fer créixer el turisme, però assegura: "No ens podem fer il·lusions perquè el turisme no ens farà sortir de la crisi, no tenim espai per a un turisme massiu, sinó contemplatiu".
La polèmica la planteja quin tipus de visitant ha d'acostar-se al Pla de l'Estany. Es defuig l'explotació massiva i alhora se'n reivindica l'obertura i el reclam turístic. Joan Frigola, president de l'Associació Banyoles Comerç i Turisme, creu que la capital no s'ha situat turísticament al mapa. "L'estany de Banyoles encara el tenim massa tancat al públic". Frigola reconeix que "hem de ser més valents" perquè hi ha moltes potencialitats del territori que no s'han posat prou en valor.
Un exemple és el Parc de les Coves Prehistòriques de Serinyà i la dent molar que s'hi va trobar ara fa quaranta anys. És la resta humana més antiga trobada fins ara a Catalunya. Però falta que sigui un reclam de visites més enllà de les escoles. Per això, el professor Solana proposa crear un museu comarcal que doni a conèixer tots els atractius que té el Pla de l'Estany, que sumi esforços i que no divideixi.
El turisme rural està molt arrelat a la comarca, hi ha un total de 62 cases rurals, que acullen turistes que en bona part són sensibles al territori i als producte de proximitat que ofereix. Actuen de crossa del sector primari i l'obliguen a innovar, perquè moltes d'aquestes cases rurals fan tot el cicle alimentari, de la producció fins al plat.
"L'esport i el turisme que el relaciona està de moda i aquest ha de ser un dels ganxos que ha de mantenir el Pla de l'Estany", explica Juanjo Butrón, membre de Limnos. El turisme respectuós amb la natura i que fomenti l'ecologisme és per a Butrón el model a seguir.
La nostàlgia del Pinxo
"Tenim unes bones comunicacions i una bona xarxa de carreteres que han de permetre un bon desenvolupament de la comarca", explica Jordi Xargay, president del Consell Comarcal. Juanjo Butrón discrepa: "A Banyoles no hi ha tren (hauríem de recuperar el Pinxo!) i es prioritza el transport privat per sobre del públic".
El president del Consell Comarcal assegura: "No podem tenir de tot si no ho fem servir". Reclama que entre tots hem de ser capaços "de potenciar el transport públic, perquè hi és, hi ha autobusos que fan el servei regular, però van buits cada dia".
El professor Solana suggereix substituir els autobusos i els cotxes privats per una xarxa de servei de taxis que s'adapti bé als horaris reals de la gent.
La qualitat de vida
"Hi ha la sensació que som ciutat o comarca dormitori, perquè s'hi viu molt bé i volen venir-hi", afirma Butrón. La qualitat de vida que té el Pla de l'Estany per Joan Frigola, president de l'Associació Banyoles Comerç i Turisme, es fa notar perquè a Banyoles "encara no han abaixat els preus, els lloguers continuen cars i la botiga que tanca, torna a obrir renovada". Frigola afegeix que "Banyoles és una ciutat rica", té un 5,51% d'atur registrat.
El teixit associatiu és molt actiu a la comarca. L'Associació de Defensa del Patrimoni Natural del Pla de l'Estany (Limnos) és per a Butrón un dels exemples de compromís de defensa del territori per preservar el paisatge de les infraestructures necessàries per als Jocs Olímpics del 92. Avui aquesta associació pateix la crisi i els seus projectes de l'escola de natura i educació del lleure amb respecte per l'entorn reben ajuts escadussers que sovint impedeixen desenvolupar-los.
El creixement que tots quatre reivindiquen és el que sorgeix "des de baix" , perquè, com diu el professor Solana, són els habitants del Pla de l'Estany els que han de decidir el seu futur.