Lucía Etxebarria: "Berlusconi és un narcisista. I Gallardón, i Aznar, i Duran i Lleida..."

Acaba de publicar Tu corazón no está bien de la cabeza. Cómo salí de una relación tóxica (Paidós), en què barreja testimonis personals amb l'opinió de psicòlegs i advocats. Es basa en la seva pròpia experiència per superar una relació de dependència: "El que explico al llibre d'altres dones també em passava a mi", diu. De relacions tòxiques en trobem a tot arreu i algunes nodreixen reality shows . Ella va sortir malparada d'un, Campamento de verano , una experiència que vol deixar enrere, tot i que apareix constantment a la conversa.

Posi un exemple de comportament tòxic en una relació.

El mutisme hostil. Molta gent no s'adona que algú que no et parla t'està agredint. Pensem que agredir és cridar, però la persona que et respon amb monosíl·labs també t'està agredint i provocant.

Va fer una crida a Facebook per buscar gent que hagués sobreviscut a una relació tòxica.

Es va col·lapsar. Vaig rebre més de 2.000 respostes, i totes eren dones. L'home maltractat gairebé sempre és un home psicològicament agredit, els físicament agredits són molt pocs. I és algú que no ho assumeix, que no arriba a la consulta dient que l'estan maltractant sinó que diu que té una depressió. I no ho volen admetre perquè hi ha un estigma social. Se'ls anomena calçasses.

¿La va sorprendre l'allau de respostes?

Gens ni mica. Ara està en alça la psicopatia i el triomf del psicòpata. Els vuit dies que vaig passar en el lloc el nom del qual no vull recordar [ Campamento de verano ] em van deixar clar que el que es premia és la psicopatia. I per això vaig marxar.

Allà va veure relacions tòxiques?

No en vull parlar. El cas està en mans dels tribunals i és molt important per a mi guanyar el judici. [Ha interposat una demanda contra la productora del programa per coaccions i assetjament.]

En determinats programes es potencia aquest tipus de relacions.

S'exalta el psicòpata i es potencia el culte a l'aspecte físic i a la frivolitat. Com més inculte i més frívol ets, més moles. A mi m'ho van fer. Una concursant em va cridar: "Calla, premi Planeta!", com si fos un insult. És el paradigma de la societat narcisista.

¿Hi ha algun perfil de persona amb més tendència a les relacions tòxiques?

Totes dues parts són dependents. L'un és un dependent dominant i l'altre un dependent submís. Depenen l'un de l'altre. L'agressor té un perfil narcisista i necessita el que s'anomena subministrament narcisista . Per posar-ne un exemple, quan jo vaig sortir del lloc aquell [ Campamento de verano ] van haver de posar una altra noia a fer el paper de víctima.

Trencar una relació dependent ha de ser difícil, suposo.

El més difícil és identificar-ho, i en el moment que ho fas pots trencar, però normalment hi ha una boira tòxica que t'impedeix veure-ho. I el teu entorn, amb bona intenció, et diu que et quedis, que ell t'estima, i et culpabilitzen. Quan veus algú en una relació tòxica no el pots forçar a deixar-ho però sí fer de mirall.

¿Acostumen a ser persones amb l'autoestima baixa?

Sí, però totes dues parts. Una persona amb autoestima sana -no pas alta, perquè això tampoc és sa- es valora com és i no necessita agredir a ningú per sentir-se superior ni dependre de ningú per sentir-se estimat.

I quan trenques, el següent pas és el contacte zero.

Al principi sí. Si deixes la cocaïna no aniràs al bar on te la posen a la barra.

Però és habitual veure parelles que ho deixen i després hi tornen.

Perquè és una addicció. Abans de trencar hi ha tres o quatre reconciliacions de mitjana. També abans de trencar una addicció hi ha recaigudes. No es pot culpabilitzar algú que hi torna perquè potser necessita tornar-hi diversos cops. I pots recaure-hi. Jo tinc clar que tinc una personalitat dependent i probablement per això em van agafar al Campamento del mal . No vol dir que estigui boja, sinó que sóc una presa fàcil i he d'anar amb peus de plom.

En aquests casos, ¿la víctima troba suport social?

A Espanya, quan hi ha maltractament psicològic -i ho he viscut al lloc innombrable - es culpa sempre la víctima, que és qui emmalalteix.

No hi ha maltractament físic, les agressions són més subtils: abús d'autoritat, amenaces velades, insults...

Te'n posaré un exemple. El diari Abc carrega contra els nens que van sortir a l' Info K . No valoro si està bé o malament, però l' Abc ja havia tret nens a la seva portada amb les seves arengues polítiques. Aquesta és la típica tàctica tòxica: t'acuso d'una cosa que he fet jo. Aquestes manipulacions es veuen cada dia en política. El joc polític en aquest país és com la gran relació tòxica.

Normalment ho identifiquem amb les relacions de parella però de persones tòxiques n'hi ha a tot arreu.

Sí. Berlusconi és narcisista, Aznar és un narcisista de manual i també Gallardón, Duran i Lleida... Crec que els grans polítics solen ser narcisistes. La mateixa feina els incapacita per ser sincers i els fa manipular i mentir per obtenir poder i vots.